Romanx

Mapa amb la situació de les parles retoromàniques

Romanx, retoromànic, rètic o grisó són els noms amb què es coneix el conjunt de les varietats del retoromànic que es parlen en algunes aldees del cantó muntanyós de Grisons, Suïssa, i que en el seu conjunt formen el bloc dialectal occidental de les llengües reto-romàniques, conegudes com a romanx. El romanx és un dels quatre idiomes oficials de Suïssa, i el parla el 0.5% de la seua població. Es pensa que va haver-hi un temps en què les llengües retoromàniques es van parlar a una extensa zona del centre d'Europa. Aquestes llengües estan emparentades amb les llengües llatines veïnes que es parlen a Itàlia, Suïssa i França. Els cinc dialectes retoromànics més parlats són el sobreselvà (sursilvan), el sotaselvà (sutsilvan), el surmiran, l'alt engiadinès (puter) i el baix engiadinès (vallader). Sovint es considera que l'alt engiadinès (puter) i el baix engiadinès (vallader) són una sola llengua: el engiadinès o Ladí. El nom de ladí referit a l'engiadinès, per la seua banda, és coincident amb el que reben les varietats del retoromànic centrals parlades a diverses valls de les províncies italianes de Bozen, Trento i Belluno, amb les quals no s'ha de confondre.

El romanx es va estandarditzar en 1982, sobre les varietats romanxes del baix engiadinès, el sobreselvà i el surmiran les varietats amb més tradició literària i bases de l'actual llengua estàndard. A aquesta estàndard se'l coneix amb el nom rumantsch grischun. Heinrich Schmid va tractar d'evitar ortografies d'estranya aparença per a facilitar la seua acceptació. Per tant, paraules amb /tɕ/ més [e] o [i] tenen <tg> (tgirar) en compte de <ch>. Les paraules amb /tɕ/ seguida de [a], [o] o [u] s'escriuen amb <ch> (chalanda) ja que tant els parlants d'Engadin (chalanda) i del territori del Rin (calanda) esperarien una ortografia que incloga la <c->. De la mateixa manera, che i chi són —a causa d'aquesta norma, anomenada "Leza Uffers Kompromiss"— es pronuncien [ke] i [ki]. D'altra banda, la lletra <k>, es converteix en un grafema innecessari en aquesta llengua romanç. Schwa ([ə]), no obstant, es representa amb <e>, l'ús del qual mostra la influència en aquesta llengua romanç de l'alemany. El mateix ocorre amb l'ús de <sch> tant per a /ʃ/ com per a /ʒ/, i <tsch> per a /tʃ/.

D'altra banda, el fet que no existeix <ü, ö> en romanx, potser no siga degut només a l'absència de la [i] i de [ø] en la majoria de les llengües retoromàniques, si no també a la seua forma gràfica que no és considerada una forma romanç. A més, açò també demostra que l'adopció d'una determinada grafia no està sempre relacionada amb factors fonètics. Com a conclusió es pot afirmar que l'ortografia romanx se situa entre la tradició ortogràfica romanç de l'italià, i del francès i la tradició ortogràfica germànica de l'alemany.

Les llengües retoromàniques corren un perill cert de desaparèixer. A penes hi ha parlants d'aquestes llengües i la major part dels qui parlen rètic també parlen alemany. La Lia Rumantscha és una organització que comprèn associacions de llengües rètiques. La seua pàgina web facilita més informació sobre les llengües esmentades.

Vegeu també: friülès, literatura romanx

Fonologia

Consonants

Els fonemes consonants del Romanx (Rumantsch Grischun) estan ordenades en la taula següent:

	Bilabial	Labio- dental	Dental i alveolar	Alveolo- palatal	Post- alveolar	Palatal	Velar
Oclusiva	p  b		t  d				k  g
Africada			ts	tɕ  dʑ	tʃ
Nasal	m		n			ɲ	ŋ
Fricativa		f  v	s  z		ʃ  ʒ
Aproximant			r			j
Lateral aproximant			l			ʎ

Vocals

Els fonemes vocàlics del Romanx es troben en la taula inferior:

Monoftongs	Anterior	Posterior
Tancada	i	u
Mitja	ə
Oberta-mitja	ɛ	ɔ
Oberta	a

Diftongs	La vocal tancada està davant	La vocal tancada està darrere
Tancant	ai	au
Obrint	ie

La Schwa /ə/ només apareix en síl·labes àtones. La longitud de la vocal es pot predir:

• Les vocals àtones són curtes.
• Les vocals tòniques en síl·labes tancades són:

  llargues després /r/

  curtes en altres ocasions

• Les vocals tòniques en síl·labes obertes són:

  curtes després consonants sordes

  llargues en altres ocasions

Comparança lèxica i fonètica entre cada varietat

Llatí	Sobreselvà	Sotaselvà	Surmiran	Alt engiadinès	Baix engiadinès	Rumantsch Grischun	Català
AURUM	aur	or	or	or	or,aur,ar	aur	or
DURU	dir	dir	deir	dür	dür	dir	dur
OCULUS	egl	îl	îgl	ögl	ögl	egl	ull
LEVIS	lev	leav	lev	liger	leiv	lev	leuger (fàcil)
TRES	treis	tres	treis	trais	trais	trais	tres
NIVIS	neiv	nev	neiv	naiv	naiv	naiv	neu
ROTA	roda	roda	roda	rouda	rouda	roda	roda
CASEUS	caschiel	caschiel	caschiel	chaschöl	chaschöl	chaschiel	formatge
CASA	casa	tgeasa	tgesa	chesa	chasa	chasa	casa
CANIS	tgaun	tgàn	tgang	chaun	chan	chaun	gos/ca
(vulg.) GAMBA	comba	tgomba	tgomma	chamma	chomma	chomma	cama
GALLINA	gaglina	gagliegna	gagligna	gillina	giallina	giaglina	gallina
(vulg.) CATTUS	gat	giat	giat	giat	giat	giat	gat
TOTUS	tut	tut	tot	tuot	tuot	tut	tot
FORMA	fuorma	furma	furma	fuorma	fuorma	furma	forma
EGO	jeu	jou	ja	eau	eu	jau	jo

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Romanx

• Pàgina de l'organització Lia Rumantscha
• Diccionari romanx-anglès
• Una mostra de memòries filosòfiques en romanx l'edició original de la qual data de 1776
• Pàgina de notícies Noeles.net
• Paral·leles entre català i romanx
• Informació sobre Romanx a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi “roh” (anglès)