Ferran III de Castella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Ferran

Retrat anònim (s. XVII) de l'escola sevillana
rei
Nom secular Ferran III "el Sant" (Fernando Alfónsez)
Naixement 1198?
Monasterio de Valparaíso (Peleas de Arriba, Zamora) o Bolaños de Calatrava (Ciudad Real)
Defunció 30 de maig de 1252
Sevilla
Enterrament Catedral de Sevilla
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 11 de maig de 1615, Roma per Pau V
Canonització 4 de febrer de 1671, Roma per Climent X
Lloc de pelegrinatge Sevilla
Festivitat 30 de maig
Fets destacables rei de Castella i Lleó
Orde Tercer Orde de Sant Francesc
Iconografia com a rei, amb una espasa a una mà i un orb a l'altra
Patronatge Sevilla, Aranjuez; governants; enginyers de l'Exèrcit de Terra espanyol

Ferran III de Lleó i de Castella, Ferran III el Sant (Zamora 1199 - Sevilla 1252) va ésser rei de Castella (1217-1252) i rei de Lleó (1230-1252). És venerat com a sant per l'Església catòlica i conegut com a Sant Ferran.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

El rei Ferran III fou el tercer fill, el primer mascle, d'Alfons IX de Lleó i la seva segona dona, la reina Berenguera de Castella.

Després de la primerenca mort d'Enric I de Castella i l'abdicació de la seva mare, obté el 1217 el regne de Castella. Va haver d'enfrontar-se llavors a la Família Lara per una revolta nobiliària.

Regne de Lleó[modifica | modifica el codi]

A la mort del seu pare Alfons IX de Lleó el 1230, va haver de lluitar pel tron de Lleó, ja que aquest va llegar el seu regne a les infantes Sança i Dolça, filles del seu primer matrimoni amb Teresa de Portugal.

Gràcies a la persuasió de la seva mare i algun pagament (Pacte de Terceries) va heretar el regne de Lleó, passant a ser rei de Castella i Lleó, i annexionant-se Badajoz el 1230, Córdoba el 1236, de Múrcia el 1243, Jaén el 1246 i Sevilla el 1248.

Conquestes[modifica | modifica el codi]

A partir de 1219, es va dedicar preferentment a dirigir les campanyes conquistadores, combinant hàbilment les accions diplomàtiques amb beneficioses intervencions bèl·liques que es valien de les discòrdies existents als regnes musulmans.

Per altra banda, el 1244, va establir les fronteres amb la Corona d'Aragó en el Tractat d'Almirra i va repartir les noves terres conquistades entre els ordes militars, l'Església i els nobles, el que va donar lloc a la formació de grans latifundis.

Així mateix, va reconquerir de mans de Muhàmmad I al-Ghàlib tot el territori d'Andalusia, exceptuant el Regne de Granada, sent importants les preses de ciutats d'Úbeda, el 1233; Còrdova, el 1236; Jaén, el 1245;[1] i després de derrotar la flota musulmana a la Batalla del Guadalquivir,[2] Sevilla, el 1248, aquesta última amb l'ajut del rei Jaume I el Conqueridor[3] i Muhàmmad I al-Ghàlib.[4]

Al costat del seu pare va fundar la Universitat de Salamanca, i impulsà la traducció del Forum Iudicum al castellà.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

El 30 de novembre de 1219, Ferran III es casà amb Elisabet Beatriu de Suàbia, filla del rei d'Alemanya Felip I. D'aquest matrimoni tingueren:

Ferran III unificà les armes dels seus reialmes en un escut únic.

Després d'Elisabet, morta el 1235, es casà l'agost de 1237 amb Joana de Ponthieu, comtessa de Ponthieu i d'Aumale. Tingueren:

Canonització[modifica | modifica el codi]

El Papa Climent X el va canonitzar el 1671 sent el primer rei castellà que és elevat a la santedat.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferran III de Castella Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. de Marina, Juan. Historia General de España (en castellà). L.Núñez de Vargas, 1819, p. 18. 
  2. Lafuente, Modesto. Historia general de España, Volum 3 (en castellà). Estab. tip. de F. de P. Mellado, 1861, p.199. 
  3. Ortega Villoslada, Antonio. El Reino de Mallorca y el Mundo Atlántico (1230-1349): Evolución Político-Mercantil (en castellà). Netbiblo, 2008, p.31. ISBN 8497453263. 
  4. Pinero Jiménez, Francisco; Martínez Romero, José. Giennenses ilustres: reseñas biográficas; a la memoria del excmo. Sr. D. Joaquín Ruiz Jiménez, en el primer centenario de su nacimiento (en castellà). Tall. Tipográficos "Palomino & Jaén", 1954, p. 6. 



Precedit per:
Berenguera de Castella
Escut de Castella
Rei de Castella

12171252
Succeït per:
Alfons X
Precedit per:
Sança II i Dolça I
Rei de Lleó
12301252