Marbella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Màlaga
Marbella
Bandera de Màlaga Escut de Màlaga
(En detall) (En detall)
Localització
Ubicació de Marbella dins de Màlaga
Municipi de la Província de Màlaga
Marbella.JPG
Estat
• Comunitat
• Província
• Comarca
Espanya
Andalusia
Bandera de la província de Màlaga Província de Màlaga
Costa del Sol Occidental
Predom. ling. Castellà
Superfície 117 km²
Altitud 27 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
142.018 hab.
1.213,83 hab/km²
Coordenades 36° 30′ N, 4° 53′ O / 36.500,-4.883Coord.: 36° 30′ N, 4° 53′ O / 36.500,-4.883
Distàncies 58 km de Màlaga
Dirigents:
• Alcalde:

Ángeles Muñoz Uriol (PP)
Codi postal 29600
Web

Marbella és un municipi andalús de la província de Màlaga. Limita al nord amb els municipis d'Istán i Ojén, al nord-oest amb Benahavís, a l'oest amb Estepona i a l'est amb Mijas.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica de Marbella[2]
1787 1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940
Població 4.820 6.564 8.811 9.629 10.286 9.704 9.301 8.982
1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2006
Població 9.921 12.069 33.203 67.822 84.410 98.823 110.847 125.519

Història i política[modifica | modifica el codi]

En el terme municipal s'han trobat restes que testifiquen que ja va estar habitat des del paleolític i en el neolític. En l'època romana, el que avui coneixem com Nucli antic, probablement correspongui amb la ciutat de Salduba.

Durant l'època islàmica, els musulmans van construir, en el segle X, un castell i que protegia la ciutat. El nom actual pot derivar del nom que els àrabs li van donar: Marbil-la, que al seu torn, conforme a estudis lingüístics recents, deriva d'un topònim ibèric anterior. El 8 de juny de 1485 la ciutat capitula i Ferran el Catòlic entra en la ciutat el dia 15.[3]

Durant el període de la II República, Marbella experimenta importants transformacions socials, motivades per la forta mobilització política i social, que es veuen truncades per l'esclat de la guerra civil i la posterior repressió exercida pel règim franquista. Marbella passa, amb ajuda de la intervenció de feixistes italians, de ser governada per unes autoritats democràtiques progressistes i un alt índex de sindicació, majoritàriament de la CNT, a ser un refugi de destacats dirigents nazis com Léon Degrelle i Wolfgang Jugler[4] i un lloc predilecte per a l'oci i el negoci de nombroses personalitats falangistes com José Antonio Girón de Velasco i Josep Banús, amics personals del dictador i grans especuladors immobiliaris, responsables del gran desenvolupament urbanístic que sofreix Marbella des dels anys 60. En aquest procés d'expansió urbanística i saqueig participen no només persones fins llavors alienes a la localitat, com els citats, sinó també les autoritats locals franquistes i dirigents locals del partit únic, una vegada eliminada físicament de manera pràcticament absoluta l'oposició democràtica.

Després de les primeres eleccions municipals democràtiques després de l'aprovació de la Constitució Espanyola de 1978, i fins a 1991, tots els alcaldes de Marbella van ser del PSOE. Un d'ells, Alfonso Cañas, va demanar a la Fiscalia Anticorrupció que investigués l'enriquiment dels regidors de les dues primeres corporacions, inclosos els socialistes. També va denunciar al llavors president del govern, Felipe González, la corrupció que destacats personatges socialistes practicaven a Marbella, però no va ser escoltat. Va Dir tenir una llista de personalitats rellevants del socialisme espanyol que li havien proposat operacions urbanístiques dubtoses, però ni tan sols la direcció andalusa del PSOE li va fer cas.

Platja en Marbella

Governada pel GIL, al capdavant del com es trobava Jesús Gil y Gil, entre 1991 i 2002, després d'una arribada al poder i subsegüent permanència mitjançant mètodes bastant polèmics, i el seu peculiar estil de govern es va caracteritzar per un urbanisme a la carta, especulatiu i depredador amb el medi, així com sospitós de corrupció urbanística. Actualment el terme "urbanisme marbellí" és sinònim de corrupció urbanística. Després de Jesús Gil, el càrrec d'alcalde va ser ocupat per Julián Muñoz, expulsat del seu càrrec per una moció de censura, després de cessar a Juan Antonio Roca, assessor d'urbanisme de Marbella. En l'actualitat Julián Muñoz acumula un centenar de causes judicials pendents en l'Audiència de Marbella.

En 2003, després de la moció de censura que va expulsar a Julián Muñoz, el càrrec va ser ostentat per Marisol Yagüe, qui també es troba des de 2006 processada judicialment. En l'any 2006, després de ser detinguts sota acusacions de corrupció l'alcaldessa i altres membres de l'Ajuntament de la Ciutat, el ple del Senat Espanyol va aprovar per unanimitat l'informe de la Comissió General de Comunitats Autònomes decretant la dissolució de l'Ajuntament de la Ciutat, cas insòlit i mai abans esdevingut en l'Espanya moderna, a pesar que Izquierda Unida venia demanant aquesta mesura de manera sistemàtica durant l'última dècada, principalment en el Parlament d'Andalusia a través del seu portaveu Antonio Romero, sense rebre el suport dels successius Governs centrals (el Govern Espanyol és l'òrgan amb competències per a dissoldre un ajuntament) del PSOE i el PP. La investigació es coneix com Cas Malaya i s'ha saldat amb 24 detinguts (incloent la llavors alcaldessa de Marbella, Marisol Yagüe) i la confiscació de béns per valor de 2.400 milions d'euros.[5]El llegat de destrucció ambiental i de massificació a Marbella a principis de 2006 té un clar exponent en la xifra de 30.000 habitatges il·legals construïdes en el terme municipal. Totes elles afavorides per la Junta d'Andalusia i el Govern que va abandonar i no va fer cap inversió en la ciutat durant 15 anys. Per això, la falta de infractucturas educatives i sanitàries que obstenta la ciutat. Actualment, per primera vegada en el consistori marbellí, governa el Partit Popular

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marbella