Gal·ló
|
Galo |
|
|---|---|
| Altres denominacions: | Brito-romaènn |
| Parlat a: | França |
| Regió: | Bretanya |
| Parlants: | 30.000 |
| Rànquing: | No està al top 100 |
| Classificació genètica: | indoeuropeu llengua itàlica |
|
|
|
| Llengua oficial de: | - |
| Regulat per: | - |
|
|
|
| ISO 639-1 | - |
| ISO 639-2 | - |
| ISO 639-3 | - |
 Àrea on es parla el gal·ló |
|
 Visiteu el Portal:Llengües |
|
El gal·ló ( o brito-romaènn) és una de les llengües pròpies de la Bretanya, juntament amb el bretó. És una llengua romànica, més concretament una de les llengües d'oïl (en canvi el bretó és una llengua cèltica). És similar al normand però amb més influències celtes i bretones. Actualment és en franca reculada davant el francès normatiu, ja que, a diferència del való, té molt poca literatura escrita, malgrat que fou llengua de cort dels ducs de Bretanya fins a la seva incorporació a França. Aquesta llengua és poc coneguda, ja que ha estat poc estudiada, llevat de les investigacions de Paul Sébillot. No s'usa tampoc als mitjans de comunicació, encara que darrerament hi ha alguns intents de fer-la reviure, entre els quals destaca la tasca dels grups Les Amis du Parler Gallo, una associació fundada el 1976 i més endavant esdevinguda Bertaèyn Galeizz, i Maézoe, fundat el 1978.
El vocabulari del gal·ló, tot i les influències del bretó, és majoritàriament d'origen llatí.
Es parla des d'antic a la part oriental de la Bretanya (l'Alta Bretanya). Entre les formes dialectals destaca el mitaw, variant parlada entre el Loira i el Vilaine (la part oriental), entre Nantes, Rennes, Châteaubriant i Redon
Taula de continguts |
Classificació[modifica]
El gal·ló forma part de la família de les llengües d'oïl, branca de les llengües romàniques que comprèn també el francès, el picard, el poiteví-saintongès, etc.
Repartició geografica de les variants del gal·ló[modifica]
El límit lingüístic actual, definit el 1980, part de Plouha (Plóha), a Côtes-d'Armor, al sud de Paimpol (Penpol), passa par Châtelaudren (Le Chastèu), Corlay (Corlaè), Loudéac (Lódeiac), Pontivy (Pondivi), Locminé (Lominoec), Gwened (Vann) i finalitza gairebé a l'illa del Rhuys, al Morbihan.
- Gal·ló occidental (País de Saint-Brieuc, Mené, Poudouvre et Porhoet (zona de transició amb el país de rennes)) caracteritzat per la influència cèltica
- Gal·ló de Rennes (regió de Rennes, sud-avranchin, oest-Mayenne)
- Gal·ló de Nantes (país de nantes), matisat amb expressions d'origen angeví.
- Gal·ló de la Baía del Mont-Saint-Michel (País d'Aleth, Avranchin del sud-Sélune) caracteritzat per la influència normanda
- Gal·ló Brieró i del Pays Mitaw
- Gal·ló del Sud-Loira (País de Retz, Loroux i Clissonais, Marais bretó) caracteritzat per la influència peitavina.
- Gal·ló del País de Redon
- Mayennais
Escriptura[modifica]
El gal·ló sovint té diverses maneres d'escriure un topònim, car aquesta llengua encara no s'ha estandarditzat.
Un lingüísta bretó, Alan-Joseph Raude, de l'illa de Groix, és l'inventor políglota de l'ELG (Escrirr Le Galo). Després de sòlids estudis en lingüística, ha estudiat i analitzat la coherència gràfica de la llengua. Actualment prepara un diccionari trilingüe gal·ló-bretó-francès de com a mínim 6000 entrades amb la finalitat de refermar la presència del gal·ló a la Bretanya.
Lèxic comparatiu[modifica]
| català | bretó | gal·ló | francés |
|---|---|---|---|
| abella | gwenanenn | avètt | abeille |
| boca | genou | góll | bouche ("musell": gueule) |
| cabra | gavr | biq | chèvre (popular: bique) |
| cadira | kador | chaérr | chaise |
| casa | ti | ostèu | maison (també: hôtel) |
| caure | kouezhañ | cheir | tomber, choir |
| escola | skol | escoll | école |
| esquirol | kazh-koad | chat-de-boéz | écureuil |
| estel | steredenn | esteill | étoile |
| formatge | formaj | fórmaij | fromage |
| fumar | butunat | betunae | fumer (fr. antic: pétuner) |
| horari | taolenn an eurioù | oryaer | horaire |
| avui/hui | hiziv | anoet | aujourd'hui |
| llavi | gweuz | lip | lèvre |
| número/nombre | niver | limerot | numéro |
| pera | perenn | peirr | poire |
| sortida/eixida | er maez | desort | sortie |
| xiular | c'hwibanañ | sublae | siffler |
Exemples[modifica]
Dan qi qe tu sonj ? - En qui penses ?
Je sae d'agrae d'o tei- Estic d'acord amb tu
D'eyó qe t'es nasqi ? - On has nascut ?
Pari qe n-i arae la presse çaez yèll ad'saïr? - Oi que hi haurà molta gent a casa seva al vespre?
Je sae periae a la pilleriy de pllase. - Estic convidat a la festa
Al cauzz cazimant terjórn an galo do son paèrr, maen cazimant jamaen do sa maèrr -Ella parla gairebé sempre en galo amb el seu pare, però gairebé mai amb la seva mare
Artistes[modifica]
Moviment associatiu[modifica]
- 1976 : Les Amis du Parler Gallo (després Bertaèyn Galeizz)
- 1978 : Maézoe
- 198? : Association des Enseignants de Gallo
- 2003 : A-demórr
- 2004 : Lez emóleriy au sórgarr
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gal·ló |
- Bertaèyn Galeizz (francès) (galo)
- Le Liaun, revista en gal·ló (galo)
- Dictionnaire Freelang gallo-français / français-gallo (francès)
- A-demórr (francès)
- Lez emóleriy au sórgarr (francès) (galo)
|
||||||||
|
|||||||
