Erectèon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Erectèon
Erechtheum SW-650px.jpg
Informació
Tipus temple grec
Arquitecte Mnèsicles o Filocles
Començament 421 aC
Acabament 406 aC
Localització Acròpolis d'Atenes
Estil grec clàssic
Materials utilitzats marbre pentèlic
Sistema constructiu arquitravat

Tipus cultural
Criteris (i) (ii), (iii), (iv), (vi)
ID 404
Regió * Europa i Amèrica del Nord
Inscripció 1987 (11a sessió)
* Segons les regions de la UNESCO.

L'Erectèon (en grec antic Έρέχθειον, Erékhtheion; en grec modern Ερέχθειο, Erékhtio) és un temple grec consagrat a Erecteu, d'ordre jònic i situat a l'Acròpolis d'Atenes, al nord del Partenó. És un edifici molt singular per la topografia, per la necessitat de respectar vestigis de temples anteriors i per la substitució d'algunes columnes per cariàtides.

Història[modifica | modifica el codi]

Malgrat l'evident importància del culte tributat a Atena dins el gran temple situat dalt de tot de l'Acròpoli (primer l'Hekatómpedon, més endavant el Partenó), aquest santuari, dedicat a Atena Poliàs (protectora de la ciutat), estava vinculat a cultes arcaics i als records més antics de la història llegendària de la ciutat, i constituïa el veritable nucli sagrat de l'Acròpoli i de la ciutat sencera. En aquest indret, de fet, hauria tingut lloc la disputa entre Atena i Posidó: s'hi custodiaven les empremtes del trident del déu sobre una roca, un pou d'aigua salada d'on hauria sortit el cavall, donat pel déu, i l'olivera, donada per la deessa Atena a la ciutat. Aquí, el rei Cècrops, mig home mig serp, hauria consagrat el Pal·ladi, l'estàtua de la deessa caiguda miraculosament del cel. El santuari albergava, a més, les tombes de Cècrops i d'Erecteu i el Pandrósion, un lloc de culte dedicat a Pàndrosos, la filla de Cècrops estimada pel déu Hermes.

En època romana el temple fou anomenat Erectèon (Erékhtheion, 'el que sacseja'), segons l'apel·latiu de Posidó.

Ben a la vora, entre l'edifici actual i el Partenó, s'aixecava el temple arcaic dedicat a Atena Poliàs, protectora de la ciutat, destruït durant la invasió persa el 480 aC.

Aquest temple fou substituït per un nou edifici, iniciat el 421 aC i acabat el 407 aC, de marbre pentèlic, obra dels arquitectes Mnèsicles o Filocles. La necessitat d'allotjar-hi els diversos cultes tradicionals, col·locats en un terreny amb un fort desnivell (més elevat al sud-est i uns 3 m més baix al nord-oest), en va determinar una planta insòlita.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Pòrtic de les Cariàtides

El temple es compon d'un cos rectangular amfipròstil (és a dir amb columnes a la part anterior i posterior del temple, habitualment quatre), però amb els intercolumnis (els espais entre les columnes) closos per set murs dotats d'àmplies finestres. L'interior se subdividia en dues cel·les a diferent nivell: l'oriental, més alta, on hi havia el Pal·ladi, i l'occidental, més avall, subdividida en tres espais, que albergava el culte de Posidó i del mític rei Erecteu. Al cos central s'hi adossen la llotja de les Cariàtides al sud, que custodia la tomba del rei Cècrops, i un pòrtic al nord, que sobresurt del cos central cap a l'oest i que protegia la font d'aigua salada que havia fet brollar Posidó. Davant el basament que aguanta les columnes del front occidental es trobaven l'olivera d'Atena i el Pandrósion, la tomba de Pàndrosos.

Les columnes hi són particularment esveltes i elegants i el temple presentava una decoració refinada: a la base de les columnes; a la franja decorativa que culmina el mur lateral, amb un motiu de flors de lotus i palmes; al fris de l'entaulament, de pedra fosca d'Eleusis, sobre el qual s'havien afegit figures esculpides en marbre blanc.

Les estàtues de les cariàtides, obra dels escultors Alcàmenes o Cal·límac, actualment s'han substituït per còpies, mentre que les originals es conserven dins el Museu de l'Acròpoli. Una de les cariàtides d'un dels angles, extreta per lord Elgin, es troba avui dia al British Museum de Londres.

El temple fou descrit per Pausànies, juntament amb l'Acròpoli, al llibre I de la seva Descripció de Grècia.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


Acròpoli d'Atenes: Patrimoni de la Humanitat

Acròpoli d'Atenes
1 Partenó - 2 Antic temple d'Atena - 3 Erectèon - 4 Estàtua d'Atena Prómakhos - 5 Propileu - 6 Temple de Nike Àptera - 7 Eleusínion - 8 Santuari d'Àrtemis Braurònia - 9 Calcoteca - 10 Pandrósion - 11 Casa de les Arrèfores - 12 Altar d'Atena - 13 Santuari de Zeus Polieus - 14 Santuari de Pandíon - 15 Odèon d'Herodes Àtic - 16 Stoà d'Èumenes - 17 Santuari d'Asclepi - 18 Teatre de Dionís - 19 Odèon de Pèricles - 20 Tèmenos de Dionís - 21 Aglaurèon

Coord.: 37° 58′ 20″ N, 23° 43′ 35″ E / 37.97222°N,23.72639°E / 37.97222; 23.72639


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Erectèon Modifica l'enllaç a Wikidata