Església (institució)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Església».
Columna de Marcià, a Istanbul, on està dibuixat un làbarum

Una església és un comunitat cristiana local i la institució, que inclou als cristians d'aquesta religió.

Per extensió, a partir del segle III, el terme es refereix a l'edifici on una comunitat s'uneix; cal distingir doncs església com a lloc d'adoració, d'Església, comunitat o institució amb una majúscula per al segon, incloent-hi el plural.

En sociologia, la paraula denota un grup religiós universalista i institucionalitzat.[1]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Ecclesia[modifica | modifica el codi]

La paraula església prové de la veu grega ἐκκλησία (transliterat com a ekklesia) via el llatí ecclesia. La major part de llengües romàniques (francès église, castellà iglesia, italià chiesa, portuguès igreja, occità glèisa, gallec igrexa, etc.) utilitzen també un mot derivat d'aquest.

El substantiu posseeix una doble herència de significat en la Bíblia:[2]

1. En l'àmbit del món europeoccidental hel·lenístic no cristià, denotava una assemblea o reunió de ciutadans congregats en raó d'una convocatòria pública (generalment la crida d'un missatger oficial o herald), per assumptes usualment d'ordre polític, i s'entén d'aquesta manera en passatges bíblics com el de Fets dels apòstols:
« L'assemblea estava en plena confusió: els uns cridaven una cosa, els altres una altra, i la majoria ni tan sols sabien per què s'havien reunit »
— Ac 19,32
2. A la Septuaginta (traducció al grec de la Tanakh) s'empra freqüentment per traduir la veu hebrea qahal (o kahal, transliteració de קהל), que es refereix a la congregació d'Israel o poble de Déu, com per exemple al Llibre dels Salms:
« Anunciaré el teu nom als meus germans, et lloaré enmig del poble reunit ('kahal קהל') »
— Sal 22,23

Així,Església en alguns passatges del Nou Testament podria combinar ambdues idees (l'hebrea i la grega) o només una, raó per la qual donaria un profund i complex significat a les paraules de Jesús de Natzaret a Simó Pere recollides a l'Evangeli segons sant Mateu:

« I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església ('kahal קהל'), i les forces del reialme de la mort no la podran dominar. »
— Mt 16,18

Kyriakê[modifica | modifica el codi]

Les llengües germàniques i eslaves utilitzen per primer cop un nom per al lloc de culte, que després es va ampliar a la institució de l'Església. En aquest cas, fan servir la paraula grega Kyriakê, procedent del grec popular bizantí (kyrikē), que pot significar alguna cosa "referent al Senyor (kyrios)"; tanmateix, no existeix unanimitat sobre això.

Aquest mot es va convertir en sv kyrka sc kirk nl kerk, de Kirche , en church, uk Церква - Txerkva ru церковь - Txerkovi, etc.

Basilica[modifica | modifica el codi]

El mateix principi es va aplicar també en algunes llengües romàniques, eslaves i germàniques. Per tant, la paraula bàsica va ser presa del llatí basílica, que al seu torn prové del grec Basilikà-βασιλική ("[casa] reial" o "[aulè- cort] reial"), que en romanès es va convertir en biserică (antigament băsearică, com en aromanès) en romanx Baselga i en dàlmata bašalka.

Casa[modifica | modifica el codi]

Altres idiomes han pres per a església (en tots els sentits) algun mot derivat del concepte de "casa" (llar).

Per tant, en hongarès és anomeneda egyház ("una casa"). En polonès kościół ("castell"), mentre que els cristians de parla gueez utilitzen el terme beta kristian ("casa cristiana").

Sentits neotestamentaris de la paraula Església[modifica | modifica el codi]

En sentit concret o real[modifica | modifica el codi]

En alguns passatges de la Bíblia el seu ús en singular fa referència a una congregació local i específica, com és el cas del relat a Fets dels apòstols pel que fa l'Església de Jerusalem:

« ηκουσθη δε ο λογος εις τα ωτα της εκκλησια ς της εν ιεροσολυμοις περι αυτων και εξαπεστειλαν βαρναβαν διελθειν εως αντιοχειας.

Quan aquestes noves van arribar a oïda de l'església de Jerusalem, enviaren Bernabé a Antioquia.

»
— Ac 11,22 )

Però en altres passatges Pau de Tars sembla utilitzar el mot per referir-se a un conjunt de congregacions:

« ηκουσατε γαρ την εμην αναστροφην ποτε εν τω ιουδαισμω οτι καθ υπερβολην εδιωκον την εκκλησια ν του θεου και επορθουν αυτην.

Vosaltres ja heu sentit parlar de com em comportava quan era en el judaisme: perseguia amb fúria l'Església de Déu i la volia destruir;

»
— Ga 1,13

Amb tot, els estudiosos concorden que les Escriptures fan poca distinció entre el singular i el plural, per això, de la mateixa manera, Església pot fer referència a una reunió de creients en un llar, com és el cas de l'esmentada en l'Epístola als romans:

« και την κατ οικον αυτων εκκλησια ν ασπασασθε επαινετον τον αγαπητον μου ος εστιν απαρχη της αχαιας εις χριστον.

Saludeu també l'església que es reuneix a casa d'ells. Saludeu el meu estimat Epènet, la primícia dels qui, a l'Àsia, han cregut en Crist.

»
— Ro 16,5

De la mateixa manera, a una reunió de creients en una sola ciutat, com els destinataris de la Primera epístola de sant Pau als corintis

« τη εκκλησια του θεου τη ουση εν κορινθω ηγιασμενοις εν χριστω ιησου κλητοις αγιοις συν πασιν τοις επικαλουμενοις το ονομα του κυριου ημων ιησου χριστου εν παντι τοπω αυτων τε και ημων.

A l'església de Déu que és a Corint, als santificats en Jesucrist, cridats a ser sants; a vosaltres que esteu units amb tots els qui pertot arreu invoquen el nom de nostre Senyor Jesucrist, Senyor d'ells i nostre

»
— 1 Co 1,2

O a la reunió de creients d'una província, com anomena Sant Pau a les esglésies d'Àsia en la seva Primera Epístola als Corintis

« ασπαζονται υμας αι εκκλησια ι της ασιας ασπαζονται υμας εν κυριω πολλα ακυλας και πρισκιλλα συν τη κατ οικον αυτων εκκλησια.

Us saluden les esglésies de l'Àsia. Us saluden especialment en el Senyor Àquila i Prisca, amb tota l'església que es reuneix a casa d'ells

»
— 1 Co 16,19

En sentit ideal o místic[modifica | modifica el codi]

En altres passatges de la Bíblia, particularment en les epístoles paulines, s'utilitza Església per designar allò que els cristians han definit al llarg de la seva història com a cos místic de Crist o, tota la comunitat universal dels creients.

Així passa, per exemple, a l'Epístola als Efesis on Pau de Tars explica l'etern propòsit redemptor de Déu realitzat en una Església en què participen tant jueus com no jueus, persones de totes les nacions, tant esclaus com homes lliures, etc. Un vers de l'Epístola als Colossencs deixa molt clara aquesta idea, una Església ...

« οπου ουκ ενι ελλην και ιουδαιος περιτομη και ακροβυστια βαρβαρος σκυθης δουλος ελευθερος αλλα τα παντα και εν πασιν χριστος.

Des d'ara ja no hi ha grec ni jueu, circumcís ni incircumcís, bàrbar ni escita, esclau ni lliure; només hi ha el Crist, que ho és tot i és en tots.

»
— Col 3,11

L'Església universal[modifica | modifica el codi]

En un primer pla, l'Església seria el conjunt de tots els cristians, congregats en virtut del baptisme. En la majoria de les denominacions es creu que tots els batejats conformen només un cos, amb Crist al capdavant: l'Església seria llavors el cos místic de Crist.

« "Doncs bé, vosaltres formeu el cos de Crist, i cadascú n'és un membre". »
1a de Corintis 12:27
« "... perquè el marit és cap de la seva muller, igual que el Crist és cap i salvador de l'Església, que és el seu cos". »
Efesis 5:23

.

El comú de cada església cristiana i cada cristià és que, tots (per definició) creuen en Crist, és a dir posen la seva esperança i confien en Jesús el Crist (Jesucrist) per a la seva salvació. Tenen Fe en Jesús el Crist, l'Ungit, el Messies, el Fill de Déu (Déu encarnat) etc. En català, "Església" amb majúscules es refereix a l'Església Catòlica Romana, congregada entorn del Papa i els bisbes.

L'Església Catòlica es veu a si mateixa com a aquesta Església total en virtut de la successió apostòlica des de l'apòstol Pere en la persona de l'Papa, en la qual cosa divergeixen els protestants, que neguen valor a la tradició apostòlica. L'Església Ortodoxa i Església Anglicana reconeixen jerarquia al Papa, però no autoritat jurisdiccional.

Les esglésies particulars[modifica | modifica el codi]

Article principal: Església particular

A comunitats cristianes geogràficament determinades (un país, una jurisdicció eclesiàstica) se'les denomina església particular, sense que això impliqui que siguin congregacions diferents a l'Església total. Per exemple, l'església grega.

A l'Església Catòlica, sol emprar-se per referir-se específicament a cada comunitat sota la direcció d'un mateix prelat: diòcesi, vicariats apostòlics, entre d'altres.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església (institució) Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Sectes, Églises et nouveaux mouvements religieux, Nathalie Luca, Seminari d'educació DG sobre l'ensenyament de la religió. Novembre de 2002
  2. Carlos T. Gattioni; «Iglesia, Ilustrado de la Biblia, Wilton M. Nelson (editor), Editorial Caribe, Miami, Estats Units d'Amèrica, 1983, p 295. ISBN 0-89922-033-9