Gallec

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gallec
Galego
Parlat a: Espanya i Portugal
Regió: Península Ibèrica
Parlants: 3-4 milions (0,5 milions pels immigrants a Sud-Amèrica)
Rànquing: -
Classificació genètica: Indoeuropeu

  Llengua itàlica
   Llengua romànica
    Itàlica-Occiental
     Itàlica-Occidental-Occidental
      Gal·lo-Ibèrica
       Ibero-Romanç
        Ibèrica-Occidental
         Galaico-portuguès
          Gallec

estatus oficial
Llengua oficial de: Galícia (co-oficial amb el castellà).
Regulat per: Real Academia Galega
codis de la llengua
ISO 639-1 gl
ISO 639-2 glg
ISO 639-3 glg
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El gallec és una llengua romànica parlada a Galícia. Ve del galaico-portuguès, llengua medieval que va evolucionar secularment a Galícia al marge de Portugal i va donar lloc als actuals gallec i portuguès. Constitueix un romanç autònom per a les autoritats lingüístiques oficials a Galícia, emparentat amb el portuguès, mentre per a altres lingüistes encara avui és una variant co-dialectal del diasistema lingüístic gallec-portuguès, formant una llengua comuna amb altres formes portugueses que existeixen al món, com al Brasil, a Moçambic o a Angola.

Mapa lingüístic del gallec

Al capdavall, el gallec i el portuguès vénen de la mateixa variant del llatí, el galaicoportuguès, desenvolupat a la província romana de Gallaecia. Al segle XIII es considera ja formada la llengua, com a resultat d'assimilació del llatí vulgar parlat pels conqueridors romans al segle II. Malgrat que l'estàndard oficial considera el gallec una llengua diferenciada, existeixen corrents reintegracionistes i lusistes que defensen l'homogeneïtat del sistema lingüístic galaico-portuguès, i advoquen per un acostament gramàtic i ortogràfic de tots dos estàndards o cap a la plena adopció de la forma culta del portuguès europeu.

El primer document en gallec data de 1228,[1] i durant l'edat mitjana, fou llengua culta fora de Galícia i Portugal, puix que escrivia en gallec, per exemple, el rei Alfons X el Savi, amb les seves "Cantigas de Santa María". El galaico-portuguès tingué gairebé 700 anys d'existència oficial i plena, però les desfetes que patí la noblesa gallega en prendre partit per faccions perdedores a les guerres de poder, al final del segle XIV i al començament del segle XV enceten una nova etapa: Os Séculos Escuros (Els Segles Foscos). Durant aquest temps, simultàniament a la introducció d'una noblesa i dominació castellanes a Galícia, comença l'opressió i la desaparició pública, oficial, literària i religiosa del gallec. El portuguès, del seu costat, guanyà durant aquest període la protecció i el desenvolupament lliure, puix que Portugal fou l'únic territori hispànic que romangué pràcticament lliure del domini castellà.

Actualment, el gallec és parlat per quasi més de tres milions de persones. És la llengua oficial (al costat de l'espanyol) a la comunitat autònoma de Galícia. També és parlada per una part important de la comunitat gallega a l'exterior, escampada arreu del món. Des del punt de vista lusista, a Galícia es parla una llengua que té 200 milions de parlants al món, coneguda com a portuguès. Tot i així, al "gallec" del continent europeu, s'haurien d'incloure els parlars del nord de Portugal, atès que tenen el mateix substrat i norma lingüística d'auto-identificació de l'Eurorregió Galícia-Nord de Portugal.

Cada any, i en honor a Rosalía de Castro, el 17 de maig se celebra el "Dia de les Lletres Gallegues" (Dia das Letras Galegas), dedicat a algun escriptor en aquesta llengua (triat per la Real Academia Galega). Aquest dia és aprofitat pels organismes oficials per sostenir l'ús i coneixement de la llengua gallega.

A la dècada de 1990 es descobrí que en una vall de la província extremenya de Càceres -la Vall de Xàlima-, sobrevivia en forma dialectal, el gallec-portuguès, als també coneguts com a Os Três Lugares: Valverde del Fresno, Eljas i San Martín de Trevejo. Seria una variant del gallec antic portat per colons els segles XII i XIII, però més aviat és portuguès arcaic de la Beira.

Parlants de gallec com a primera llengua segons els censos de població i habitatges de l'Institut Gallec d'Estadística (2001)

Extensió[modifica | modifica el codi]

A més de ser usat en Galícia, també es parla i es permet el seu ensenyament reglat en l'occident de El Bierzo (Província de Lleó) i en una petita zona de Zamora cridada As Portelas, ambdues de la Castella i Lleó, segons un acord entre la Conselleria d'Educació de la Xunta de Galícia i la Conselleria d'Educació de Castella i Lleó. En el curs 2005-2006 cap col·legi senabrés va sol·licitar encara impartir l'assignatura optativa de gallec, enfront dels 844 alumnes que ja l'estudien en 9 municipis bercians, a càrrec de 47 professors. A més en l'Estatut d'Autonomia de Castella i Lleó, al seu article 4t, s'hi indica: "Gaudiran de respecte i protecció la llengua gallega i les modalitats lingüístiques en els llocs que habitualment s'utilitzin".

També es parla als municipis limítrofs del Principat d'Astúries pertanyents a la comarca de l'Eo-Nàvia, anomenat eonaviec (eonaviego) o gallec-asturià. Aquestes zones fora dels límits administratius de Galícia reben el nom de Galícia irredempta.

Les comunitats de gallecs a Hispanoamèrica, especialment a Buenos Aires (Argentina), Caracas (Veneçuela), Montevideo (Uruguai), L'Havana (Cuba), Ciutat de Mèxic (Mèxic) i a Europa, el conserven amb bastanta precarietat.

En tres municipis extremenys, fronterers amb Portugal, de la Vall del Xàlima, (Valverde del Fresno, Eljas i San Martín de Trevejo) es parla la Fala de Xàlima, modalitat gallego-portuguesa sobre la qual hi ha una certa polèmica amb tints polítics, com a les altres fales frontereres galaicoportugueses: si és una tercera branca del galaicoportuguès, un portuguès antic de les Beires amb superestrats lleonès i castellà o un gallec amb superestrats lleonès i castellà, afirmant alguns historiadors que procedeix dels gallecs participants en la Reconquesta que es van assentar en aquestes zones.

Normativa ortogràfica[modifica | modifica el codi]

L'ortografia gallega es va introduir l'any 1982 i la promulgà després el 1983 la Real Academia Galega (RAG), es basa en un report de l'Instituto da Lingua Galega (ILG). Aquesta és motiu de conflictes per tal com alguns ciutadans prefereixen reconèixer el gallec com una varietat del portuguès, i per això adoptar el seu sistema, o en tot cas, amb algunes adaptacions.

Actualment hi ha dues normatives diferents, però només una és oficial. L'ha aprovada la RAG i s'utilitza a les institucions oficials i l'educació, com també la major part d'escriptors. L'altre sistema, orientat cap al portuguès pel moviment de reintegracionisme (reintegracionismo), utilitza un sistema conegut com a normativa de màxims ortogràfics, és promogut per l'Associaçom Galega da Língua (AGAL). Una altra posició, més enllà del reintegracionisme, és el lusisme (lusismo), que proposa d'inserir el gallec plenament a la normativa de la comunitat lingüística portuguesa. El 2003 va fer-se una revisió de la normativa oficial amb alguns canvis petits cap a la normativa portuguesa. Fins aquell moment hi havia una altra normativa que era un compromís de la reintegracionista i l'antigament oficial, però després de la revisió els seus seguidors han acceptat la nova oficial.

El 1986 i el 1990, hi hagué dues trobades dels països lusoparlants per tal d'iniciar una reforma ortogràfica. Galícia hi fou invitada, però el govern gallec del Partit Popular va ignorar-ne la invitació. Tanmateix, una comissió no oficial de lingüistes va assistir en tots dos actes [2]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. O FORO DO BO BURGO DO CASTRO CALDELAS, DADO POR AFONSO IX EN 1228. O documento máis antigo escrito en galego en Galicia (en gallec). CONSELLO DA CULTURA GALEGA. 
  2. «Acordos ortográficos da língua portuguesa»

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gallec
Viquipèdia
Hi ha una edició en gallec de la Viquipèdia