Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor o el JovePublius Cornelius Scipio Aemilianus Africanus Minor— (185 aC - 129 aC) fou un militar i magistrat romà fill de Luci Emili Paul·le Macedònic el conqueridor de Macedònia, però adoptat per Publi Corneli Escipió Emilià Africà que no tenia fills i del qual la mare era germana de Paule. El seu pare adoptiu era fill de l'antic procònsol de la Hispània Citerior Publi Corneli Escipió Africà Major; ell mateix va ser conegut com a Segon Africà o l'Africà Menor o el Jove.

Joventut[modifica | modifica el codi]

Va estudiar a Grècia on va acompanyar al seu pare biològic i va lluitar a la batalla de Pidna (168 aC). Segurament a Grècia va conèixer l'historiador Polibi i el 167 aC quan el grec fou enviat com a ostatge a Roma, Emilià va esdevenir el seu patró. De Polibi va aprendre molta literatura grega i en general la refinada cultura grega, però d'altra banda fou un exemple també de les virtuts romanes.

Va destacar el 151 aC. En aquest any, després de diversos desastres a Hispània, no es van presentar voluntaris pel reclutament de tropes. Llavors Emilià es va oferir voluntari per servir en el lloc que els cònsols consideressin convenient; fou nomenat tribú militar i va acompanyar al cònsol Luci Lucul·le a Hispània on es va distingir pel seu coratge; va matar a un cap hispà en combat singular i va fer un acte de valentia a la conquesta de la ciutat d'Intercatia; tot això li va fer guanyar l'admiració dels enemics i la dels seus companys. El 150 aC Lucul·le el va enviar a Àfrica per obtenir de Masinissa I alguns elefants, i el rei númida el va rebre molt bé; el rei estava en guerra amb Cartago i va demanar a Emilià que fes de mediador, però no va aconseguir res. Escipió va aconseguir alguns elefants amb els que va tornar a Hispània.

Quan va esclatar la tercera guerra púnica el 149 aC, Escipió va anar a Àfrica encara com a tribú militar. Va tornar a destacar i va haver de compensar els errors del cònsol Manili; tenia la confiança tant de Masinissa com de les tropes romanes. L'any següent Luci Calpurni Pisó va agafar el comandament de l'exèrcit romà i Escipió va tornar a Roma, però tenia l'opinió tant al seu favor que el senat li va encarregar la direcció de la guerra; fins i tot el vell Cató va estar a favor, sobretot després de la manca d'èxits de Pisó. El 147 aC fou candidat a edil, però fou escollit cònsol amb 37 anys sense arribar a l'edat legal i sense haver estat abans pretor. El senat li va assignar la província d'Àfrica, cap a la que es va dirigir; l'acompanyava el seu amic Polibi. Appià descriu la campanya que va acabar amb el setge i la destrucció de Cartago a la primavera del 146 aC. Àfrica va esdevenir província romana. Escipió Emilià va retornar a Roma on va celebrar un triomf esplèndid i el malnom d'Africà que havia rebut per herència li fou donat per dret propi.

El 142 aC fou censor amb Luci Mummi. Es va caracteritzar per la seva severitat en la repressió de la immoralitat i el luxe, però els seus intents foren boicotejats pel seu col·lega, que vivia amb molt de luxe i era en aquest sentit més indulgent. També van fer el lustrum.

El 139 aC fou acusat (segons es creu de majestas) per Tiberi Claudi Asel·le, tribú de la plebs que havia estat reduït a la condició d'erari per Emilià, però fou absolt. Per aquest temps també va dirigir una ambaixada a Egipte i Àsia, missió a la que només es va emportar cinc esclaus per donar exemple de combatre el luxe.

Guerra de Numància[modifica | modifica el codi]

Article principal: Guerra de Numància

Fou nomenat cònsol tot i estar absent, per l'any 134 aC junt amb Gai Fulvi Flac i se li va assignar la província d'Hispània on els exèrcits romans anaven de desastre en desastre. En arribar a la zona davant la indisciplina de l'exèrcit, va defugir el combat, llevat d'escaramusses menors, i va posar setge a la ciutat en tota regla. Falta d'aliments la ciutat de Numància va haver de capitular sense condicions. Alguns van preferir la mort i altres es van lliurar i van acabar venuts com esclaus (133 aC). Cinquanta dels seus habitants van adornar el triomf d'Emilià i la resta foren venuts com esclaus; la ciutat fou arrasada. Emilià va rebre el malnom de Numatí a més del d'Africà. En aquest any Roma va estar convulsa per les mesures del tribú Tiberi Semproni Grac que era cunyat de Emilià però aquest no va simpatitzar amb les reformes.

Retorn a Roma[modifica | modifica el codi]

Emilià no va tornar a Roma fins al 132 aC. La seva aprovació de la mort de Grac el va allunyar del poble. Va aconseguir derrotar la proposta del tribú Carbó que permetia a la mateixa persona ser escollit tribú tantes vegades com els comicis decidissin; des de llavors Escipió Emilià fou considerat el cap de l'aristocràcia (els "optimates") i va imposar mesures que tenien com a conseqüència la virtual derogació de la llei agrària de Tiberi Grac; el poble va començar a mostrar oberta hostilitat i es van sentir crits de "fora el tirà" (129 aC); a la nit del dia que va passar això, Escipió Emilià es va retirar a la seva cambra per preparar un discurs pel dia següent i al matí fou trobat mort; no se sap si va morir de mort natural, fou assassinat o es va suïcidar; com a culpables de la seva mort s'assenyalà a la seva dona Semprònia i la seva mare Cornèlia Escipiona Menor, o Carbó, Fulvi i Gai Semproni Grac; Ciceró esmenta com a assassí a Papiri Carbó.