Nantes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nantes, Naona o Naünt
Naoned
Bandera de Nantes, Naona o Naünt Escut de Nantes, Naona o Naünt
(En detall) (En detall)
Localització
Nantes, Naona o Naünt situat respecte França
Nantes, Naona o Naünt
Localització de Nantes, Naona o Naünt a la República Francesa

Moll de la Fosse, a Nantes
Moll de la Fosse, a Nantes
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
França
País del Loira (capital)
Loira Atlàntic (capital)
Nantes (capital)
Capital d'11 cantons
Superfície 65,19 km²
Altitud 8 msnm
Població (2011[1])
  • Densitat
287.845 hab.
4.415,48 hab/km²
Coordenades 47° 13′ 05″ N, 1° 33′ 10″ O / 47.21806°N,1.55278°O / 47.21806; -1.55278Coord.: 47° 13′ 05″ N, 1° 33′ 10″ O / 47.21806°N,1.55278°O / 47.21806; -1.55278
Dirigents:
• Batlle:

Patrick Rimbert (PS)
Codi postal 44000,44100,44200,44300
Codi INSEE 44109
Web
Situació de Nantes

Nantes (antigament, Naona o Naünt, en bretó Naoned i en galo Naunnt) és un municipi francès, situat al departament de Loira Atlàntic i a la regió de País del Loira.[2] L'any 2007 tenia 289.000 habitants. Limita al nord-oest amb Treillières i Orvault, al nord amb La Chapelle-sur-Erdre, al nord-est amb Carquefou, a l'oest amb Saint-Herblain, a l'est amb Sainte-Luce-sur-Loire, al sud-oest amb Bouguenais, al sud amb Rezé, al sud-est amb Saint-Sébastien-sur-Loire, Basse-Goulaine i Vertou.

Situació del bretó[modifica | modifica el codi]

A l'inici del curs 2007, l'1,1 % dels alumnes del municipi eren matriculats a la primària bilingüe i l'1,6 % al preescolar bilingüe.[3] El consell municipal ha aprovat la carta Ya d'ar brezhoneg.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Està situada a l'estuari del riu Loira,entre el punt límit on arriben les marees i on els illots que divideixen el riu en sis braços en faciliten el pas i el punt on el Loira rep l'Erdre i el Sèvre. Històricament ha estat una ciutat portuària, complementada amb el port de Sant Nazer, actualment un municipi independent.

La planta urbana de la ciutat ha sofert un intens remodelatge, iniciat l'any 1920 i reforçat després de la Segona Guerra Mundial, ja que patí intensos bombardeigs. El centre comercial i de negocis radica en el nucli comprès entre el Cours des Cinquante Otages, el Cours Saint-Pierre i el Cours Franklin, amb dues principals artèries perpendiculars, la rue de Strasbourg i la de Verdun. Un dels edificis més característics és el de la catedral de Saint-Pierre (estil gòtic).

És un important centre industrial (hi radica metal·lúrgia pesant, construcció naval, producció alimentària, de sabates i química), amb sectors industrials que s'estenen cap al sud, però la ciutat conserva al voltant una àrea d'intensa producció hortícola. Des del 1962 és seu universitària.

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Des de 1995 Nantes es divideix en 11 quartiers (barris), que alhora se sotdivideixen en micro-quartiers.

Història[modifica | modifica el codi]

Antiga capital del poble gal dels namnetes, fou residència dels reis i després dels ducs de Bretanya, fins a la unió d'aquest país amb França (1532). Obtingué una universitat el 1460.

Vegeu: Comtat de Nantes

Gràcies a la situació es convertí en una plaça fortificada i des del s XV començà a desenvolupar-se la seva importància comercial. Al s XVI el seu comerç s'estengué a la península Ibèrica, a Anglaterra i a la Bàltica.

L'apogeu del port, que fou el més important de l'estat francès del 1700 al 1730, anà lligat amb l'explotació d'Amèrica. A mitjan s XVIII Nantes fou la ciutat dels negrers i proveïa un terç del tràfic francès. Aquest comerç condicionava altres activitats: fabricació de teixits i aiguardents i elaboració dels productes (fruits, sucre, cotó, oli i tint) que el règim d'exclusivitat reservava a la metròpoli. Aquests eren venuts a l'estat francès o reexportats. Aquesta prosperitat menà a l'ennobliment de les famílies de comerciants i a l'embelliment de la ciutat.

Històricament des del s IX (any 851) ha format part de la Bretanya, però la divisió regional francesa del 1955 l'ha integrat en la de País del Loira. Des de finals dels anys vuitanta hi ha un important moviment polític que reclama la unió del departament del Loira Atlàntic a la Bretanya.

Demografia[modifica | modifica el codi]

L'any 2003, la seva àrea metropolitana tenia 715.358 habitants.

Evolució de la població Cassini i INSEE
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
80000 77162 77226 68427 77992 - 83389 94310 96362
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
108530 113625 111956 118517 122247 124319 127482 122750 123902
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
132990 133247 170535 183704 184509 187343 195185 200265 222790
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2006
240048 260244 256693 240539 244995 270251 - - 282853


Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes
Període Nom Partit Qualitat
1585 Jacques de Marquès
1597-1598 Jean Fourché (v 1556)
1598-1599 Jean Fourché (v 1556)
1611- Jean Blanchard
1612- Jean Blanchard
1648- Mathurin Boux (1594-1670)
1649- Mathurin Boux (1594-1670)
1652- Claude Bidé (1612-)
1653- Claude Bidé (1612-)
1684-1685 Claude Bidé, sieur de La Bottinière (1651-)
1878 Julien Charles Marie Claudius Lechat
1881 Mathurin Brissonneau (provisional)
1881 Georges Évariste Eugène Colombel
1885 Édouard Normand
1888 Ernest François James Guibourd de Luzinais
1892 Alfred Joseph Riom
1896 Hippolyte Étienne Étiennez
1899 Paul-Émile Sarradin
1908 N... Canal (provisional)
1908 Gabriel Guist'hau
1910 Paul Bellamy
1928 Gaston Veil
1928 Adolphe Moitié
1929 Léopold Cassegrain
1935 Auguste Pageot
1940 Edmond Prieur
1941 Gaëtan Rondeau
1942 Henry Orrion
1944 Clovis Constant
1945 Jean Philippot
1947 Henry Orrion
1965 André Morice (CR) Senador
1977 Alain Chénard (PS)
1983 Michel Chauty (RPR) Senador
1989 Jean-Marc Ayrault (PS) Diputat i Primer Ministre
2012 Patrick Rimbert (PS)

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Educació[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2011» (en francès). INSEE, 2013-12-31. [Consulta: 2014-01-03]. «Les poblacions legals 2011 entren en vigor l'1 de gener de 2014»
  2. Històricament ha estat la capital de la Bretanya.
  3. (francès) Ofis ar Brezhoneg: Enseignement bilingue


Precedit per:
Vitòria
Premi Capital Verda Europea
Premi Capital Verda Europea

2013
Succeït per:
Copenhaguen