Còrdova

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Disambig.svg Per a altres significats, vegeu «Córdoba».
Còrdova
Bandera de Còrdova Escut de Còrdova
(En detall) (En detall)
Localització
Map of Córdoba in the province.svg
Plaça de la Corredera
Plaça de la Corredera
Estat
• CCAA
• província
• Comarca
Espanya
Andalusia
Provincia de Córdoba - Bandera.svg Còrdova
Comarca de Córdoba
Predom. ling. castellà
Superfície 1252 km²
Altitud 120 m
Població (2008)
  • Densitat
325.453 hab.
259,95 hab/km²
Coordenades 37° 53′ N, 4° 46′ O / <span class="geo-dec geo" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions de 37.883 Error de l'expressió: Operador * inesperat">37.883, Error de l'expressió: Operador * inesperat(i) 37° 53′ N, 4° 46′ O / <span class="geo-dec geo" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions de 37.883 Error de l'expressió: Operador * inesperat">37.883, Error de l'expressió: Operador * inesperat
Distàncies 136 km de Sevilla
Dirigents:
• Alcalde:

Rosa Aguilar Rivero (IU)
Codi postal 14001
Web

Còrdova (el topònim oficial del qual és Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura. Compta amb una població de 325.453 habitants, amb la qual cosa és la 12a ciutat d'Espanya i la 3a d'Andalusia (Dades del 2007).

El seu clima és atlàntic continental càlid, amb hiverns suaus i estius molt calorosos. Còrdova és la ciutat espanyola amb la mitjana de temperatures màximes més alta al juliol i l'agost, amb més de 36º, i els seus rècords són de 46,6º el 23 de juliol de 1994 i de 46,2º l'1 d'agost de 2003. Les mínimes més suaus fan que la mitjana es quede per davall de Sevilla, la capital andalusa.

El seu monument més important és la Mesquita, que data de l'edat mitjana. També hi destaquen el pont romà sobre el Guadalquivir, la torre de la Calahorra, l'Alcàsser, la plaça de la Corredera, la Sinagoga, el Cristo de los Faroles i la Calleja de las Flores. El seu centre històric fou nomenat Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO l'any 1984, sent ampliat posteriorment l'any 1994.

Corduba fou el seu nom romà i fou fundada per Claudi Marcel que hi va establir el seu quarter durant la guerra celtibèrica. Poblada per nadius i romans va rebre una colònia romana que fou una de les primers colònies romanes a Hispània (152 aC). Fou capital del districte de Betúria que abraçava les terres entre el riu Anas (Guadiana) i el Betis (Guadalquivir). Fou un nus comercial entre el sud de la península i l'est i nord-est, ja que el riu era navegable i permetia els ràpids intercanvis.

A la guerra civil entre Cèsar i Pompeu fou conquerida pel primer després de la batalla de Munda, i 22.000 habitants foren executats (45 aC). Fou convertida en capçalera d'un convent jurídic de la província Bètica i residencia del pretor i fou considerada sovint com la capital de província. Va portar el sobrenom de Patrícia o Colònia Patrícia (potser pel gran nombre de patricis que hi havia entre els primers colons). Actualment no queda cap resta excepte un edifici anomenat "casa de Sèneca".

Des del 715, amb el nom de Qurtuba fou capital del valiat d'Hispània, després emirat i califat (912-1024). La fesomia de Qurtuba havia canviat notablement des del govern d'Abd-al-Rahman I, amb l'arribada d'àrabs vinguts d'Orient, Ifriquiya i dels berbers vinguts del Magrib, experimentant transformacions en el seu traçat urbà i ampliacions en els principals edificis. Des que Hixam I va restituir el pont romà sobre el Guadalquivir, la ciutat es va estendre a l'altra riba, on es va formar un raval molt poblat, que s'estenia des de la ribera del riu fins a prop del llogaret de Shaqunda, molt a prop de la mesquita major i el Palau dels Emirs, i que fou destruit per Al-Hàkam I arrel de la revolta del Raval el 818. La fitna fou una guerra civil pel tron del califat de Còrdova que es desencadenà a principis del Segle XI entre els àrabs, partidaris del califa Hixem II, els berbers que donaven suport a Sulaiman al-Mustain, i els successors d'Almansor, que donaven suport al fill d'aquest, Muhàmmad II al-Mahdí, que va originar la desintegració del califat i els anomenats regnes de taifes. Còrdova va ser ocupada per Castella el 1236.

A les eleccions municipals del 1979, les primeres democràtiques, en va ésser elegit alcalde el comunista Julio Anguita, l'únic alcalde comunista d'una capital de província. L'esquerra encara té avui molta força a la ciutat i la membre d'Esquerra Unida Rosa Aguilar ha substituït Anguita a l'alcaldia.

[edita] Personatges il·lustres

[edita] Galeria d'imatges


[edita] Enllaços externs

Wikiquote A Viquidites hi ha frases fetes, frases cèlebres i proverbis relatius a Còrdova
Commons-logo.svg
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Córdoba


Commons-logo.svg
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Còrdova