Batalla de Zama

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Zama
Segona Guerra Púnica
Els llocs on van ocórrer les batalles més importants de la Segona Guerra Púnica
Els llocs on van ocórrer les batalles més importants de la Segona Guerra Púnica
Data 19 d'octubre de l'any 202 aC
Localitat Zama, a prop de Cartago
Resultat Victòria romana; final de la Segona Guerra Púnica
Batalla de Zama (Mediterrani central)
Batalla de Zama
Batalla de Zama
Coord.: 36° 17′ 56″ N, 9° 26′ 57″ E / 36.29889,9.44917
Bàndols
República romana Cartago
Comandants en cap
Escipió Africà Major Anníbal
Forces
20.000 infanteria pesant, 14.000 infanteria lleugera, 2.700 cavallers romans, 6.000 cavallers numides 3.000 cavallers, 80 elefants de guerra, prop d'unes 50.000 unitats d'infanteria
Baixes
1.500 morts, 4.000 ferits 20.000 morts i ferits, 15.000 fets presos
Seqüència cronològica de les batalles de la
Segona Guerra Púnica
Batalla anterior Batalla posterior
Batalla de Bagbrades Cap

La batalla de Zama es va lliurar el 19 d'octubre de l'any 202 aC i va ser la batalla decisiva de la Segona Guerra Púnica. Un exèrcit romà comandat pel cònsol Escipió Africà Major va derrotar un exèrcit cartaginès comandat pel general Aníbal. Després d'aquesta derrota, patida no gaire lluny de la mateixa ciutat de Cartago, el senat cartaginès es va veure obligat a acceptar la pau. Amb aquest fet va acabar la Segona Guerra Púnica.

Abans de la batalla[modifica | modifica el codi]

Després d'acabar amb la presència de les forces cartagineses a Hispània, Escipió Africà Major, altrament conegut com a Escipió l'Africà, va proposar al Senat romà acabar la guerra atacant a la matiexa ciutat de Cartago i els territoris més propers a aquesta, que, més o menys, es troben l'actual Tunis. A pesar de la cautela del Senat romà, Escipió l'Africà va rebre del poble de Roma l'autoritat necessària per a intentar la invasió. Després del desembarcament a l'Àfrica, Escipió l'Africà va operar amb cautela en territori cartaginès, limitant-se a enfortir el seu exèrcit reclutant entre la població local desafectes al règim cartaginès. Un cop Masinissa I va fer fora al procartaginès Sifax del tron númida, Escipió l'Africà es va sentir capaç d'arriscar-se a amenaçar la ciutat de Cartago mitjançant una batalla que obligués a acabar la guerra. Aleshores el senat cartaginès va cridar al seu general Aníbal, el qual es trobava a Itàlia lluitant contra Roma. Aníbal, liderant un exèrcit de veterans d'Itàlia i de ciutadans cartaginesos, va anar a l'encontre de l'exèrcit d'Escipió. Ambdós exèrcits es van trobar a la plana de Zama.

La batalla[modifica | modifica el codi]

A Zama es va fer un gir de 180 graus a les típiques batalles de la Segona Guerra Púnica perquè els romans es trobaven en inferioritat numèrica pel que fa a infanteria i els cavallers cartaginesos, a causa de la traïció numida, eren superats per 5.700 cavallers romans.

Al començament de la batalla la cavalleria romana va envoltar la cartaginesa, però en comptes de tornar immediatament al front principal de la batalla, van continuar la seva maniobra. Després d'una gran escaramussa entre la infanteria lleugera romana i la combinació d'infanteria lleugera i elefants de guerra cartaginesos, les formacions principals es van trobar. Aníbal havia desplegat els seus veterans en la formació esglaonada darrere de la seva primera línia de combat, amb la intenció d'envoltar els flancs de l'exèrcit romà. No obstant això, Escipió havia fet el mateix combinant files de triarii i de principes, la qual cosa va permetre a l'exèrcit romà resistir la maniobra cartaginesa. Aleshores, els legionaris romans van fer sorolls molts forts, que van espantar als elefants de guerra i aquests van fugir en direcció a l'exèrcit cartaginés, obrint, amb el seu pas, forats en les formacions púniques. Aleshores, quan els romans s'enfrontaven ja amb la infanteria cartaginesa, la cavalleria romana va tornar atacant per la reraguarda cartaginesa. Aquest atac per dos fronts va desintegrar les formacions cartagineses i va assegurar la victòria romana. Aníbal va sobreviure i va fugir a Cartago per a informar de la derrota cartaginesa.

Les repercussions de la batalla[modifica | modifica el codi]

Quan el senat cartaginès es va assabentar de la derrota no li va quedar més opció que acceptar la pau que Roma imposava. Amb aquest fet, la Segona Guerra Púnica va arribar al seu final. Cartago es va veure obligada, per a sobreviure, a renunciar a les seves possessions a Hispània, a tenir l'exèrcit controlat per Roma i a pagar 300.000 kilos d'or en 50 anys. A més, gran part de les possessions africanes de Cartago van haver de ser cedides al regne de Numídia perquè el seu rei, Masinissa I, era aliat de la República de Roma. Aquesta derrota significava que Cartago no podria tornar a lluitar contra Roma pel domini del Mediterrani occidental. 50 anys després, durant la Tercera guerra púnica, Cartago només va poder organitzar la defensa de la seva ciutat, la qual, després d'un setge, va ser capturada i totalment destruïda.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

En anglès[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla de Zama