Gòrgones

De Viquipèdia

Estatua d'una Gòrgona (Museu Arqueològic de Parikia, Paros)

Medusa,
per Caravaggio

En la mitologia grega, les Gòrgones (en grec antic, Γοργόνες) eren tres monstres marins: Esteno, Euríale i Medusa. Les Gòrgones, les seves germanes, les Grees, i possiblement les Hespèrides, eren filles de les divinitats marines Forcis i Ceto. Eren tres triplets dels aspectes de la mateixa deessa triple, provinent d'antigues deïtats terrestres. Sembla que el mite provenia d'Assíria, Egipte i Fenícia.^[1]

Les Gòrgones tenien cos de dona, unes llargues dents punxegudes, mans metàl·liques amb urpes, una massa onejant de serps verinoses vives per cabells i ales d'or, la qual cosa indicava la seva naturalesa ctònica. Esteno i Euríale eren immortals i Medusa era l'única que era mortal. Tenia una mirada tan penetrant que tot aquell que les mirava directament als ulls es convertia en pedra.

La seva mítica existència està estretament vinculada a la de l'heroi Perseu, fill de Zeus i Dànae, que va donar mort a Medusa. Per a Homer^[2] la Gòrgona és desconeguda com figura mitològica, és només un cap fantasmal que viu en l'Hades.

Segons el poeta grec Hesíode^[3], habitaven al llunyà occident, a l'altre costat de l'Oceà, on es trobaven els límits de la Nit.