Corpus Christi
El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») és una festa de l'església Catòlica destinada a venerar l'eucaristia. És una festa mòbil dins del calendari litúrgic que la situa el dijous següent a l'octava de Pentecosta.
Aquesta festa, d'origen medieval i instituida pel papa Urbà IV l'any 1264, havia de servir a l'Església per a la veneració pública del sagrament de l'eucaristia, exaltant la doctrina del cos de Crist, enfront dels que la negaven. Per això se li va atorgar un caràcter d'ostentació més propi de les festes paganes, que no d'una solemnitat cristiana. La festa pròpiament dita va arrelar ràpidament en els diferents estaments de la societat medieval i ha arribat fins als nostres dies malgrat haver perdut el caràcter religiós.
.jpg)
Barcelona i Girona van ser les segones ciutats del món que van celebrar el Corpus Chirsti amb una processó, de la que hi ha notícies des de l'any 1320.[1]
Les processons del Corpus son l'antecedent de les actuals cercaviles de moltes festes majors de pobles i ciutats. Deslliurades de l'element litúrgic, recuperen el caràcter pagà de bona part dels elements que en diferents moments anaren introduint les classes populars a la festivitat religiosa, com ara les Enramades d'Arbúcies, el bestiari i altres entremesos absolutament arrelats a la tradició festiva a casa nostra.
Algunes de les festes de Corpus que s'han mantingut fins l'actualitat són: la Patum de Berga, la festa de Corpus de Solsona, les enramades d'Arbúcies i de Sallent, les catifes de flors de Sitges i la Garriga, i la tradició de l'ou com balla a diverses poblacions, com Barcelona o Tarragona.
[modifica] Vegeu també
- Seguici popular
- Moixiganga
- Corpus de Tarragona
- Processó del Corpus de Xàtiva
- La Patum de Berga
- Festa del Corpus Christi de València
- Bestiari popular català
[modifica] Referències
- ↑ Basílica de la Puríssima Concepció de Barcelona. Full de l'Ou com balla.
