Gea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gea

Feuerbach Gaea.jpg


Deessa mare
Residència Terra
Consort Urà, Zeus, Pontos i Posidó
Pares Èter i Hèmera o Caos
Germans Eros, Tàrtar, Urà i Nix
Fills Cronos, Pontos, les Ourea, els Hecatonquirs, els Ciclops, els Titans, els gegants, Taumant, Forcis, Ceto, Euríbia, Nereu, Afrodita i Tifó
Equivalent romà Tellus

Gea o Gaia, en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra. Va ser la realitat primordial sorgida del Caos. Ella sola engendrà Pontos i Urà. De la unió de Gea amb Urà, nasqueren els titans, els ciclops i els Hecatonquirs. Mutilat Urà, Gea es va unir amb altres déus, engendrant les divinitats terrestres com les ourea.

La mitologia grega[modifica | modifica el codi]

La Teogonía del poeta Hesíode, conta com després del Caos, la barreja de tots els elements de l’univers en un estat irregular, va aparèixer Gea, la Terra, de la qual va nàixer Urà, el Cel. La unió de Gea i Urà va tenir una nombrosa descendencia: els dotze Titans com l’Oceà, Cronos i Rea, els tres Ciclops, gegants d’un sol ull, i els tres Hectatonquirs, que eren gegants de tres braços.

Urà que odiava a tots els seus fills, els va mantenir dins de la pitrera de Gea sense deixar-los sortir, fins que al final aquesta va conspirar contra ell. Per aquest motiu Gea va fabricar una falç d’acer per a cadascun dels seus fills per enfrontar-se al seu pare Urà, però tan sols Cronos es va mostrar disposat a lluitar contra ell. Així, quan va arribar la nit i el Cel va cobrir tota la Terra, Cronos va sortir del seu amagatall i amb el falç que li va oferir la seva mare li va tallar els genitals. De la sang caiguda d’Urà, va nàixer les Erinis o Fúries, que van ser unes deesses horroroses de la venjança, i de l’escuma dels genitals llençada al mar va sorgir Afrodita, deessa de la sexualitat, de l’amor i de la bellesa.

Cronos, que va adquirir el poder suprem de l’Univers després de vèncer el seu pare, també tenia intencions cruels ja que va tancar els seus germans al Tàrtar, espai més profund de la terra i, assabentat un Oracle segons el qual seria sotmès per un dels seus fills, va empassar-se tots els fills que va procrear amb la seva germana Rea, com ara Hèstia, Demèter, Hera, Hades i Posidó.

Després de tot això, quan estava a punt de nàixer Zeus la seva mare que el volia salvar el va parir a Creta i el va ocultar en una cova. Seguidament, aquesta li va donar a Cronos una pedra embolicada en un bolquer i aquest se la va menjar sense notar l’enredada.

Quan Zeus va créixer i va ésser un adult, va iniciar una lluita contra el seu pare. L’esdeveniment va començar quan Zeus li va donar una droga perquè vomités els fills devorats. Tots els germans de Zeus alliberats, entre els quals havia els Ciclops i els Hecatonquirs el van ajudar amb la seva guerra contra el seu pare Cronos (Titanomàquia) que comptava amb el suport de la majoria de Titans.

Al cap de deu anys, Zeus i els seus germans van superar als Titans i aquests van ser deportats al Tàrtar. Llavors Zeus, Hades i Posidó es van repartir el món: de manera que els Inferns van ser governats per Hades, el Mar Posidó i el Cel per Zeus que va quedar com a nou déu suprem. Zeus, va escollir el cim de l’Olimp com la seva residencia i per això ell i els déus relacionats amb ell es van anomenar déus Olímpics.

La primera generació d’Olímpics va ser la de Zeus i els seus cinc germans, mentre que la segona estava formada pels fills de Zeus.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Etimològicament, Gaia o Gea és una paraula formada per dos elements: Ge-, que significa terra i que es pot trobar en mots com: geografía i geología i per Aia- que és un derivat d’una arrel indoeuropea que significa àvia. Així doncs, el significat complet de la paraula Gaia o Gea és (Àvia Terra).

Teoria[modifica | modifica el codi]

El nom mitológic de Gea va ser recuperat per James Lovelock al 1979 per la seva hipòtesi. Aquesta hipòtesi indica que els organismes vius i les matèries inorgàniques són part d'un sistema dinàmic que dóna forma a la Biosfera de la Terra, i manté a la Terra com un entorn apte per a la vida. Un dels llibres més populars de la hipòtesi a Gea de James va ser Una nova mirada de la vida sobre la Terra, 1979.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gea Modifica l'enllaç a Wikidata