Temple grec

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Visió frontal del Partenó (Atenes)

Un temple grec és l'estança d'un Déu a la terra; a dins, a la naos, se situava la imatge divina. El temple grec no està dissenyat per a l'adoració en grup sinó com a dedicatòria a una deïtat, cosa que explica que l'escultura que contenia estava sempre en un lloc difícil de veure: es construïen per a complaure al déu, no a la gent.

L'edifici[modifica | modifica el codi]

El temple grec és l'obra arquitectònica per excel·lència de l'Antiga Grècia i forma part d'un espai sagrat. El temple s'estructura segons dos paràmetres: la relació amb el paisatge i l'organització interna.

El paisatge[modifica | modifica el codi]

La geografia determina la relació de l'home amb la natura. Els grecs van atribuir propietats humanes al paisatge i varen atribuir a la presència divina aquesta sensació. Els temples dedicats a déus com Demèter o Hera s'ubiquen en llocs on domina la naturalesa; on l'home modificava la naturalesa s'erigien temples a Apol·lo; es consagraven a Zeus els temples on els paisatges conferien harmonia, i a Atenea es dedicaven els temples on la polis hi era contigua.

El temple es construïa en un espai sagrat anomenat temenos el qual s'ordena segons la topografia del paisatge natural.

Organització interna[modifica | modifica el codi]

Com a antecedent al temple grec cal esmentar el mègaron micènic, encara que els materials constructius van evolucionant fins a esdevenir molt diferenciats; es passa de les parets de tova i les columnes de fusta a l'ús de la pedra. Difereix del seu equivalent romà en què la columnata forma un peristil al voltant de tota l'estructura i no només un porxo davant, i també perquè el grec no s'eleva respecte al nivell del sòl sobre un podi alt, i disposa només d'unes escalinates a cada extrem. Els pilars hi resulten cabdals perquè subjecten el pesant sostre de pedra. A mesura que els grecs es van fer més adeptes als edificis monumentals, els estils arquitectònics regionals van quallar en el que avui coneixem com aordres clàssics: dòric, jònic i corinti.

El temple s'erigeix com una escultura exempta dins del temenos, però disposa d'una cara que és la frontal i ens condueix al pronaos. La planta és simètrica i l'edifici mostra un caràcter profundament ortogonal.

Planta
Exemple de naos del temple d'Apol·lo de Figalia

Envoltades pel peristil, destaquem les següents estances:


Alçat

En una visió en alçat podem destacar quatre franges que es mantenen en els tres ordres clàssics:


Comparatiu del ordres clàssics grecs

Tipus de temples[modifica | modifica el codi]

Plantes de temples grecs

Els temples grecs es classifiquen en funció de la disposició de les columnes en una visió en planta, però també segons el nombre de columnes en l'alçat frontal (façana).

Planta[modifica | modifica el codi]

  • In antis: aquest temple està format pel pronaos que usualment disposa de dues columnes i el naos.
  • Pròstil: aquest temple està format pel pronaos que disposa de quatre columnes i el naos.
  • Amfipròstil: és el temple menys comú, disposa de columnes tant en la part anterior com en la posterior del temple.
  • Perípter: Està envoltat de columnes i és el més comú dels temples grecs. Fou norma comuna en la Grècia clàssica que el nombre de columnes dels laterals fos el doble més una, de les columnes dels costats de menys llargària.
  • Dípter: Està envoltat de columnes en doble filera.
  • Tholos o monòpters: són temples circulars, disposen d'una coberta cònica i sota la naos circular. El conjunt està envoltat per un nombre de columnes variable
  • Hipetre: és d'influència egípcia, la naos queda al descobert.

Alçat[modifica | modifica el codi]

  • Dístil si disposa de dues columnes
  • Trístil si disposa de tres columnes
  • Tetràstil si disposa de quatre columnes
  • Hexàstil si disposa de sis columnes
  • Octàstil si disposa de vuit columnes
  • Decàstil si disposa de deu columnes
  • Dodecàstil si disposa de dotze columnes

Temples significatius[modifica | modifica el codi]

Hel·lenisme arcaic (750-480 aC)[modifica | modifica el codi]

Grècia clàssica (480-323 aC)[modifica | modifica el codi]

Destaquen dos períodes constructius diferenciats dins de la Grècia Clàssica:

Període I (c. 480-450 aC)

Un cop finalitzades les Guerres Mèdiques es produeix una eclosió cultural i constructiva.

El Partenó, dedicat a Atenea, deessa de la saviesa, és el temple grec més conegut. Les seves festes se celebraven en ell i al seu al voltant cada any. El Partenó va influir fortament sobre l'arquitectura romana. Després que els romans conquistessin Grècia, molts turistes del país vencedor van anar a veure els temples grecs, i el Partenó aviat es va convertir en una de les destinacions turístiques més populars de Grècia. El Partenó és un típic temple grec octòstil (façana amb vuit columnes). La majoria dels temples grecs clàssics eren hexàstils (façana amb sis columnes).

Altres temples destacats:

Període II (c. 450-404 aC)

La Guerra del Peloponès suposa el final de la centralitat cultural d'Atenes i la fi de la democràcia. Es tendeix a un major decorativisme, es genera l'ordre corinti.

Hel·lenisme (323-148 aC)[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Temple grec Modifica l'enllaç a Wikidata

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]