Jules Verne

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre l'autor de ciència-ficció francès Jules Verne. Vegeu-ne altres significats a «Jules Verne ATV».
Jules Verne
Jules Verne.gif
Naixement 8 de febrer de 1828
Mort 24 de març de 1905 (als 77 anys)
França Amiens, França
Activitat Novel·lista
Nacionalitat francès
Gèneres ciència-ficció, novel·la d'aventures
Obres principals Viatge al centre de la terra, Vint mil llegües de viatge submarí, La volta al món en vuitanta dies, De la Terra a la Lluna, L'illa misteriosa

Influències

Ha influït

Signatura

Jules Gabriel Verne (Nantes, 8 de febrer de 1828 - Amiens, 24 de març de 1905) fou un escriptor francès conegut especialment per novel·les on apareixen molts temes de ciència-ficció i un nombre considerable d'invents tècnics. Una de les seves idees era la "novel·la de la ciència": escriure aventures basades en els invents i avenços científics i tècnics.

És el segon autor més traduït de tots els temps, després d'Agatha Christie, segons Index Translationum.[1]

Juntament amb H.G. Wells és considerat un dels pares de la ciència-ficció. Durant molts anys visqué a la ciutat d'Amiens, a la casa que, avui dia, és un museu en honor seu.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 8 de febrer de 1828. Un cop acabats els estudis de Dret, que va fer a París, Jules Verne entrà a treballar a la Borsa; però tant perquè aquesta ocupació no era del seu gust com perquè se sentia atret per la literatura, intentà abordar el teatre, perquè aquest gènere li semblava més fàcil i de major rendiment. El seu pare, advocat de força reputació, li brindava una vida agradable i un esdevenidor assegurat si es decidia a exercir la professió; però el jove Verne només volia ser literat, sense importar-li les penalitats que per aquest motiu hagués de passar.

Vers l'any 1848 escriu la comèdia Les pailles rompues, representada al Gimnàs i més tard Onze jours de siège. També, de la mà de Jaume Aragó[2] col·laborava en Le Musée des Familles publicant els viatges fantàstics que eren ja com una iniciació del gènere que tanta fama hauria de donar-li. Per aquell temps ja tenia escrita la novel·la Cinc setmanes en globus, que cap editor es decidia a acceptar-li. L'editor Pierre-Jules Netzel, també distingit escriptor, veié al moment l'atractiu d'aquella obra i la seva novetat, i va signar un contracte amb el seu autor, que ja havia fet els trenta-quatre anys. Hetzel no tan sols no s'havia equivocat, sinó que l'èxit de les obres de Verne superà els càlculs més optimistes.

La publicació de Cinq semaines en ballon, en el Magazin d'Education, fou un autèntic esdeveniment i el seu autor assolí de cop la celebritat, fet que l'animà a continuar pel mateix camí, publicant successivament Les aventures du capitain Hatteras, Le voyage au centre de la terre, De la terre à la lune, etc., que feren de Jules Verne l'escriptor més popular d'Europa, ja que llurs obres no tardaren a ser traduïdes a molts idiomes. I això malgrat de l'oposició de savis i de literats, perquè per als primers les seves obres eren només fantasies i vulgaritzacions a l'abast de qualsevulla persona mitjanament il·lustrada, i els segons li negaven fins a les més elementals qualitats.

S'ha de dir que la generació següent ja jutjà Verne d'una altra manera, i a principi del segle XX, malgrat l'evolució dels costums i dels gustos literaris, Verne era un dels escriptors més llegits i encara avui en dia, es fa difícil no trobar algun jove que no hagi llegit alguna obra de Verne.

Un home de ciència, George Claude, va dir parlant de Verne:

« <<Jules Verne fou quelcom més que l'entretenidor de la joventut que alguns s'obstinen en veure únicament en ell. Les seves prodigioses anticipacions són les que engendraren en mi l'ambició de posar al servei de la generalitat alguns dels recursos innumerables que ens ofereix la naturalesa i que som únicament humils meteurs en scène. Si Vint mil llegües de viatge submarí no ha estat per en Paul Boucherot i per a mi l'inspirador directe, en el problema de l'energia del mar, que es actualment l'objecte dels nostres treballs. Podré dir de la mateixa manera que l'entusiasme del capità Nemo per l'immens i misteriós mar no ha guiat les nostres passes inconscientment vers ell ?. Si, com m'autoritzen a pensar nombroses converses, puc jutjar per mi mateix d'altres inventors i investigadors, no hi ha dubte que és necessari incloure a l'autor dels Viatges extraordinaris entre els més potents obrers de l'evolució científic-industrial, que constituirà una de les característiques de la nostra època>>. »

A més, i això explica també l'èxit de les obres de Verne, tots els seus personatges són nobles, intrèpids i simpàtics, sense caure en les exageracions de les pel·lícules. Fins i tot el savi distret i feréstegament egoista que apareix en no poques de les seves produccions té el do d'interessar-nos en les seves extravagàncies i de no fer-se'ns antipàtic. El fons d'humanitat que transcendeix en tots ells; l'amor als altres i el menyspreu de la pròpia vida; la trama sempre interessant i moltes vegades dramàtica de la narració conduïda amb gran habilitat, estil lleuger i amè, diàleg viu i enginyós, la part principal del qual corre sempre a càrrec d'un francès decidit i graciós, normalment pertanyent a les classes populars, són els principals elements que podríem dir literaris, emprats per Jules Verne.

Per altra banda, seria injust negar que molts dels invents de la primera meitat del segle XX, foren previstos per ell i alguns fins i tot descrits amb exactitud, sense comptar que va saber inculcar a la joventut l'amor al bé i a la ciència. El 9 de maig de 1909 s'inaugurà a Amiens un monument a la memòria del novel·lista amb fons recollits per subscripció pública, bona part de la qual fou aportada pels escolars francesos. El 1928 se celebrà el centenari del seu naixement i com homenatge a l'autor de tants viatges fantàstics, el diari Politiken, de Copenhaguen, organitzà un concurs entre els boy-scouts danesos per elegir-ne un que realitzés un viatge amb l'itinerari semblant al de La volta al món en vuitanta dies. Resultà afavorit Paul Huld, un noi de quinze anys, que portà a terme en quaranta-tres dies la gesta que costà vuitanta dies a Phileas Fogg. Jules Verne va morir el 24 de març de 1905 (als 77 anys). [3]

Prediccions[modifica | modifica el codi]

Les obres de Verne s'han caracteritzat per ser anticipacions sorprenentment semblants dels temps moderns. París al segle XX n'és un exemple: a l'obra s'hi descriuen l'aire condicionat, els automòbils, Internet, la televisió i altres invents molt similars als que existeixen en l'actualitat.

Un altre exemple és el De la Terra a la Lluna, que és increïblement semblant al Programa Apollo, ja que tres astronautes són llançats a l'espai des de la península de Florida i recuperats mitjançant l'aterratge. En el llibre, la nau espacial és llançada des de Tampa, Florida, que es troba a uns 200 km. de Cap Canaveral, des d'on es van enlairar els coets del Programa Apollo.

També va descriure amb exactitud invents que encara no existien com ara l'helicòtpter i territoris i regions de la terra que encara no havien estat explorades com els pols. [4]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Verne va escriure una obra molt extensa. Les seves obres més difoses són les narracions publicades sota el títol Voyages extraordinaires a partir de 1862. També va escriure contes, assaigs, teatre i poesia. Algunes de les seves obres han estat adaptades al cinema.

Voyages Extraordinaires (Viatges Extraordinaris)[modifica | modifica el codi]

Retrat de Jules Verne
Jules Verne amb criatures de les seves novel·les
  1. (1863) Cinq Semaines en ballon (Cinc setmanes en globus)
  2. (1866) Voyages et aventures du capitaine Hatteras
  3. (1864) Voyage au centre de la Terre (Viatge al centre de la terra)
  4. (1865) De la terre à la lune (De la Terra a la Lluna)
  5. (1867-68) Les Enfants du capitaine Grant (Els fills del capità Grant)
  6. (1869-70) Vingt mille lieues sous les mers (Vint mil llegües de viatge submarí)
  7. (1870) Autour de la lune (Al voltant de la lluna)
  8. (1871) Une ville flottante
  9. (1872) Aventures de trois Russes et de trois Anglais
  10. (1873) Le Pays des fourrures
  11. (1873) Le Tour du Monde en quatre-vingts jours (La volta al món en vuitanta dies)
  12. (1874-75) L'Île mysterieuse (L'illa misteriosa)
  13. (1875) Le Chancellor
  14. (1876) Michel Strogoff (Miquel Strogoff)
  15. (1877) Hector Servadac
  16. (1877) Les Indes noires
  17. (1878) Un capitaine de quinze ans (Un capità de quinze anys)
  18. (1879) Les Cinq Cents Millions de la Bégum (Els cinc-cents milions de la Princesa India)
  19. (1879) Les Tribulations d'un chinois en Chine (Les trifulges d'un xinés a la Xina)
  20. (1880) La Maison à vapeur
  21. (1881) La Jangada
  22. (1882) L'Ecole des Robinsons (Escola de Robinsons)
  23. (1882) Le Rayon vert
  24. (1883) Kéraban-le-têtu
  25. (1884) L'Étoile du sud (L'estrella del Sud)
  26. (1884) L'Archipel en feu
  27. (1885) Mathias Sandorf
  28. (1886) Un billet de loterie
  29. (1886) Robur-le-Conquérant
  30. (1887) Nord contre Sud
  31. (1887) Le Chemin de France
  32. (1888) Deux Ans de vacances (Dos anys de vacances)
  33. (1889) Famille-sans-nom
  34. (1889) Sans dessus dessous
  35. (1890) César Cascabel
  36. (1891) Mistress Branican
  37. (1892) Le Château des Carpathes (El castell dels Càrpats)
  38. (1892) Claudius Bombarnac
  39. (1893) P’tit-Bonhomme
  40. (1894) Mirifiques Aventures de Maître Antifer
  41. (1895) L'Île à hélice
  42. (1896) Face au drapeau
  43. (1896) Clovis Dardentor (Clovis Dardentor)
  44. (1897) Le Sphinx des glaces
  45. (1898) Le Superbe Orénoque
  46. (1899) Le Testament d'un excentrique
  47. (1900) Seconde Patrie
  48. (1901) Le Village aérien
  49. (1901) Les Histoires de Jean-Marie Cabidoulin
  50. (1902) Les Frères Kip
  51. (1903) Bourses de voyage
  52. (1904) Un drame en Livonie
  53. (1904) Maître du monde (Amo del món)
  54. (1905) L'Invasion de la mer
  55. (1994) Paris au XXe siècle (escrita l'any 1863, però no fou publica fins a 1994)

Adaptacions al cinema[modifica | modifica el codi]

Les obres de Jules Verne han inspirat moltes pel·lícules des de pràcticament el naixement del cinema. Moltes de les seves novel·les més famoses van rebre adaptacions franceses, nord-americanes, alemanyes i soviètiques durant les dècades dels anys 20, 30 i 40 del segle passat, tot i que possiblement les pel·lícules més conegudes són adaptacions nord-americanes dels anys 50 i 60 com, per exemple, la producció de Disney Vint mil llegües de viatge submarí (1954), o La volta el món en vuitanta dies (1956), que va guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula. Més recentment, una altra adaptació de La volta al món en vuitanta dies (1984) va guanyar cinc Oscars.

S'han adaptat al cinema un total de 33 novel·les de Jules Verne, amb un resultat de 95 pel·lícules diferents, sense tenir en compte les sèries de televisió. Les obres que s'han adaptat més vegades han estat Miquel Strogoff (16 vegades), Vint mil llegües de viatge submarí (9 vegades) i Viatge al centre de la Terra (6 vegades).

Principals pel·lícules[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Unesco. «Most Translated Authors of All Time». Index Translationum. [Consulta: 2008-11-08].
  2. Navarro, Jesús. Somnis de ciència: un viatge al centre de Jules Verne. Universitat de València, 2005, p.28. ISBN 8476607091. 
  3. Tom nº. 67, pàgs. 1582-83 de l'Enciclopèdia ESPASA (ISBN 84-239-4567-7) Volum LXVII.
  4. Norman Wolcott (2005), A Jules Verne Centennial: 1905-2005, Washington (DC): Smithsonian Institution Libraries.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]