Picard

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Picard
Picard
Altres denominacions: picart, patois du nord (patuès del nord), chtimi, chti o rouchi
Parlat a: França i Bèlgica
Regió:
Parlants: ~ 700.000
Classificació genètica: Indoeuropea

  Itàlica
   Romànica
    Itàlica Occidental
     Occidental
      Gal·loibèrica
       Gal·lo-Romanç
        Gal·lo-Rhaetia
         Oïl
          Picard

estatus oficial
Regulat per: França: cap legislació a nivell general
Bèlgica: llengua regional endògena.
codis de la llengua
ISO 639-1 -
ISO 639-2 roa
ISO 639-3 pcd
Distribució del picard Àrea on es parla el picard
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El picard és la llengua pròpia de la Picardia. Està classificada a la família indoeuropea, a la branca itàlica i al grup de les llengües romàniques.

El picard és una de les llengües romàniques més properes al francès i com aquest és una de les llengües d'oïl, fins al punt que hi ha una polèmica sobre si és un idioma independent o n'és un dialecte.

Altres denominacions[modifica | modifica el codi]

La parla rep altres denominacions com picart, patois du nord (patuès del nord), chtimi, chti o rouchi, aquest últim un dialecte picard, considerada sovint com a una parla d'oïl diferent, que és parlat al Hainaut Occidental, entre Mons i la línia Tournai-Soignes-Ath-Mouscron.

Localització[modifica | modifica el codi]

Es parla a les regions franceses de la Picardia (llevat del sud de l'Oise i de l'Aisne) i Nord-Pas de Calais (llevat de la zona de Dunkerque, de parla neerlandesa flamenca) i a Bèlgica a la major part de la província d'Hainaut, fins a La Louvière a l'est (entre Mons i Charleroi).

Parlants[modifica | modifica el codi]

Sense estadístiques globals ni fiables. Tanmateix, una enquesta feta a Amiens (1980-1981), mostrava que el 46% dels homes i el 29% de les dones nascudes el 1942 declaraven parlar picard.

Trets lingüístics[modifica | modifica el codi]

Vegeu-ne les característiques a Jean-Michel Eloy (Universitat de Picardia Jules Verne, Laboratori d'Estudis Sociolingüístics sobre Contacte de Llengües i Política Lingüística (LESCLaP), Centre d'Estudis Picards): El picard, llengua d'oïl.

Normativització[modifica | modifica el codi]

Sense cap normativa generalment acceptada. Tot i així, des d'un punt de vista ortogràfic, una part important dels autors estan d'acord en una sèrie de principis que poden tendir a una certa normativització:

  • Represa del codi ortogràfic francès, tot tenint en compte les particularitats fonètiques del picard.
  • Utilització raonada de lletres mudes o variants gràfiques per permetre una correcta identificació dels mots. Aquest ús pot tenir un màxim entre els escriptors tradicionals, més propers a l'ortografia francesa, i pràcticament desaparèixer entre els partidaris de mètodes fonetistes. En una situació intermèdia es trobaria l'adaptació del sistema Feller per al picard feta per Fernand Carton.
  • Tendència a esborrar les particularitats locals per permetre una comprensió com més àmplia millor. En alguns autors s'arriba a la utilització d'arxigrafemes que possibiliten lectures múltiples.

Estatus legal[modifica | modifica el codi]

Rètol d'un bar en picard (Cayeux-sur-mer, Somme).

Reconeguda com a llengua regional endògena a l'Estat belga, segons un decret de l'executiu de la Comunitat francesa adoptat el 1990. Es beneficia, sobretot pel que fa a la presència als mitjans de comunicació, de les accions de l'Oficina de les Llengües Regionals Endògenes.

A l'Estat francès, no es beneficia de cap legislació a nivell general i la ratificació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries resta bloquejada.

Formació[modifica | modifica el codi]

A l'Estat francès es reconegut de fet pel Ministeri d'Educació Nacional i s'ensenya a les IUFM de la regió i pot estudiar-se de manera facultativa.

Audio[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bril, Laurence. Le parler chti (en francès). París: Ed. De Borée, 2008. 
  • Braillon, J. M.. Dictionnaire général français-picard. Ed. Lemé, FIPQ, 2001-2003.  (3 volums).
  • Carton, Fernand; Lebègue, Maurice. Atlas Linguistique et Ethnographique picard (en francès). París: Ed. del CNRS, 1989-1997.  (2 volums).
  • Carton, Fernand; Lebègue, Maurice. Le parler du Nord-Pas de Calais (en francès). París: Ed. Bonneton, 2006. 
  • Dawson, Alain. Le "Chtimi" de poche, parler picard du Nord et du Pas-de-Calais (en francès). Chennevières-sur-Marne: Ed. Assimil, 2002. 
  • Dawson, Alain. Le Picard de poche (en francès). Chennevières-sur-Marne: Ed. Assimil, 2003. 
  • Dawson, Alain. Parle-moi "Chti"! Pale-me in "Chti"! Le parler picard du Nord et du Pas-de-Calais (en francès). Chennevières-sur-Marne: Ed. Assimil, 2006. 
  • Debrie, René. Eche pikar bèl é rade. París: Ed. Omnivox, 1983. 
  • Dubois, Raymond. Le domaine picard, délimitation et carte systématique dressée pour servir à l'inventaire général du "picard" et autres travaux de géographie linguistique (en francès). Arràs: Archives Départementales du Pas-de-Calais, 1957. 
  • Goscinny, René; Uderzo, Albert. Asterix i rinte à l'école (en picard). París: Ed. Albert René, 2004. 
  • Goscinny, René; Uderzo, Albert. Astérix pi Obélix is ont les ages. Ch'live in dor (en picard). París: Ed. Albert René, 2010. 
  • Gryson, Pierre-Marie; Poulet, Denise. Le chti pour les nuls (en francès). París: First editions, 2009. 
  • Lusignan, Serge; Gervais, Diane. «"Picard" et "Picardie", espace linguistique et structures sociopolitiques» (en francès). Carnets d'Atelier de Sociolinguistique, 2.
  • Ovart-Baratte, Elise. Les Ch'tis c'était les clichés (en francès). París: Ed. Calmann-Lévy, 2008. 
  • Pooley, Timothy. Chtimi: The Urban Vernaculars of Northern France (en anglès). Clevedon: Mulitilingual Matters Ltd., 1996. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Picard
Viquipèdia
Hi ha una edició en picard de la Viquipèdia