Romanx

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa amb la situació de les parles retoromàniques

Romanx, retoromànic, rètic o grisó (en romanx: rumantsch) són els noms amb què es coneix el conjunt de les varietats del retoromànic que es parlen en algunes aldees del cantó muntanyós de Grisons, Suïssa, i que en el seu conjunt formen el bloc dialectal occidental de les llengües reto-romàniques, conegudes com a romanx. El romanx és un dels quatre idiomes oficials de Suïssa, i el parla el 0.5% de la seua població. Es pensa que va haver-hi un temps en què les llengües retoromàniques es van parlar a una extensa zona del centre d'Europa. Aquestes llengües estan emparentades amb les llengües llatines veïnes que es parlen a Itàlia, Suïssa i França. Els cinc dialectes retoromànics més parlats són el sobreselvà (sursilvan), el sotaselvà (sutsilvan), el surmiran, l'alt engiadinès (puter) i el baix engiadinès (vallader). Sovint es considera que l'alt engiadinès (puter) i el baix engiadinès (vallader) són una sola llengua: l'engiadinès o Ladí. El nom de ladí referit a l'engiadinès, per la seua banda, és coincident amb el que reben les varietats del retoromànic centrals parlades a diverses valls de les províncies italianes de Bozen, Trento i Belluno, amb les quals no s'ha de confondre.

El romanx es va estandarditzar el 1982, sobre les varietats romanxes del baix engiadinès, el sobreselvà i el surmiran les varietats amb més tradició literària i bases de l'actual llengua estàndard. A aquesta estàndard se'l coneix amb el nom rumantsch grischun. Heinrich Schmid va tractar d'evitar ortografies d'estranya aparença per a facilitar la seua acceptació. Per tant, paraules amb /tɕ/ més [e] o [i] tenen <tg> (tgirar) en compte de <ch>. Les paraules amb /tɕ/ seguida de [a], [o] o [u] s'escriuen amb <ch> (chalanda) ja que tant els parlants d'Engadin (chalanda) i del territori del Rin (calanda) esperarien una ortografia que incloga la <c->. De la mateixa manera, che i chi són —a causa d'aquesta norma, anomenada "Leza Uffers Kompromiss"— es pronuncien [ke] i [ki]. D'altra banda, la lletra <k>, es converteix en un grafema innecessari en aquesta llengua romanç. Schwa ([ə]), no obstant, es representa amb <e>, l'ús del qual mostra la influència en aquesta llengua romanç de l'alemany. El mateix passa amb l'ús de <sch> tant per a /ʃ/ com per a /ʒ/, i <tsch> per a /tʃ/.

D'altra banda, el fet que no existeix <ü, ö> en romanx, potser no és degut només a l'absència de la [i] i de [ø] en la major part de les llengües retoromàniques, sinó també a la seua forma gràfica que no és considerada una forma romanç. A més, açò també demostra que l'adopció d'una determinada grafia no està sempre relacionada amb factors fonètics. Com a conclusió es pot afirmar que l'ortografia romanx se situa entre la tradició ortogràfica romanç de l'italià, i del francès i la tradició ortogràfica germànica de l'alemany.

Les llengües retoromàniques corren un perill cert de desaparèixer. A penes hi ha parlants d'aquestes llengües i la major part dels qui parlen rètic també parlen alemany. La Lia Rumantscha és una organització que comprèn associacions de llengües rètiques. La seua pàgina web facilita més informació sobre les llengües esmentades.

Vegeu també: friülès, literatura romanx

Fonologia[modifica | modifica el codi]

Consonants[modifica | modifica el codi]

Els fonemes consonants del Romanx (Rumantsch Grischun) estan ordenades en la taula següent:

  Bilabial Labio-
dental
Dental i
alveolar
Alveolo-
palatal
Post-
alveolar
Palatal Velar
Oclusiva p  b   t  d       k  g
Africada     ts tɕ  dʑ    
Nasal m   n     ɲ ŋ
Fricativa   f  v s  z   ʃ  ʒ    
Aproximant     r     j  
Lateral aproximant     l     ʎ  

Vocals[modifica | modifica el codi]

Els fonemes vocàlics del Romanx es troben en la taula inferior:

Monoftongs Anterior Posterior
Tancada i u
Mitja ə
Oberta-mitja ɛ ɔ
Oberta a
Diftongs La vocal tancada
està davant
La vocal tancada
està darrere
Tancant ai au
Obrint ie  

La Schwa /ə/ només apareix en síl·labes àtones. La longitud de la vocal es pot predir:

  • Les vocals àtones són curtes.
  • Les vocals tòniques en síl·labes tancades són:
    llargues després /r/
    curtes en altres ocasions
  • Les vocals tòniques en síl·labes obertes són:
    curtes després consonants sordes
    llargues en altres ocasions

Comparança lèxica i fonètica entre cada varietat[modifica | modifica el codi]

Llatí Sobreselvà Sotaselvà Surmiran Alt engiadinès Baix engiadinès Rumantsch Grischun Català
AURUM aur or or or or,aur,ar aur or
DURU dir dir deir dür dür dir dur
OCULUS egl îl îgl ögl ögl egl ull
LEVIS lev leav lev liger leiv lev leuger (fàcil)
TRES treis tres treis trais trais trais tres
NIVIS neiv nev neiv naiv naiv naiv neu
ROTA roda roda roda rouda rouda roda roda
CASEUS caschiel caschiel caschiel chaschöl chaschöl chaschiel formatge
CASA casa tgeasa tgesa chesa chasa chasa casa
CANIS tgaun tgàn tgang chaun chan chaun gos/ca
(vulg.) GAMBA comba tgomba tgomma chamma chomma chomma cama
GALLINA gaglina gagliegna gagligna gillina giallina giaglina gallina
(vulg.) CATTUS gat giat giat giat giat giat gat
TOTUS tut tut tot tuot tuot tut tot
FORMA fuorma furma furma fuorma fuorma furma forma
EGO jeu jou ja eau eu jau jo


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Romanx
Viquipèdia
Hi ha una edició en romanx de la Viquipèdia