Massinissa de Numídia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Masinissa I)
Infotaula de personaMassinissa de Numídia

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement238 aC Modifica el valor a Wikidata
Mort148 aC Modifica el valor a Wikidata (89/90 anys)
Regne de Numídia
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeSofonisba Modifica el valor a Wikidata
FillsMicipsa, Gulussa, Mastanabal Modifica el valor a Wikidata
PareGayya Modifica el valor a Wikidata
ParentsMassiva (príncep) (nebot) Modifica el valor a Wikidata

Massinissa I (llatí: Massinissa; grec antic: Μασσανάσσης, Massanasses) va ser rei dels massils de l'any 206 aC al 202 aC i del Regne de Numídia del 202 aC al 148 aC.

Era fill de Gayya rei dels massils, la més occidental de les tribus númides. Es va criar a Cartago, i va rebre una bona educació pel lloc i el temps.

Segona Guerra Púnica[modifica]

L'any 213 aC quan el seu pare Gayya es va aliar a Cartago durant la Segona Guerra Púnica pel seu consell, Gayya va declarar la guerra al rei Sifax dels massesils que eren aliats de la República de Roma i va donar al seu jove fill el comandament de la força destinada a envair el regne oriental. Sifax va ser derrotat i es va refugiar a Mauretània i Massinissa va ocupar els seus dominis.

El 212 aC Massinissa va anar a Hispània on va donar suport als cartaginesos amb un fort contingent de cavalleria númida, i segurament es va quedar dos o tres anys a la regió, però el 210 aC era a Cartago, demanant reforços per l'exèrcit cartaginès i númida a Hispània, on tornava a ser el 209 aC i encara se sap que era present a la Batalla d'Ilipa l'any 206 aC on cartaginesos i númides van ser finalment derrotats.

Després d'això Massinissa va canviar de bàndol i va fer ofertes d'aliança als romans (Silà, lloctinent d'Escipió) i finalment en una entrevista amb Publi Corneli Escipió Africà Major es va fer aliat romà. Es diu que en aquest canvi va tenir influència la generosa conducta d'Escipió amb Massiva, nebot de Masinissa, i segons alguns també que el cartaginès Àsdrubal li havia promès com a dona a la seva filla Sofonisba, una noia d'extraordinària bellesa, però després havia violat la promesa i l'havia donat com a dona al reis dels massesils, Sifax. Titus Livi situa aquest fet una mica després, quan Masinissa ja havia tornat a l'Àfrica.

Llavors va tornar a Àfrica on a la mort del seu pare que s'havia produït estant absent, probablement als voltants de l'any 210 aC, la corona havia passat segons el costum al seu germà Ozalces que va morir aviat i el va succeir el seu fill Capusa. Capusa va ser enderrocat aviat potser el 207 aC, per Mezetulus que va assolir el poder com a regent del menor Lacumaces, germà petit de Capusa. Quan Massinissa va desembarcar, segurament el 206 aC, va dirigir el seu exèrcit contra l'usurpador; no va aconseguir el suport de Boccus I o Boccar de Mauritània i només disposava d'uns 500 cavallers i uns milers d'infants, però amb aquestes forces va derrotar a Mezetulus. Lacumaces es va escapar a Numídia Oriental a la cort de Sifax però o va ser retornat o va tornar voluntàriament i Massinissa el va tractar amb la consideració deguda al seu rang i li va permetre la retirada a la vida privada.

No gaire després Sifax el va atacar i derrotar i va haver de fugir a les muntanyes des d'on, durant algun temps, va fer atacs guerrillers contra Sifax i els cartaginesos. Els seus seguidors es van anar reorganitzant i molta gent se li va unir, i Sifax va enviar contra ell al general Boccar que va aconseguir dividir els grups de Massinissa i va obligar a aquest a fugir ferit i amb només dos escortes. Un temps després, ja curat, va reunir gent dels massils i va aixecar un exèrcit de deu mil homes. Sifax va agafar el comandament personalment i el va derrotar altre cop però una vegada més Massinissa va poder fugir amb una petita escorta de cavallers.

Es va refugiar a les muntanyes de la costa i va seguir la guerra de guerrilles fins a l'any 203 aC després del desembarcament d'Escipió a Àfrica, que s'havia produït el 204 aC, quan es va unir als exèrcits romans. En la guerra que va seguir, especialment contra Hannó fill d'Amílcar, va tenir part destacada; va ser el principal responsable de l'incendi dels campaments de Sifax i d'Àsdrubal, en el que el coneixement dels hàbits enemics va tenir un paper decisiu per l'èxit.

L'any 202 aC, després d'una victòria sobre Sifax i Àsdrubal, tornava a dominar tot el regne dels massils i encara va derrotar altre cop a Sifax que va caure presoner. Llavors va entrar a Cirta, la capital de Sifax i on tenia els seus tresors; allí va fer presonera a la dona del rei enemic, Sofonisba, que com s'ha dit havia estat promesa de Massinissa, i que ara s'hi va casar, però va morir tràgicament. Com a consol Escipió li va donar el títol de rei amb la possessió dels seus dominis hereditaris i l'expectativa dels territoris del seu rival; aquesta concessió es va fer efectiva l'any 201 aC i ratificada immediatament pel senat. Masinissa va dirigir l'ala dreta de la cavalleria romano-númida a la batalla de Zama, i va tenir part important a la victòria. El 203 aC i 202 aC Anníbal va fer esforços per fer-lo canviar de bàndol, però Massinissa va seguir lleial als romans.

Regnat sense oposició[modifica]

Durant els següents 50 anys Massinissa va regnar a Numídia sense cap oposició. En aquestos anys va fer incursions a territori cartaginès, i Cartago va presentar queixes a Roma amb ambaixades que són esmentades pels historiadors. Els romans sistemàticament van afavorir al rei númida, fins i tot quan les seves pretensions eren injustificables. Sembla que la disputa se centrava al fèrtil districte d'Empòria, que finalment va quedar ocupar completament per Massinissa sobrepassant la tolerància romana que el va obligar a retirar-se almenys parcialment. Massinissa va enviar contingents per donar suport als romans a les guerres contra Filip V de Macedònia, contra Antíoc III el Gran, i contra Perseu de Macedònia. En l'última guerra (171 aC-168 aC) el contingent númida era sota el comandament de Missagenes, un dels fills de Massinissa.

La seva política amb Cartago va consistir en tenir un partit intern que li era favorable, però que a mesura que la ciutat s'anava recuperant de la guerra va perdre influencia i l'any 150 aC els principals dirigents del partit dit de Massinissa, és a dir de fet pro-romà, van ser desterrats pels demòcrates. Abans de declarar la guerra va enviar als seus fills Gulussa i Micipsa com a ambaixadors a Cartago exigint que els desterrats poguessin tornar, però el partit democràtic nacionalista cartaginès dirigit per Àsdrubal, general en cap de la república, va refusar admetre als dos ambaixadors dins la ciutat, i encara els va empaitar quan ja marxaven i va matar alguns dels membres del seguici.

Guerra de Massinissa[modifica]

Massinissa va envair territori cartaginès i va assetjar Oroscapa, i Àsdrubal li va presentar batalla; alguns caps númides van desertar i es van passar a l'exèrcit cartaginès, i a més l'exèrcit d'Àsdrubal va ser reforçat per nous contingents reclutats a Cartago, fins a arribar a tenir 58.000 homes. El primer combat era favorable a Massinissa però no va ser decisiu. Escipió va voler fer de mediador, però no se'n va sortir, ja que el rei númida exigia l'entrega dels desertors i traïdors númides, cosa que els cartaginesos refusaven absolutament; la guerra va seguir i Massinissa va aconseguir portar a l'exèrcit d'Àsdrubal a un lloc on no podia rebre subministraments i part de les tropes van morir de gana i malalties i la resta es va salvar després de capitular, però encara després d'això Massinissa va violar l'acord i molts dels que s'havien rendit van ser morts quan es retiraven sense armes; només un grapat va poder tornar sa i estalvi.

Tercera guerra púnica[modifica]

Els romans van decidir aprofitar aquesta oportunitat per liquidar Cartago; les negociacions van donar pas a la Tercera Guerra Púnica. Massinissa no volia als romans al costat del seu regne i quan se li va demanar assistència va demorar expressament l'enviament d'ajut (149 aC). Les derrotes romanes el 148 aC van obligar a enviar una ambaixada a Massinissa demanant ajuda, però quan l'ambaixador romà va arribar a Cirta, Massinissa acabava de morir. Va morir amb 90 anys i fins a quasi el final encara muntava a cavall i feia altres exercicis impropis de l'edat. L'any 150 aC encara va dirigir personalment l'exèrcit i seguia els exercicis militars com qualsevol jove. Va deixar encarregat el futur del regne al jove Publi Corneli Escipió (que llavors servia a Àfrica com a tribú militar), ja que estava lligat a la seva família per llaços clientelars i d'amistat.

Va deixar 54 fills (el més jove dels quals només tenia 4 anys quan va morir el rei), la majoria fills de concubines i, per tant, incapacitats per regnar segons les lleis númides. Els únics fills legítims que van sobreviure'l van ser Micipsa, Mastanabal i Gulussa. Escipió va repartir el regne entre els tres.[1]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). «Massinissa». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 25 juliol 2022].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Massinissa de Numídia