Alger

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 36° 46′ 35″ N, 3° 03′ 31″ E / 36.7763,3.0585

Alger
الجزائر / Al-Ŷazā'ir
Escut de Rabat
(En detall)
Localització
Alger situat respecte Algèria
Alger
Localització d'Alger a Algèria
Alger des de l'espai
Alger des de l'espai
Estat
• Regió
Algèria Algèria
Província d'Alger
Superfície 363 km2 km²
Altitud 2 - 424 msnm
Població (2011)
  • Densitat
3,415,811 hab.
Coordenades

Alger (en àrab الجزائر al-Jaza'ir, literalment "les Illes"; en amazic Dzayer; en francès Alger) és la capital i la ciutat més gran d'Algèria. D'acord amb el cens de l'any 1998, la població de la ciutat era d'1.519.570 habitants (anomenats algerins), tot i que la seva àrea metropolitana arribava als 2.135.630. Anomenada també al-Bahja (البهجة) o "Alger la Blanca" pel color blanc dels seus edificis, està situada al nord-oest d'Àfrica, concretament al litoral de la mar Mediterrània, i disposa del port més important de la zona.

Alger ha crescut molt en els darrers anys, si bé conserva l'encant de la ciutat vella. De fet, l'antiga ciutadella o casbah ha estat considerada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des del 1992.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Segons la llegenda, Alger va ser fundada per l'heroi mític Hèrcules, encara que en realitat era una colònia comercial fenícia anomenada Icosim. L'any 146 aC va ser annexionada a l'imperi romà i va passar a denominar-se Icosium. Al segle V va ser conquerida pels vàndals i va formar part de l'imperi Bizantí i, més tard, ja en el segle VII, fou conquerida pels àrabs. A partir del segle V ja no torna a ser esmentada i estava en ruïnes al segle X.

La va refundar al segle X Buluggin ben Ziri amb el nom de Djazair Bani Mazghanna del nom d'una tribu berber sanhadja que vivia a la zona, i es va convertir en un important port per on passava gran part del comerç mediterrani. A partir del darrer terç segle XIV va tenir tendència a esdevenir independent sota protecció dels àrabs Thaaliba de la Mitidja; al segle XV la protecció va tenir com a representant al santó Sidi Abd al-Rahman al-Thaalibi que va esdevenir patró de la ciutat. Al segle XV hi van arribar una quantitat important de moriscos expulsats de Granada. L'activitat corsària va començar a ser habitual. Els espanyols van conquerir i fortificar el penyal de la ciutat l'any 1510 després d'haver ocupat Orà, ciutat pròxima a Alger, però el habitants dirigits per Salim al-Tumi van buscar l'aliança del pirata turc Arudj establert a Djidjeli que va expulsar als espanyols i es va fer l'amo de la ciutat. Intents de reconquesta el 1516 i 1519 no van reeixir. Adrujd va morir el 1518 i va ocupar el seu lloc el seu germà Khaïr ad-Din (Barba-rossa), que el 1520 es va replegar a Djidjeli fins al 1525 però en aquest any fou cridat altre cop pels habitants d'Alger i quatre anys després va ocupar la fortalesa espanyola construïda sobre el principals dels illots de la badia (25 de maig de 1929); els materials resultants de la demolició de la fortalesa van servir per crear el port d'Alger. Khaïr al-Din s'havia sotmès a l'imperi Otomà, i va convertir la ciutat en una base corsària dedicada a atacar els vaixells de la regió arribant també les costes catalanes entre d'altres. Carles V va intentar recuperar la ciutat el 1541 i va arribar a desembarcar a la ciutat establint el seu camp al lloc anomenat Kudayt al-Sabun (després Fort de l'Emperador) però la flota que desembarcava fou parcialment destruïda per una tempesta la nit del 24 al 25 d'octubre de 1541 i es va haver de retirar.

A la sortida dels espanyols es va construir el fot de l'Emperador. El 1556 es va construir la kashba (residència dels beys el 1816). Els governadors turcs van residir al palau anomenat Djannina (Petit Jardí) formar per l'antic arquebisbat. Els militars turcs units a dones locals van originar els kulughlis. La ciutat tenia població jueva (4000 el 1830). L'activitat corsaria va provocar atacs espanyols el 1567, 1775 i 1783, i d'altres estats com els danesos (1770), França (1661,1682, 1683 i 1688) i Anglaterra (1622, 1655, 1672, 1816 i 1825).

El 14 de juny de 1830 van desembarcar a la ciutat els francesos i el 4 de juliol van ocupar la seu del govern. França va dir que es tractava d'una ocupació temporal, però el cert és que la colònia algeriana va durar més de 132 anys, fins a la seva independència l'any 1962. Durant aquests anys es va produir una important migració de gent dels Països Catalans cap a Algèria, sobretot alacantins (que es van situar a la regió d'Orà) i rossellonesos i menorquins (situats a la regió d'Alger). Aquests catalans van conservar la seva llengua durant diverses generacions i hi van desenvolupar el dialecte patuet. Així, el pujol, on es troba la facultat d'Alger al carrer Didux Murad, ex Rue Michelet, era anomenat " es camp des naps " pels pescadors menorquins instal·lats a Fort de l'Eau. (anècdota recollida al llibre Alger de Louis Bertrand.)i la plaça dels Màrtirs, ex Place du Gouvernement " la plaça del cavall " a causa de l'estàtua del duc d'Orléans que ara es troba davant de l'ajuntament de Neuilly als afores de París.

Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Casbah d'Alger
Una porta del palau de Dey
Una porta del palau de Dey
Casbah d'Alger situat respecte Algèria
Casbah d'Alger
Informació
Localització Flag of Algeria.svg Algèria
Superfície 60 ha

Tipus Cultural
Criteris (ii),(v)
ID 565
Regió * Àfrica
Inscripció 1992 (16a sessió)
Coordenades 36° 47′ 0″ N, 3° 3′ 37″ E / 36.78333,3.06028
* Segons les regions de la UNESCO.

Durant la Segona Guerra Mundial, i després del desembarcament aliat al nord d'Àfrica del 8 de novembre de 1942, Alger va esdevenir capital provisional de França (fins a 1944), hi va tenir un paper principal, ja que fou el quarter general del general Charles de Gaulle fins al final de la guerra. Posteriorment el socialisme revolucionari va tenir un fort impacte al país. Durant la lluita per la independència contra França (1954-1962) va ser l'escenari d'importants enfrontaments. D'acord amb la història oficial algeriana, hi va haver un milió de morts a mans de l'exèrcit francès i del Front Nacional d'Alliberament Algerià. L'any 1959 (abril) la vila fou dividida en arrondissements i les comunes de la rodalia van formar la municipalitat única del Gran Alger. L'any 1962 es va proclamar Alger capital de l'Algèria independent. Després de la guerra d'independència es va produir un èxode de la població europea o pied-noir, la ciutat ha crescut massivament, i es calcula que ara té uns 3 milions d'habitants, és a dir, un 10% de la població de l'estat.

Va ésser escenari d'atemptats en la guerra civil entre el govern i els dos fronts islàmics el GIA i el FIS.

Altres dades d'interès[modifica | modifica el codi]

Les temperatures hi solen variar entre els 18º i els 24º a l'hivern i entre els 25º i els 32º a l'estiu, estació que acostuma a ser extremadament seca i calorosa.

Hi ha una pel·lícula d'aventures sobre un lladre de joies amb el nom de la ciutat, rodada l'any 1938 i dirigida per John Cromwell.

Els fets succeïts durant la guerra d'independència són narrats, en un estil semidocumental i sense concessions, en la pel·lícula La batalla d'Alger (1965) de Gilo Pontecorvo, que va obtenir un Lleó d'Or al Festival de Venècia de 1966, tema que tracta La presonera d'Alger, novel·la de Joan-Daniel Bezsonoff

Existeix també una comunitat anomenada Alger en una part de la ciutat de Nova Orleans, la més important de l'estat de Louisiana dels EUA.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alger