1906
De Viquipèdia
| Anys: | 1903 1904 1905 - 1906 - 1907 1908 1909 |
| Dècades: | 1870 1880 1890 - 1900 - 1910 1920 1930 |
| Segles: | segle xix - segle xx - segle xxi |
| Calendari d'esdeveniments Llista d'estats sobirans del 1906 |
|
| Calendari gregorià | 1906 MCMVI |
| Ab urbe condita | 2659 |
| Calendari armeni | 1355 |
| Calendari xinès | 4602 – 4603 |
| Calendari hebreu | 5666 – 5667 |
| Calendaris hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat - Kali Yuga |
1961 – 1962 1828 – 1829 5007 – 5008 |
| Calendari persa | 1284 – 1285 |
| Calendari islàmic | 1324 – 1325 |
| Calendari rúnic | 2156 |
Taula de continguts |
Esdeveniments [modifica]
- Països Catalans:
- Barcelona: la companyia La Catalana inaugura la primera línia d'autobusos urbans d'Espanya.
- Fundació de la Solidaritat Catalana.
- Fundació del Liceu Escolar de Lleida.
- 21 de setembre - Constitució de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona.
- 13-18 d'octubre Barcelona: I Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
- Món:
- 18 d'abril - Sisme e incendi de San Francisco, Estats Units d'Amèrica.
- 12 de novembre - Santos Dumont realitza el primer vol públic d'un aeropla a París, França.
- 6 de desembre - Creació del districte de Chimbote
- Fundació de l'empresa Estrella de Galicia.
- Fundació del Real Club Deportivo de La Coruña.
Art i literatura [modifica]
Ciència i tecnologia [modifica]
- Estats Units d'Amèrica: primera emissió radiofònica.
Premis Nobel [modifica]
- Física - Joseph John Thomson
- Química - Henri Moissan
- Medicina - Camillo Golgi y Santiago Ramón y Cajal
- Literatura - Giosuè Carducci
- Pau - Theodore Roosevelt
Naixements [modifica]
- Joséphine Baker; actriu franco-estatunidenca.
- Leonid Brezhnev; polític soviètic.
- Ernst Chain; bioquímic britànic.
- John Houston; director de cinema estatunidenc.
- Jorge Icaza; novel·lista equatorià.
- Aristòtil Onassis; armador grec.
- Otto Preminger; director de cinema austríac-estatunidenc.
- Léopold Senghor; poeta i estadista senegalès.
- Dimitri Shostakovick; compositor rus.
- David Smith; escultor estatunidenc.
- Luchino Visconti; director de cinema italià.
Gener - Abril [modifica]
- 2 de febrer - Puyi; últim emperador de la dinastia xinesa-manxú dels Qing.
- 4 de febrer - Breslau (Silèsia, Alemanya; avui Wrocław, Polònia): Dietrich Bonhoeffer; pastor i teòleg luterà.
- 3 de març - Artur Lundkvist; escriptor suec.
- 1 d'abril - Samuel Beckett; escriptor irlandès, Premi Nobel de Literatura en 1969.
- 18 d'abril - Brno (Moràvia): Kurt Gödel; matemàtic austríac (nacionalitzat estatunidenc el 1948).
Maig - Agost [modifica]
- 8 de maig - Roberto Rossellini; cineasta italià.
- 16 de maig - Arturo Úslar Pietri; escriptor veneçolà.
- 29 de maig - Terence Hanbury White; escriptor britànic.
- 22 de juny - Billy Wilder; director de cinema estatunidenc.
- 2 de juliol - Estrasburg, (França): Hans Bethe, físic alemany, nacionalitzat nord-americà, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1967. (m. 2005)
- 5 d'agost - Sant Petersburg (Rússia): Wassily Leontief; economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia de 1973
Setembre - Desembre [modifica]
- 4 de setembre - Stettin, Pomerània, Alemanya, (avui dia Szczecin, Polònia): Dita Parlo, actriu cinematogràgica. (m.1971).
- 4 de setembre - Berlín: Max Delbrück; biòleg estatunidenc d'origen alemany, premi Nobel de fisiologia o medicina en 1969 juntament amb Alfred Hershey i Salvador E. Luria.
- 6 de setembre - Luis Federico Leloir; Premi Nobel de Química en 1970.
- 28 d'octubre - Ramón Rubial Cavia; polític espanyol, dirigent del PSOE.
Necrològiques [modifica]
- 8 de gener, Girona: Tomàs Sivilla i Gener, bisbe i jurista català.
- 19 de gener: Bartolomé Mitre, militar argentí, president entre 1862 i 1868.
- 23 de febrer, Màlaga, Andalusia, Espanya: Manuel Danvila y Collado, advocat, historiador i polític valencià, ministre de Governació d'Espanya el 1892 durant la regència de Maria Cristina (n. 1830).
- 1 de març: José María de Pereda, novel·lista espanyol.
- 19 d'abril: Pierre Curie, químic francès.
- 23 de maig, Oslo: Henrik Ibsen, dramaturg noruec.
- 5 de juny, Eduard von Hartmann, filòsof alemany.
- 17 de juliol, Carlos Pellegrini, advocat i polític argentí, president entre 1890 i 1892.
- 19 de juliol: Walter Buller, naturalista i ornitòleg neozelandès.[1]
- 5 de setembre, Duino, prop de Trieste (llavors part de l'Imperi Austrohongarès, avui Friül-Venècia Júlia, Itàlia): Ludwig Boltzmann, físic austríac, fundador de la mecànica estadística.
- 8 de setembre, Godella, Horta Nord: Joaquín María Arnau Miramón, arquitecte valencià.
- 22 d'octubre: Paul Cézanne, pintor francès.
- 7 de desembre: Élie Ducommun, escriptor i editor suís, premi Nobel de la Pau en 1902.
Pàgines que s'hi relacionen [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1906 |
Referències [modifica]
- ↑ «Death of Sir Walter Buller, A noted Ornithologist» (en anglès). Evening Post, 20 Jul 1906, p.6..