Hera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la deessa de l'Olimp. Si cerqueu la ciutat de Sicília coneguda, vegeu Hibla Inferior.
Hera

Hera - Meyers.jpg


Reina dels Déus, Deesa del matrimoni, de les dones i del naixement
Residència Mont Olimp
Símbol Magraner, paó, diadema
Consort Zeus
Pares Cronos i Rea
Germans Posidó, Hades, Demèter, Hestia, Zeus, Quiró
Fills Ares, Enió, Hebe, Ilitia, Hefest i Eris
Equivalent romà Juno

En la mitologia grega, Hera era una deessa de l'Olimp, segona esposa de Zeus i mare amb aquest d'Hebe, Eris, Hefest, Ares i Ilitia. Era la deessa del matrimoni. Es caracteritza per la fúria i l'ànsia de venjança causades per les constants infidelitats del seu marit. Li està consagrat el paó, perquè en les seves plomes porta els cent ulls d'Argos, fidel servidor de la deessa. Els ulls del paó, tanmateix, també representaven els ulls que havia de tenir Hera per vigilar que el seu marit Zeus no li fos infidel. A Beòcia s'hi celebrava el festival en honor seu Dedàlia.

Hera i els seus fills[modifica | modifica el codi]

Els legítims descendents de la seva unió amb Zeus són Ares (déu de la guerra), Hebe (deessa de la joventut), Eris (deessa de la discòrdia) i Ilitia (deessa dels parts). Hera estava gelosa que Zeus tingués Atenea sense recórrer a ella (en realitat amb Metis), de manera que va engendrar Hefest sense ell. Zeus va estar llavors disgustat amb la lletjor d'Hefest i el va expulsar de l'Olimp. Segons una altra versió alternativa, Hera va tenir ella sola a tots els fills normalment atribuïts a Zeus i a ella junts, copejant la seva mà contra el sòl, un acte solemne per als grecs. Hefest es va venjar d'Hera per haver-lo rebutjat fent-li un tron màgic d'on, després que s'hi va asseure, no es va poder aixecar. Els altres déus van pregar a Hefest que tornés a l'Olimp per alliberar-la, però aquest es va negar repetidament. Dionís el va emborratxar i el va dur de tornada a l'Olimp dalt d'una mula. Hefest va alliberar Hera després de rebre Afrodita per esposa.[1]

Hera i Hèracles[modifica | modifica el codi]

Hèracles infant lluitant amb les dues serps

Hera va ser la madrastra i enemiga d'Hèracles. Hèracles és l'heroi que, més fins i tot que Perseu, Cadme o Teseu, va introduir els hàbits olímpics a Grècia. Quan Alcmena estava embarassada d'Hèracles, Hera va intentar evitar que aquest nasqués lligant les cames d'Alcmena amb nusos. Els seus plans van ser frustrats per Galantis, la serva d'Alcmena, qui va dir a Hera que ja havia portat el nen al món. Hera la va transformar en una mostela. Quan Hèracles era encara un infant, Hera va enviar dues serps per a matar-lo mentre dormia en el seu bressol. Hèracles va escanyar una serp amb cada mà i la seva dida el va trobar divertint-se amb els seus cossos com si fossin joguines.

Els dotze treballs[modifica | modifica el codi]

Hera va encarregar a Hèracles treballar per al rei Euristeu de Micenas. Va intentar fer gairebé tots els dotze treballs d'Hèracles més difícils del que ja eren. Quan Hèracles va lluitar amb l'hidra de Lerna, va enviar un cranc perquè li piqués els peus amb l'esperança de distreure'l. Per a molestar Hèracles després que aquest robés el bestiar de Gerió, Hera va enviar un tàvec per a picar els caps de bestiar, irritar-los i dispersar-los. Hera va provocar llavors una inundació que va elevar tant el nivell d'un riu que Hèracles no podia travessar-lo amb el bestiar. Hèracles va apilar pedres en el riu per a fer l'aigua menys profunda. Quan va assolir arribar a la cort d'Euristeu, el bestiar va ser sacrificat a Hera. Euristeu també volia sacrificar el toro de Creta a Hera, qui va refusar el sacrifici perquè reflectia la glòria d'aquest. El toro va ser alliberat i va vagar fins a Marató, passant a ser conegut com el toro de Marató.

La gelosia d'Hera[modifica | modifica el codi]

Sacerdotessa d'Hera i amant de Zeus

Va tenir enfrontaments per gelosia amb:

Referencies[modifica | modifica el codi]

  1. Hera i els seus fills (castellà)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hera