Batalla del Ticino

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla del Ticino
Segona Guerra Púnica
Mapa que mostra el recorregut d'Anníbal i d'Asdrúbal durant les campanyes de la Segona guerra púnica
Mapa que mostra el recorregut d'Anníbal i d'Asdrúbal durant les campanyes de la Segona guerra púnica
Data Novembre de l'any 218 aC
Localitat En el riu Ticino, al nord d'Itàlia
Resultat Victòria cartaginesa
Bàndols
República romana Cartago
Comandants en cap
Publi Corneli Escipió Anníbal Barca

La Batalla de Ticino va tenir lloc l'any 218 aC entre l'exèrcit cartaginès, dirigit per Anníbal Barca, i l'exèrcit de romà, encapçalat per Publi Corneli Escipió, durant la Segona guerra púnica. La victòria es va inclinar pel bàndol cartaginès, donant així a Anníbal la seva primera victòria en sòl italià.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Després que Anníbal sortís d'Hispània, l'exèrcit liderat per Escipió va ser enviat a Massilia (avui Marsella) per aturar l'avanç de l'exèrcit cartaginès. Les dues forces van creuar les seves trajectòries a prop del riu Roine, però com que estaven a diversos dies de distància no hi va haver contacte entre ells. Escipió va deixar que l'exèrcit continues la seva marxa cap a Hispània, per fer front a les forces cartagineses restants allà, mentre ell tornava a Itàlia per enfrontar-se a Anníbal a la Gàl·lia Cisalpina. Aníbal, que recentment havia entrat a Itàlia, intentava amb afany reclutar tropes entre les tribus gal·les, quan es va assabentar del retorn d'Escipió. Anníbal va decidir fer-li front com a demostració de la seva força, esperant amb això millorar la seva posició entre les tribus locals, i per fer replegar als romans més enllà del riu Po. També Escipió estava impacient per una batalla, i va decidir marxar cap al nord del Po per enfrontar-se a l'exèrcit cartaginès. Les dues forces d'exploració van arribar a prop del riu Ticino, tots dos exèrcits i van aixecar el campament.

La Batalla[modifica | modifica el codi]

L'endemà tots dos exèrcits van enviar partides d'exploració. Anníbal va prendre probablement a la majoria dels 6.000 homes de cavalleria que li quedaven després de creuar els Alps, mentre que Escipió va prendre tota la seva cavalleria i un nombre petit de velites (infanteria lleugera armada amb javelines). Les dues forces es van trobar gairebé per casualitat, les cavalleries pesades dels dos combatens es trobaven al centre, on es va produir la lluita més dura. Anníbal havia guardat la seva cavalleria més lleugera de Numídia en els flancs, els quals per ordres d'Anníbal van atacar els flancs de la formació romana on es trobaven els velites. La línia es va ensorrar, la qual cosa va permetre als númides atacar la cavalleria romana pels flancs, i aquesta al veures atacada per dos fronts va trencar files i va fugir cap al seu campament. Escipió va resultar ferit a la batalla i no va morir gràcies a la intervenció del seu fill també anomenat Publi Corneli Escipió (el futur vencedor d'Anníbal).

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

El resultat immediat de la batalla no va tenir grans i conseqüències, ja que només dues forces van patir revessos de menys importància i la força principal de cada exèrcit va quedar intacta. No obstant això, com a resultat de la derrota de Roma al Ticino, Els Gals es van animar a unir-se al bàndol Cartaginès. Aviat tot el nord d'Itàlia es va aliar amb Anníbal, els reforços gals i lígurs van augmentar l'exèrcit d'Anníbal a 40.000 homes. Amb aquests reforços l'exèrcit d'Anníbal estava preparat per envair Itàlia. Escipió, ferit a la batalla, es va retirar a través del riu Trebia amb el seu exèrcit intacte, i va acampar a la ciutat de Plasencia per esperar els reforços de l'altre cònsol, Tiberi Semproni Llong I. El resultat seria la Batalla de Trèbia.

Coord.: 45° 15′ 0″ N, 8° 52′ 0″ E / 45.25000°N,8.86667°E / 45.25000; 8.86667