Constitució Espanyola de 1978

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Constitucion espanola 1978

La Constitució Espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol. S'hi regulen els deures i drets fonamentals dels ciutadans, la forma i estructura de l'Estat. La Constitució Espanyola actual fou aprovada en el referèndum del 6 de desembre de 1978 i sancionada pel rei Joan Carles I d’Espanya el 27 de desembre de 1978,[1] essent la novena constitució de l'Estat espanyol.

Gestació[modifica | modifica el codi]

El 15 de desembre de 1976 es ratifica la Llei per a la Reforma Política que posa punt final al règim franquista i obre el camí a unes corts constituents, amb la qual cosa s'obre un procés que culminarà amb l'aprovació per referèndum del 6 de desembre de 1978 de la Constitució.

Amb les eleccions del 15 de juny de 1977 es formen unes corts constituents, formades per dues Cambres: el Congrés i el Senat. Es va elegir una Comissió Constituent del Congrés, la qual designà una Ponència integrada pels Diputats Gabriel Cisneros (UCD), Manuel Fraga Iribarne (AP), Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (UCD), Gregorio Peces-Barba (Socialistas del Congreso), José Pedro Pérez Llorca (UCD), Miquel Roca i Junyent (Minoria Catalana), i Jordi Solé Tura (PCE). Aquestes set personalitats seran conegudes popularment amb el nom de Pares de la Constitució

Després de rebre 3.100 esmenes al text inicial fou redactat un segon projecte que va ser aprovat per les dues Cambres i, per referèndum, pels espanyols el 6 de desembre de 1978 amb un 88,54% de vots afirmatius.[1]

Contingut[modifica | modifica el codi]

La Constitució de 1978 dóna lloc a un sistema democràtic que es pot homologar amb les altres democràcies occidentals. Proclama els drets fonamentals, les llibertats públiques, la divisió de poders, la sobirania popular i un Estat social i democràtic de dret, que adopta com a forma de govern la Monarquia parlamentària. La Constitució de 1978 reconeix plenament les Comunitats Autònomes.

Estructura[modifica | modifica el codi]

Té un total de 169 apartats.

  • Preàmbul: Es troba fora de l'articulat i no té força obligatòria. Fa menció als valors democràtics, al respecte dels drets humans ia la consagració de l'Estat de Dret, protegir les seves cultures i tradicions, llengües i institucions.
  • Títol preliminar: Recull els principis generals de l'ordenament constitucional. (Articles de l'1 a 9)
  • Títol I: Dels drets i deures fonamentals
    • Capítol Primer Dels espanyols i els estrangers (Art 11 a 13)
    • Capítol Segon Dels drets i deures fonamentals (comprèn de l'article 14 i dues seccions, fins a l'article 38)
      • Secció 1a: Dels drets fonamentals i de les llibertats públiques (Art 15 al 29, els únics que poden ser regulats per una llei orgànica)
      • Secció 2a: Dels drets i deures dels ciutadans (Art 30 al 38)
    • Capítol Tercer Dels Principis rectors de la política social i econòmica (Art 39 al 52)
    • Capítol Quart De les garanties de les llibertats i drets fonamentals (Art 53 i 54)
    • Capítol Cinquè De la suspensió dels drets i llibertats (Art 55)
  • Títol II: De la Corona (Art 56 a 65)
  • Títol III: De les Corts Generals
    • Capítol primer De les cambres (Art 66 a 80)
    • Capítol segon De l'elaboració de les lleis (Art 81 a 92)
    • Capítol tercer Dels tractats internacionals (Art 93 a 96)
  • Títol IV: Del Govern i l'Administració (Art 97 a 107)
  • Títol V: De les relacions entre el Govern i les Corts Generals. (Art 108 a 116)
  • Títol VI: Del Poder Judicial (Art 117 a 127)
  • Títol VII: Economia i Hisenda (Art 128 a 136)
  • Títol VIII: De l'organització territorial de l'Estat
    • Capítol primer Principis generals (Art 137 a 139)
    • Capítol segon De l'administració local (Art 140 a 142)
    • Capítol tercer De les Comunitats Autònomes (Art 143 a 158)
  • Títol IX: Del Tribunal Constitucional (Art 159 a 165)
  • Títol X: De la reforma constitucional. (Art 166 a 169)

A més també inclou quatre disposicions addicionals, 9 de transitòries, una de derogatòria i una de final.

Títol Preliminar[modifica | modifica el codi]

La constitució espanyola es basa principalment en 9 articles que l'encapçalen:

  • Article 1

1. Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. 2. La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l'Estat. 3. La forma política de l'Estat espanyol és la Monarquia parlamentària.

  • Article 2

La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.

  • Article 3

1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la. 2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d'acord amb els seus Estatuts. 3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció.

  • Article 4

1. La bandera d'Espanya és formada per tres franges horitzontals, vermella, groga i vermella; la groga és de doble amplada que la de cadascuna de les vermelles. 2. Els Estatuts podran reconèixer banderes i ensenyes pròpies de les Comunitats Autònomes. Aquestes s'utilitzaran juntament amb la bandera d'Espanya en els seus edificis públics i en els seus actes oficials.

  • Article 5

La capital de l'Estat és la vila de Madrid.

  • Article 6

Els partits polítics expressen el pluralisme polític, concorren a la formació i a la manifestació de la voluntat popular i són instrument fonamental per a la participació política. Podran ser creats i exerciran la seva activitat lliurement dins el respecte a la Constitució i a la llei. L'estructura interna i el funcionament hauran de ser democràtics.

  • Article 7

Els sindicats de treballadors i les associacions empresarials contribueixen a la defensa i a la promoció dels interessos econòmics i socials que els són propis. Podran ser creats i exerciran la seva activitat lliurement dins el respecte a la Constitució i a la llei. L'estructura interna i el funcionament hauran de ser democràtics.

  • Article 8

1. Les Forces Armades, constituïdes per l'Exèrcit de Terra, l'Armada i l'Exèrcit de l'Aire, tenen com a missió garantir la sobirania i la independència d'Espanya, defensar-ne la integritat territorial i l'ordenament constitucional. 2. Una llei orgànica regularà les bases de l'organització militar de conformitat amb els principis de la present Constitució.

  • Article 9

1. Els ciutadans i els poders públics resten subjectes a la Constitució i a la resta de l'ordenament jurídic. 2. Correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en els quals s'integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que n’impedeixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social. 3. La Constitució garanteix el principi de legalitat, la jerarquia normativa, la publicitat de les normes, la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals, la seguretat jurídica, la responsabilitat i la interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics.

Reformes[modifica | modifica el codi]

Amb la creació de la Unió Europea les Corts Generals reformaren l'article 13.2 per fer possible que qualsevol ciutadà de la Unió resident a Espanya tingui dret a ser elegible a les eleccions municipals,[2] d'acord amb les exigències del Tractat de Maastricht.[1]

Es considera una constitució rígida, ja que la seva reforma exigeix un procés més difícil que qualsevol altra norma jurídica.

L'any 2011 el PP i el PSOE van pactar la reforma de l'article 135, especialment de paràgraf tercer, de la Constitució per a establir-hi un sostre de deute constitucional.[1]

Dia de la Constitució Espanyola[modifica | modifica el codi]

El Dia de la Constitució Espanyola se celebra el 6 de desembre. És un dia festiu en què es commemora la celebració del Referèndum constitucional de 1978 en el qual el poble espanyol va aprovar per àmplia majoria l'actual Constitució Espanyola, en vigor des de llavors. És festiu a tot Espanya i se celebren diversos actes en homenatge a la constitució de 1978.[cal citació]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Constitució Espanyola de 1978». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Reforma Constitucional» (en castellà). Congreso.es. [Consulta: 25∕8∕2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]