Ferran III de Castella
 Retrat anònim (s. XVII) de l'escola sevillana |
|
| rei | |
|---|---|
| Nom secular | Ferran III "el Sant" (Fernando Alfónsez) |
| Naixement | 1198? Monasterio de Valparaíso (Peleas de Arriba, Zamora) o Bolaños de Calatrava (Ciudad Real) |
| Defunció | 30 de maig de 1252 Sevilla |
| Enterrament | Catedral de Sevilla |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | 11 de maig de 1615, Roma per Pau V |
| Canonització | 4 de febrer de 1671, Roma per Climent X |
| Lloc de pelegrinatge | Sevilla |
| Festivitat | 30 de maig |
| Fets destacables | rei de Castella i Lleó |
| Orde | Tercer Orde de Sant Francesc |
| Iconografia | com a rei, amb una espasa a una mà i un orb a l'altra |
| Patronatge | Sevilla, Aranjuez; governants; enginyers de l'Exèrcit de Terra espanyol |
Ferran III de Lleó i de Castella, Ferran III el Sant ( Zamora 1199 - Sevilla 1252 ) va ésser rei de Castella (1217-1252) i rei de Lleó (1230-1252). És venerat com a sant per l'Església catòlica i conegut com a Sant Ferran.
Taula de continguts |
Orígens familiars[modifica]
El rei Ferran III fou el tercer fill, el primer mascle, d'Alfons IX de Lleó i la seva segona dona, la reina Berenguera de Castella.
Després de la primerenca mort d'Enric I de Castella i l'abdicació de la seva mare, obté el 1217 el regne de Castella. Va haver d'enfrontar-se llavors a la Família Lara per una revolta nobiliària.
Regne de Lleó[modifica]
A la mort del seu pare Alfons IX de Lleó el 1230, va haver de lluitar pel tron de Lleó, ja que aquest va llegar el seu regne a les infantes Sança i Dolça, filles del seu primer matrimoni amb Teresa de Portugal.
Gràcies a la persuasió de la seva mare i algun pagament (Pacte de Terceries) va heretar el regne de Lleó, passant a ser rei de Castella i Lleó, i annexionant-se el de Múrcia el 1243.
Conquestes[modifica]
A partir de 1219, es va dedicar preferentment a dirigir les campanyes conquistadores, combinant hàbilment les accions diplomàtiques amb beneficioses intervencions bèl·liques que es valien de les discòrdies existents als regnes musulmans.
Per altra banda, el 1244, va establir les fronteres amb la Corona d'Aragó en el Tractat d'Almirra i va repartir les noves terres conquistades entre les ordres militars, l'Església i els nobles, el que va donar lloc a la formació de grans latifundis.
Així mateix, va reconquerir de mans de Muhàmmad I al-Ghàlib tot el territori d'Andalusia, exceptuant el Regne de Granada, sent importants les preses de ciutats d'Úbeda, el 1233; Còrdova, el 1236; Jaén, el 1245;[1] i després de derrotar la flota musulmana a la Batalla del Guadalquivir,[2] Sevilla, el 1248, aquesta última amb l'ajut del rei Jaume I el Conqueridor[3]
Al costat del seu pare va fundar la Universitat de Salamanca, i impulsà la traducció del Forum Iudicum al castellà.
-
Miniatura del Tumbo A (còdex del s. XIII) de la Catedral de Santiago de Compostel·la
-
Escultura a l'Hospital de la Caridad de Sevilla
-
Talla de Pedro Roldán a l'Hospital de los Venerables de Sevilla
.jpg)
Núpcies i descendents[modifica]
El 30 de novembre de 1219, Ferran III es casà amb Elisabet Beatriu de Suàbia, filla del rei d'Alemanya Felip I. D'aquest matrimoni tingueren:
- l'infant Alfons X de Castella (1221-1284), rei de Lleó i de Castella
- l'infant Frederic de Castella (1224-1277), suposadament mort pel seu germà gran
- l'infant Ferran de Castella (1227-1243)
- la infanta Elionor de Castella (1227-?), morta molt jove
- la infanta Berenguera de Castella (v 1229-1279), monja a las Huelgas
- l'infant Enric de Castella el Senador (1230-1304), senyor d'Écija
- l'infant Felip de Castella (1231-1274), arquebisbe de Sevilla i casat el 1258 amb Cristina de Noruega, filla d'Haakon IV de Noruega.
- l'infant Sanç de Castella (1233-1261), Arquebisbe de Toledo i de Sevilla
- l'infant Joan Manuel de Borgonya i de Suàbia (1234-1283), senyor d'Escalona, Peñafiel i Villena
- la infanta Maria de Castella (1235)
Després d'Elisabet, morta el 1235, es casà l'agost de 1237 amb Joana de Ponthieu, comtessa de Ponthieu i d'Aumale. Tingueren:
- l'infant Ferran de Castella-Aumale (1239-1269), o Ferran II, comte d'Aumale
- la infanta Elionor de Castella (1241-1290), comtessa de Ponthieu i casada el 1254 amb el rei Eduard I d'Anglaterra.
- l'infant Lluís de Castella (1243-1269), senyor de Marchena
- la infanta Ximena de Castella (1244)
- l'infant Joan de Castella (1245), mort jove i enterrat a la Catedral de Còrdova
-
Retrat anònim (ca. 1620), Ajuntament de Sevilla
-
Conquesta de Sevilla per Ferran III de Francisco Pacheco (s. XVII)
-
Estàtua de Giovan Domenico Olivieri (1753), per al Palacio Real de Madrid
-
Estàtua eqüestre a la Plaza Nueva de Sevilla (s. XIX)
Canonització[modifica]
El Papa Climent X el va canonitzar el 1671 sent el primer rei castellà que és elevat a la santedat.
-
Talla de Pedro Roldán a la Catedral de Sevilla
-
Altar i urna d'argent amb el cos incorrupte del sant rei, obra de Juan Laureano de Pina (1701-1719), a la Catedral de Sevilla
-
Detall de l'urna amb el cos del sant
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferran III de Castella |
- ↑ de Marina, Juan. Historia General de España (en castellà). L.Núñez de Vargas, 1819, p. 18.
- ↑ Lafuente, Modesto. Historia general de España, Volum 3 (en castellà). Estab. tip. de F. de P. Mellado, 1861, p.199.
- ↑ Ortega Villoslada, Antonio. El Reino de Mallorca y el Mundo Atlántico (1230-1349): Evolución Político-Mercantil (en castellà). Netbiblo, 2008, p.31. ISBN 8497453263.
| Precedit per: Berenguera de Castella |
 Rei de Castella 1217–1252 |
Succeït per: Alfons X |
| Precedit per: Sança II i Dolça I |
Rei de Lleó 1230–1252 |
