Art romà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Eros de Centocelle, còpia romana d'un original grec tradicionalment atribuït a Praxíteles

Per art romà (sense adjectius ulteriors) s'entén l'art de l'Antiga Roma, des de la fundació fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, sigui a la ciutat de Roma o en la resta d'Itàlia i en les províncies orientals i occidentals. L'art de la part oriental de l'Imperi, després de la caiguda d'Occident, si bé està en continuïtat amb l'Imperi Romà, s'anomena art bizantí.

Les formes artístiques autòctones en la fase de l'origen de Roma i de la Primera República Romana eren força elementals i poc refinades. Amb el contacte que Roma tindrà progressivament amb la civilització grega anirà apreciant-ne les formes, mentre menystindrà socialment els artistes grecs, en contraposició als conqueridors romans. Amb el pas dels segles, l'art grec s'anirà apreciant més, però no mancaran tendències autòctones anticlàssiques que seran un element de continuïtat amb l'art romànic posterior.

Les primeres manifestacions de l'art romà varen néixer sota l'influx de l'art etrusc, i de seguida es van contagiar de l'art grec, amb el qual els romans varen entrar en contacte a les colònies de la Magna Grècia del sud d'Itàlia, que Roma va conquerir en el procés d'unificació territorial de la península, durant els segles IV i III aC. La influència grega va augmentar quan, al segle II aC, Roma va ocupar Macedònia i Grècia.

Fins a cert punt es pot pensar que l'art de Roma és una imitació i ampliació de l'art grec, i per descomptat de l'art etrusc, però l'esperit que va animar els artistes romans és totalment diferent d'aquells. La Roma conqueridora i urbanista va tractar d'unir al sentit estètic grec, el caràcter utilitari i funcional que les seves obres requerien.

Des del punt de vista cronològic, l'art romà es va desenvolupar amb força homogeneïtat i autonomia des del segle III aC fins al segle V de la nostra era. Seguint les etapes que el seu esdevenir històric marca, destaquen almenys la República, fins a l'any 27 aC, i l'Imperi, que es va estendre des dels temps d'August fins a la caiguda de Roma en mans dels bàrbars l'any 476 després de C.

A causa del profund centralisme exercit per Roma sobre les seves províncies en tots els aspectes de la vida, es va originar un art molt uniforme sense que es pugui parlar d'escoles provincials, almenys durant l'època imperial. No obstant això, donada l'amplitud de l'Imperi i la seva constitució en diferents moments, no existeix una contemporaneïtat cronològica, ja que en zones on l'art de l'hel·lenístic està més consolidat les seves formes artístiques estan molt més evolucionades que a les províncies més tardanament incorporades a la cultura romana.

Art Romànic o art de l'Imperi romà?[modifica | modifica el codi]

Evolució territorial de l'Imperi romà

Parlar d'art romà implica tractar de la producció artística de prop d'un mil·lenni amb confins geogràfics cada vegada més amplis.

A l'inici d'aquest desenvolupament el problema principal és identificar el moment del canvi entre la producció genèricament itàlica (entesa com a les característiques comunes entre l'art de la Campània, Etrúria i del Laci i el naixement de l'art romà pròpiament dit.

Una altra qüestió sorgeix amb l'expandiment romà i les influències de les províncies de l'imperi: Hel·lenisme de Grècia, Egipte, Àsia Menor i també Hispània, la Gàl·lia etc.

Tot l'art romà és producte d'un intercanvi entre el centre i la perifèria. De Roma partien les indicacions ideològiques i de contingut que influenciaven la producció sense prohibir, però, una certa diversitat i autonomia d'expressió. En particular els romans arribaren a influir en l'hel·lenisme amb un nou concepte d'art entès com a celebració de l'individu "dins l'Estat" i de l'Estat com a propulsor del benestar col·lectiu.

Diferències amb l'art grec[modifica | modifica el codi]

La victòria romana a Àsia Menor sobre els selèucides a Magnèsia el 189 aC i la conquesta de l'antiga Grècia el 146 aC, amb la presa de Corint i de Cartago, són dates fonamentals per l'evolució artística romana. Ara el contacte amb el món grec passava a ser directe. La superioritat militar dels romans contrastava amb la superioritat cultural dels grecs. Després d'un inicial menyspreu de l'art grec per part dels romans es va passar a valorar-lo especialment a través del col·leccionisme i l'eclecticisme i, en certa manera, l'art romà passà a considerar-se una continuació de l'art grec.

Però com reconeixen nombrosos especialistes,[1] hi havia algunes diferències substancials entre l'art grec i el romà en el tema principal de la mateixa representació artística: els grecs representaven un logos immanent, el romans la res. En altres paraules, els grecs transfiguraven en mitologia també la història contemporània (la victòria sobre els perses o sobre els gàlates passaven a ser centauromàquia o lluita entre déus i gegants o fins i tot amazonomàquia), mentre els romans representaven l'actualitat i els esdeveniments històrics.

La força moral i el sentit ètic de les representacions dels mites grecs, però, ja s'havia donat en els tres segles d'hel·lenisme, quan l'art era “subjectivat” per l'expressió comunitària, esdevenint així a voltes l'expressió del poder econòmic i polític d'un sobirà, de la sofisticació d'un col·leccionista o de l'enginy de l'artista. En aquest sentit, els romans van arribar encara més lluny, arribant a representar la realitat d'un esdeveniment històric específic: abans d'ells només alguns pobles del Pròxim Orient s'havien endinsat en aquest camí, que havia estat rebutjat pels grecs.

L'ús "personal" de l'art en l'art romà permet el desenvolupament de l'art del retrat, que substituí l'abstracció formal dels caps en les estàtues gregues. El fet d'afegir caps realistes a cossos idealitzats (com en l'estàtua del personatge romà de Delos), hauria fet estremir-se un grec de l'època clàssica, era però practicat ja pels artistes neoàtics de finals del II segle aC, per a clients sobretot romans.

Esquema de les arts a l'Antiga Roma[modifica | modifica el codi]

Escultura històrica narrativa (frisos correguts en relleu: Ara Pacis, Columna trajana), bustos, estàtues de cos sencer (August de Prima Porta) i excepcionalment eqüestres (estàtua eqüestre de Marc Aureli).

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Rodenwaldt, 1942; Scweitzer, 1950.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Ranuccio Bianchi Bandinelli e Mario Torelli, L'arte dell'antichità classica, Etruria-Roma, Utet, Torino 1976.
  • Pierluigi De Vecchi ed Elda Cerchiari, I tempi dell'arte, volume 1, Bompiani, Milano 1999

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Art romà