Gal·ló

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gal·ló
Galo
Altres denominacions: Brito-romaènn
Parlat a: França
Regió: Bretanya
Parlants: 30.000
Rànquing: No està al top 100
Classificació genètica: indoeuropeu

  llengua itàlica
   llengua romànica
    Itàlica-occidental
     Itàlica-Occidental-Occidental
      Gal·lo-Ibèrica
       Gal·lo-Romànica
        Gal·lo-Rhaetia
         oïl
          galo

estatus oficial
Llengua oficial de: -
Regulat per: -
codis de la llengua
ISO 639-1 -
ISO 639-2 -
ISO 639-3 -
Sense imatge Àrea on es parla el gal·ló
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg
Distribució geogràfica del gal·ló i el bretó a la Bretanya

El gal·ló (o brito-romaènn) és una de les llengües pròpies de la Bretanya, juntament amb el bretó. És una llengua romànica, més concretament una de les llengües d'oïl (en canvi el bretó és una llengua cèltica). És similar al normand però amb més influències celtes i bretones. Actualment és en franca reculada davant el francès normatiu, ja que, a diferència del való, té molt poca literatura escrita, malgrat que fou llengua de cort dels ducs de Bretanya fins a la seva incorporació a França. Aquesta llengua és poc coneguda, ja que ha estat poc estudiada, llevat de les investigacions de Paul Sébillot. No s'usa tampoc als mitjans de comunicació, encara que darrerament hi ha alguns intents de fer-la reviure, entre els quals destaca la tasca dels grups Les Amis du Parler Gallo, una associació fundada el 1976 i més endavant esdevinguda Bertaèyn Galeizz, i Maézoe, fundat el 1978.

El vocabulari del gal·ló, tot i les influències del bretó, és majoritàriament d'origen llatí.

Es parla des d'antic a la part oriental de la Bretanya (l'Alta Bretanya). Entre les formes dialectals destaca el mitaw, variant parlada entre el Loira i el Vilaine (la part oriental), entre Nantes, Rennes, Châteaubriant i Redon

Classificació[modifica | modifica el codi]

El gal·ló forma part de la família de les llengües d'oïl, branca de les llengües romàniques que comprèn també el francès, el picard, el poiteví-saintongès, etc.

Repartició geografica de les variants del gal·ló[modifica | modifica el codi]

En gris la regió lingüística gal·ló de la Bretanya actual

El límit lingüístic actual, definit el 1980, part de Plouha (Plóha), a Côtes-d'Armor, al sud de Paimpol (Penpol), passa par Châtelaudren (Le Chastèu), Corlay (Corlaè), Loudéac (Lódeiac), Pontivy (Pondivi), Locminé (Lominoec), Gwened (Vann) i finalitza gairebé a l'illa del Rhuys, al Morbihan.

  • Gal·ló occidental (País de Saint-Brieuc, Mené, Poudouvre et Porhoet (zona de transició amb el país de rennes)) caracteritzat per la influència cèltica
  • Gal·ló de Rennes (regió de Rennes, sud-avranchin, oest-Mayenne)
  • Gal·ló de Nantes (país de nantes), matisat amb expressions d'origen angeví.
  • Gal·ló de la Baía del Mont-Saint-Michel (País d'Aleth, Avranchin del sud-Sélune) caracteritzat per la influència normanda
  • Gal·ló Brieró i del Pays Mitaw
  • Gal·ló del Sud-Loira (País de Retz, Loroux i Clissonais, Marais bretó) caracteritzat per la influència peitavina.
  • Gal·ló del País de Redon
  • Mayennais

Escriptura[modifica | modifica el codi]

El gal·ló sovint té diverses maneres d'escriure un topònim, car aquesta llengua encara no s'ha estandarditzat.

Un lingüísta bretó, Alan-Joseph Raude, de l'illa de Groix, és l'inventor poliglot de l'ELG (Escrirr Le Galo). Després de sòlids estudis en lingüística, ha estudiat i analitzat la coherència gràfica de la llengua. Actualment prepara un diccionari trilingüe gal·ló-bretó-francès de com a mínim 6000 entrades amb la finalitat de refermar la presència del gal·ló a la Bretanya.

Lèxic comparatiu[modifica | modifica el codi]

Un cartell en gal·ló al metro de Rennes
català bretó gal·ló francés
abella gwenanenn avètt abeille
boca genou góll bouche
("musell": gueule)
cabra gavr biq chèvre
(popular: bique)
cadira kador chaérr chaise
casa ti ostèu maison
(també: hôtel)
caure kouezhañ cheir tomber, choir
escola skol escoll école
esquirol kazh-koad chat-de-boéz écureuil
estel steredenn esteill étoile
formatge formaj fórmaij fromage
fumar butunat betunae fumer
(fr. antic: pétuner)
horari taolenn an eurioù oryaer horaire
avui/hui hiziv anoet aujourd'hui
llavi gweuz lip lèvre
número/nombre niver limerot numéro
pera perenn peirr poire
sortida/eixida er maez desort sortie
xiular c'hwibanañ sublae siffler
Text en francès i gal·ló en el transport públic

Exemples[modifica | modifica el codi]

Dan qi qe tu sonj ? - En qui penses ?

Je sae d'agrae d'o tei- Estic d'acord amb tu

D'eyó qe t'es nasqi ? - On has nascut ?

Pari qe n-i arae la presse çaez yèll ad'saïr? - Oi que hi haurà molta gent a casa seva al vespre?

Je sae periae a la pilleriy de pllase. - Estic convidat a la festa

Al cauzz cazimant terjórn an galo do son paèrr, maen cazimant jamaen do sa maèrr -Ella parla gairebé sempre en galo amb el seu pare, però gairebé mai amb la seva mare

Artistes[modifica | modifica el codi]

Ôbrée Alie

Moviment associatiu[modifica | modifica el codi]

  • 1976 : Les Amis du Parler Gallo (després Bertaèyn Galeizz)
  • 1978 : Maézoe
  • 198? : Association des Enseignants de Gallo
  • 2003 : A-demórr
  • 2004 : Lez emóleriy au sórgarr
Portal

Portal: llengües

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gal·ló