Ekklesia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'ekklesia (en grec antic: ἐκκλησία, en grec modern Εκκλησία, assemblea del poble) era la principal assemblea de la democràcia d'Atenes a l'Antiga Grècia. Fou instaurada per Soló el 594 aC i tenia un caràcter popular, tots els ciutadans (homes, atès que eren els únics considerats ciutadans) majors de 18 anys podien accedir-hi sense distinció de classes socials.

Era utilitzada per nomenar els magistrats, així eren escollits per votació, bo i participant tots els atenesos que formessin part de l'assemblea. D'aquesta manera també escollien indirectament els components de l'Areòpag, que eren escollits pels magistrats electes per l'ekklesia.

Entre altres coses, l'assemble atenia l'última paraula quant a legislació atenesa, les declaracions bèl·liques, la signatura de pau, l'estratègia militar, l'elecció d'estrategs i altres oficials i posseïa la facultat de cridar els magistrats a retre-hi comptes al final de l'any del mandat.

El segle V aC els membres eren més de 43.000 persones. Això no obstant, només aquells que tenien prou riquesa com per poder passar força temps lluny de casa podien haver-hi participat amb freqüència, fins que les reformes de Pèricles el 451 i 452 aC, que suposaven un pagament per tasques públiques, van permetren l'accés de tot ciutadà, independentment del seu nivell econòmic.

Al començament es reunien una vegada al mes, però més endavant es reunien tres o quatre vegades mensuals. L'agenda per a l'ekklesia l'establia la Boulé, el consell popular. Les votacions es feien a mà alçada.