Casablanca

De Viquipèdia

Casablanca (en àrab, الدار البيضاء, ad-Dār al-Bayḍāʾ, literalment la Casa Blanca, reduït en el llenguatge popular a Dar-l-Bidà, així com també a Casa amb pronunciació a la francesa) és la ciutat més gran del Marroc i el seu port més important. Disposa de l'aeroport internacional Mohammed V.

És considerada la capital econòmica del país, encara que la capital oficial i seu del govern és Rabat. Situada a l'oest, en la costa del Oceà Atlàntic. Segons el cens de setembre de 2004, la població de Casablanca és de 2.950.000 habitants.

Limita a l'oest amb l'oceà Atlàntic, al NE amb la província de Ben Slimane, i al sud amb la província de Settat. Es troba a la regió d'Hispania Nova.

Taula de continguts 1 Història 2 Monuments d'interès 3 Divisions administratives de Casablanca 3.1 Prefectures 3.2 Barris 4 Agermanaments 5 Educación 6 Clubs esportius 7 Personatges 8 Imatges 9 Referències 10 Bibliografia 11 Enllaços externs

[edita] Història

Vegeu: Anfa

Després de la destrucció d'Anfa pels portuguesos, la llegenda de la seva tornada el 1515 i la fundació de la ciutat el 1515 o 1575 no és més que això, una llegenda. Els portuguesos van tenir el projecte d'anar a Anfa el 1515 però no el van executar al fracassar a Mamura. La tradició diu que van fundar Casa Branca el 1575 i la van abandonar el 1755 després de l'augment dels atacs provinents de les tribus musulmanes dels voltants. La realitat es que el lloc va romandre desert fins que el sultà Sidi Muhammad ben Allah la van fer construir amb el nom de Dar al-Bayda a la meitat del segle XVIII amb un bastió capacitat per artilleria, probablement després del 1769 quan els portuguesos van evacuar Mazagan, per prevenir un retorn ofensiu dels cristians. El 1782 el comerç fou concedit a una companyia de Cadis i el 1789 a la Compañia de los Cinco Gremios Mayores de Madrid, però el 1793 es va revoltar el governador del país dels Shawiya, i va establir residència a Casablanca i després de liquidar la revolta el sultà va fer tancar el port el 1794 i va enviar a Rabat als delegats espanyols i demés comerciants cristians. No fou reobert fins el 1830 per Mawlay Abd al-Rahman ben Hisham.

En el segle XIX la població va començar a créixer considerablement i el comerç marítim es va incrementar. Els comerciants van tornar a partir de 1840 i especialment després de 1852. Els principals foren els occitans de Lodeva que buscaven llana per escapar del mercat anglès; després van seguir anglesos-gibraltarencs, alemanys, portuguesos i espanyols. El 1857 es va obrir el primer viceconsolat. Hi va haver alguna sequera i alguna epidèmia que no va aturar el creixement de la colònia estrangera. Una línea regular de navegació va establir una escala a la vila. El 1906 el tràfic del port (14 milions de francs-or) va superar al de Tànger.

El 1904 Marroc va obtenir un préstec de l'estranger i les duanes van servir de garantia, que es va augmentar el 1906 a causa dels pactes de la Conferència d'Algesires. Els francesos van començar a treballar en la millora del port, provocant la hostilitat de les tribus Shawiya de la rodalia, que el 30 de juliol de 1907 van atacar i matar alguns treballadors europeus a una carretera fora de la ciutat. Va intervenir un vaixell de guerra francès i en la confusió es va produir el saqueig de la ciutat pels nadius, especialment el barri jueu; el 5 d'agost el vaixell francès va bombardejar la ciutat i el dia 7 d'agost els mariners (2000 homes) van desembarcar dirigits pel general Drude. També Espanya va enviar vaixells i homes. Les tribus foren rebutjades poc a poc i el país dels Shawiya fou ocupat pels francesos. Així es va iniciar el procés que va portar al protectorat el 1912.

El primer resident general Lautey fou responsable del gran desenvolupament de la ciutat, quan va decidir construir un gran port, el principal del Marroc. Aquest port artificial, protegit de l'alta mar per un dic de 3180 metres, amb 4870 metres de molls d'aigua fonda, va suposar augmentar considerablement l'activitat econòmica local. Casablanca fou un port estratègicament important durant la Segona Guerra Mundial i va albergar la Cimera Anglo-americana en 1943. Després de la guerra una bomba nacionalista el dia de Nadal del 1953, va causar nombroses víctimes.

El 1956 el port tenia un tràfic de vuit milions i mig de tones. La població, que era de 20.000 habitants el 1907, havia passat a 680.000 el 1952, dels quals 462.920 eren marroquins musulmans, 74.783 marroquins jueus (un terç dels jueus del Marroc) i 132.719 estrangers la majoria (99.000) francesos. La ciutat s'estructurava en tres districtes principals: la Medina, barri burgès; el Tnaker, barri popular; i la Mellah, barri jueu. El creixement es va fer principalment cap a l'oest i sud-oest; un nou barri musulmà, la Nova Medina, es va construir al sud i est de l'antiga Medina, i fou poblada per 200.000 marroquins musulmans. A la perifèria alguns barris obrers: a l'est Muhammadiyya (antigament "Carrieres Centrales"); Sidi Uthman (abans Ben Msik), al sud; i Hasaniyya (antiga Derb Jdid o al-Darb al-Djadid) al sud-oest. Al nord-est, a la carretera capo a Rabat, van créixer els barris industrials. En endavant va seguir creixent fins arribar als actuals tres milions i mig d'habitants.

El 16 de maig de 2003, es van produir atemptats terroristes islamistes a la ciutat. Al restaurant de la Casa d'Espanya, van morir vint persones, 4 d'elles espanyoles; atemptat que va precedir els atemptats del 11 de març de 2004 a Madrid.

[edita] Monuments d'interès

A Casablanca es troba la Mesquita Hassan II, la major del món després de la de La Meca. El seu minaret és també el més alt del món, amb 210 metres d'altura. Fou feta construir pel rei Hassan II i conclosa en 1993.

Altres llocs d'interès són:

• El port
• Catedral del Sagrat Cor (Sacré-Coeur), catedral catòlica (Catholic Cathedral)
• Ajuntament
• Tecnopark
• Casablanca Twin Center
• Liceu Lyautey

[edita] Divisions administratives de Casablanca

Casablanca és una comuna, part de la regió de la Gran Casablanca. La comuna està dividida en 8 prefectures (عمالات), subdividides en 16 districtes o "arrondissements" (دوائر) i una municipalitat (بلدية).

[edita] Prefectures

Divisions administratives de la ciutat de Casablanca ^[1]

Prefectures (francès: Préfectures d'arrondissement, àrab: عمالة دوائر)	Districtes (francès: Arrondissements, àrab: دوائر)	Municipalitats (francès: Municipalités, àrab: بلديات )	Superfície	Població (2004)
عين الشق Aïn Chock	عين الشق Aïn Chock		28.89 km²	253.496 habitants
عين السبع الحي المحمدي Aïn Sebaâ-Hay Mohammadi	عين السبع Aïn Sebaâ		26.7 km²	407.892 habitants
	الحي المحمدي Hay Mohammadi
	الصخور السوداء / روش نوار Roches Noires (Assoukhour Assawda)
أنفا Anfa	أنفا Anfa		37.5 km²	492.787 habitants
	المعاريف Maârif
	سيدي بليوط Sidi Belyout
بن مسيك Ben M'sick	بن مسيك Ben M'sick		10.27 km².	285.879 habitants
	سباته Sbata
سيدي) برنوصي) (Sidi) Bernoussi	سيدي) برنوصي) (Sidi) Bernoussi		38.59 km²	453.552 habitants
	سيدي مومن Sidi Moumen
الفداء - مرس السلطان Al Fida-Mers Sultan	الفداء Al Fida	المشور Mechouar	17.9 km²	332.682 habitants
	مرس السلطان Mers Sultan
الحي الحسني Hay Hassani	الحي الحسني Hay Hassani		25.91 km²	323.277 habitants
مولاي رشيد Moulay Rachid	مولاي رشيد Moulay Rachid		13.38 km²	384.044 habitants
	سيدي عثمان Sidi Othmane

[edita] Barris

Llista indicativa d'alguna barris:

Ain Sebaa Belvédère 2 de Mars Bouchentouf Bourgogne Centre Ville (downtown) Californie C.I.L. Derb Gallef Derb Sultan Al Fida Derb TAZI Hay Dakhla ("Derb Lihoudi") (quartier Martinet) El Hank

El Hay El Mohammadi Hay Farah Gauthier Habous Hay Moulay Rachid La Gironde La Colline Laimoun (Hay Hassani) Lissasfa Maarif Old Madina (Mdina Qdima) Mers Sultan

Nisaam Oasis Oulfa Polo Racine Riviera Roches Noires Sbaata Sidi Bernoussi Sidi Moumen Sidi Maarouf Sidi Othman

[edita] Agermanaments

Ciutats germanes

• Alger, Algèria
• Bordeus, França (des de 1988)
• Chicago, U.S.A. (des de 1982)
• Jakarta, Indonèsia
• Kuala Lumpur, Malaysia ^[2]
• Montreal, Canada
• Shanghai, República Popular de la Xina (des de 1986)
• Izmir, Turquia (1999)
• Sosnowiec, Polònia

Ciutats companyes

• París, França (des de 2004)

[edita] Educación

Col·legis i Universitat

• Universitat de Casablanca
• Universitat de Hassan II (Ain Chock)
• École Hassania des Travaux Publics
• ISCAE

Altres centres educatius

• Acadèmia Americana de Casablanca
• Escola Americana de Casablanca
• Acadèmia George Washington
• Nelson C. Brown High School
• Babar land
• Liceu Lautey (Lycée Lyautey)

[edita] Clubs esportius

• Raja Casablanca
• Wydad Casablanca

[edita] Personatges

• Salaheddine Bassir - futbolista.
• Larbi Benbarek - futbolista.
• Jean-Paul Bertrand-Demanes - futbolista francès.
• Merieme Chadid - astrònom
• Jean-Charles de Castelbajac - dissenyador francès.
• Nawal El-Moutawakel - campió olímpic.
• Shatha Hassoun - cantant.
• Hicham Mesbahi - boxejador.
• Mostafa Nissaboury - poeta.
• Hakim Noury - director de cine.
• Maurice Ohana - compositor francès.
• Jean Reno - actor de Hollywood.
• Alain Souchon - cantant francès.
• Richard Virenque - ciclista francès
• Abdallah Zrika - poeta.
• Gad Elmaleh - actor i humorista.

[edita] Imatges

Satel·lit

Muralles

Vista

[edita] Referències

1. ↑ La Préfecture de Casablanca (en francès)
2. ↑ Kuala Lumpur fact file, Asian-Pacific City Summit. Consultat el 31 de desembre del 2007.

[edita] Bibliografia

Bahiyyih Maroon, "Leisure Space: Thematic Style and Cultural Exclusion in Casablanca", pp. 137-151, ed. Scott A. Lukas (Lanham, MD, Lexington Books, 2007), ISBN 0-7391-2142-1

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casablanca

• Oficial web site de Casablanca
• Online Casablanca, Mapa - Indik.ma
• Portal de Casablanca
• Casablanca Turisme, Website oficial, en francès
• Casablanca a Lexicorient
• Mapa Turístic
• Consulat General dels Estats Units
• Consulat General de França
• Casablanca al Marroc Màgic
• Fotos de Casablanca
• Casablanca en fotos modernes

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casablanca