Riu Po
|
||||
|---|---|---|---|---|
 El Po, al seu pas per Torí |
||||
 |
||||
| Cota del naixement | 2020 msnm | |||
| Naixement | Alps Cotis | |||
| Desembocadura | mar Adriàtica | |||
| Longitud | 652 km | |||
| Cabal mitjà | 1540 m³/s | |||
| Superfície de la conca | 71000 km² | |||
| Territoris de la conca | Itàlia | |||
 Accediu al Portal:Geografia |
||||
El riu Po (en llatí Padus, en grec Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el més important riu italià tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara. La seva conca hidrogràfica cobreix 71.057 km², o sigui una quarta part del territori d'Itàlia. La seva conca es coneguda per la Padània. Travessa les ciutats de Torí, Cremona i Piacenza. El seu cabal mitjà a la desembocadura és de 1.560 m³/s.
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
El Po neix a Pian del Re, en el municipi de Crissolo al peu del Monte Viso, a 2.022 m d'altitud, en els Alps occidentals, i desemboca en la Mar Adriàtica, formant un vast delta de 380 km² que comença a prop de Ferrara, on el Po es divideix en tres branques: El Po principal (al nord de Ferrara), des de Ferrara el Po di Volano i el Po di Primaro (o Primaro o Po morto di Primaro), per formar el Delta del Po.
El Po principal se subdivideix en cinc braços principals : el Po de Maistra, el Po de Pila, el Po de Tolle, el Po de Gnocca i el Po de Goro.
La conca del Po afecta 3.200 municipis i sis regions : Piemont, Vall d'Aosta, Llombardia, Vèneto, Emília-Romanya i el Trentino-Tirol del Sud. Cobreix una gran part de la plana del Po, la regió més rica en Itàlia. La conca del Po alberga 16 milions d'habitants. És un element neuràlgic de l'economia italiana que representa el 40% del P.I.B. del país, el 37% de la indústria, el 46% de les feines, el 55% de la producció animal, 35% de la producció agrícola, i 48% del consum d'electricitat.
Afluents [modifica]
(E, esquerra; D, dreta):
[modifica]
Durant molt de temps el Po ha estat el més important canal de comunicació entre la mar Adriàtica i el nord-oest del país. Des de l'Antiguitat s'unia el cor de la Llombardia, portant persones i mercaderies. Amb el pas del temps, el trànsit es va intensificar, afectant també el Ticino, el Mincio, el Adda i tota la xarxa de canals artificials construïts entre l'Edat Mitjana i avui.
El riu va ser recorregut en els dos sentits per embarcacions cada vegada més nombroses i importants en dimensió. El descens era problemàtic en molts casos i, per mantenir la ruta, era freqüent en lloc dels rems i del timó deixar arrossegar cadenes en el fons dels rius. Per a la pujada del riu, a més a més de les veles, s'utilitzaven ganxos tirats per cavalls, ases, bous o fins i tot homes. El barquer se servia igualment d'una gran perxa per empènyer, caminant ell fins i tot del davant al darrere de la barca.
Les barques de diferents tipus (Bucintori (vaixell venecià), gavarra, rascone, magana, barbotta, burchi), variaven per les seves dimensions però tenien totes la proa elevada i un fons pla que els permetia navegar sense tocar el fons.
Actualment el Po és navegable en 389 km des de la sortida del Ticino fins al mar. Existeixen serveis actius de navegació comercial des de Falleba fins al mar (292 km).
Història [modifica]
El Po és de vegades identificat amb l’Erídan de la mitologia grega, riu on Faetó, fill de Hèlios (el Sol) i de Clímene, va ser precipitat per Zeus - causant molts danys – mentre conduïa el carro del seu pare a través de la volta celest...
Bibliografia [modifica]
- Saltini Antonio. Dove luomo separò la terra dalle acque. Storia delle bonifiche in Emilia Romagna. Diabasis, Reggio Emilia, 2004. ISBN 8881034336.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Po  |
- Autoritat de la conca del riu Po(italià)
