Arquitectura romana antiga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La Maison carré de Nimes, un exemple clàssic d'arquitectura romana

L'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana. L’arquitectura romana va esdevenir una de les expressions més visibles del poder de l’Imperi. A imatge de Roma, les ciutats provincials adopten un mateix model urbanístic i arquitectònic. Espais com el fòrum, edificis com el teatre o les termes públiques o la pròpia estructura urbana responen a les necessitats dels centres urbans que vertebraran l’Imperi a través d’una extensa i ordenada xarxa viària. Els romans foren uns grans innovadors en el camp de l'arquitectura. La generalització de l'ús de nous materials com el formigó i el maó, juntament amb la introducció de l'arc i la volta, van permetre alçar edificis més sòlids i amplis. Només així es poden entendre edificis tan singulars com el Pantheon (Roma) on la combinació del maó i el formigó van permetre crear una amplitud inconcebible amb pedra. Basíliques, teatres, amfiteatres i altres equipaments públics van adquirir unes dimensions i proporcions adequades a les necessitats d’un Imperi eminentment urbà. Aquestes millores i models, a menor escala, es tradueixen, també, a l’arquitectura domèstica. Algunes domus i vil·les adquireixen en època imperial una monumentalitat que mostra el poder econòmic adquirit per les classes dirigents.[1]

Construccions romanes[modifica | modifica el codi]

Els diferents tipus de construccions es poden classificar en:

  • Arquitectura civil pública: basíliques, fòrums, urbanisme, edificis comercials
  • Arquitectura religiosa: temples
  • Construccions funeràries: ediculs i cipos, túmuls i mausoleus
  • Monuments commemoratius: arcs de triomf, columnes commemoratives, columnes rostrals, trofeus
  • Edificis per a espectacles: amfiteatres, circs, teatres i termes
  • Arquitectura civil privada: domus, insula
  • Obres d'enginyeria: ponts
    • Obres hidràuliques: termes, aqüeductes, fonts públiques
    • Obres militars: campament (castrum), fossat, muralla, pretori
  • Vies públiques o calçades.

Al llarg de la història de l'imperi van desenvolupar els tres tipus principals d'ordres arquitectònics:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Arquitectura romana (Planta 0, sala 2)». mnat.cat. Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. [Consulta: 8 setembre 2014].

Bibliografia en català[modifica | modifica el codi]

  • R. Cornadó (i cols.). Les muralles de Tarragona, Tarragona, Museu Arqueològic Nacional de Tarragona, 1998.
  • X. Dupré. L'Arc romà de Berà : Hispania Citerior, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1994.
  • R. Mar Medina. El Palatí : la formació dels palaus imperials a Roma, Tarragona, Universitat Rovira i Virgili/Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2005.
  • J. Oliver-Bonjoch. Arquitectura i societat a la Roma Imperial, Barcelona, Edicions UPC, 2004.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquitectura romana antiga