Teseu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Teseu enfrontant-se a la truja de Cromió. Terracota del 360 aC trobada a l'illa de Melos.

Teseu (en grec Θησεύς) fou un llegendari rei d'Atenes, fill d'Egeu (o de Posidó) i d'Etra. Teseu és un heroi fundador, com Perseu, Cadmus o Hèracles, tots els quals van acabar sent identificats amb un antic ordre social i religiós. Així com Hèracles és l'heroi Dori per excel·lència, Teseu és l'heroi de l'Àtica, considerat pels atenencs com el seu gran reformador. El seu nom prové de la mateixa arrel que θεσμoς (institució en grec). A Les granotes, Aristòfanes li atribueix la invenció de múltiples tradicions quotidianes atenenques.

Naixement i els sis «treballs» de Teseu[modifica | modifica el codi]

Hi ha diverses tradicions sobre l'origen de Teseu. Una d'elles el considera fill d'Egeu i d'Etra. Egeu no aconseguia tenir fills amb les seves esposes i, havent consultat l'oracle de Delfos, demanà el parer de Piteu, rei de Trecén, per a entendre el consell de l'oracle. Aquest va aconseguir embriagar Egeu perquè s'unís a la seva filla Etra, i va concebre Teseu. Tanmateix, d'altres versions diuen que aquella nit Etra havia estat violada per Posidó, i que per tant Teseu era fill seu (o fins i tot, que la barreja de semen d'Egeu i Posidó havia donat a Teseu una amalgama de qualitats humanes i divines). Egeu no es va voler endur el nen que havia de néixer a Atenes, ja que temia els seus nebots, els Palàntides, de manera que va deixar les seves sandàlies, el seu escut i la seva espasa sota una gran roca, dient-li a Etra que no ho revelés al seu fill fins que aquest pogués moure la roca, recuperant els objectes com a prova del seu llinatge reial. Quan va tornar a Atenes, Egeu es va casar amb Medea, que havia fugit de Corint després de matar el fill que havia tingut amb Jasó.

Teseu va créixer a Trecén, la terra de la seva mare, i va rebre l'educació de Cònides. Quan va tenir setze anys, la seva mare li revelà el secret de la seva procedència, i Teseu recuperà les propietats del seu pare de sota la roca. Decidit a anar a Atenes, podia triar entre anar-hi per mar (el camí segur) o per terra, seguint el perillós camí de l'istme de Corint, en el qual trobaria un seguit de sis entrades a l'Inframón, cadascuna guardada per un enemic Cnòtic en forma de lladres i bandolers. En Teseu era jove, valent i ambiciós, i volia imitar el que seria el seu amic Hèracles, de manera que decidí escollir el camí terrestre.

A la primera, que es trobava a Epidaure (lloc sagrat d'Apol·lo i Asclepi), Teseu matà en Perifetes i s'apoderà de la seva maça, que sovint l'identifica en la pintura en ceràmica. Després matà en Sinis, que es desfeia dels seus enemics doblegant dos pins pròxims, lligant les copes entre si i un braç de la seva víctima a cadascuna d'elles. Quan alliberava els arbres, aquests destrossaven el cos de l'infeliç. Després de matar en Sinis, Teseu tingué una relació amorosa amb la seva filla, Perigune, amb qui tingué un fill, Melanip. Més endavant, a Cromió, va matar la truja de Cromió, que havia mort moltes persones. A les roques escirònies matà n'Escirió, a Eleusis en Cerció i finalment matà en Damastes (també anomenat Procust).

Arribada a Atenes[modifica | modifica el codi]

Quan Teseu arribà a Atenes, no es donà a conèixer immediatament. Tot i que Egeu no el reconegué, Medea ho féu a l'instant, i el veié com un perill perquè el seu fill heretés el tron. Per això, envià Teseu a matar el brau de Marató (que a vegades es diu que era el brau de Creta que Heracles havia portat al Peloponès, i que treia foc pel nas). La nit abans d'atrapar el brau, Teseu la passà a la cabanya de la vella Hècale, que prometé oferir un sacrifici a Zeus si el jove en sortia victoriós. Teseu capturà el brau, però quan tornà a la cabanya, trobà la vella morta. En el seu honor establí un culte a Zeus.

Quan Teseu tornà victoriós a Atenes, Medea convencé Egeu que aquell jove era el seu enemic i que havia de matar-lo. El convidaren a un banquet al seu palau i li posaren verí a la copa. Durant l'àpat, però, Teseu tragué l'espasa del seu pare i Egeu, adonant-se'n, vessà la copa amb el verí i expulsà Medea d'Atenes.

Teseu fou reconegut com a fill i successor d'Egeu. Aquest fet provocà la rebel·lió dels Palàntides, fills del germà d'Egeu, Pal·lant, ja que un d'ells hagués estat el successor d'Egeu si aquest no hagués tingut descendència. Teseu, gràcies a la seva astúcia militar, aconseguí acorralar els seus enemics i matar-ne una gran part, fent fugir a la resta. Teseu fou aclamat per tots els atenencs i reconegut com a futur rei.

Teseu i el Minotaure en pintura en ceràmica del segle 6 aC

Teseu i el Minotaure[modifica | modifica el codi]

Anys abans, Egeu havia mort Androgeu, fill de Minos (el rei de Creta), ja que sospitava que planejava una rebel·lió contra ell. Minos va viatjar a Atenes per a trobar el culpable de la mort del seu fill i, en no trobar-lo, assolà tota la regió i imposà un tribut especial a Atenes: cada nou anys, els atenencs havien d'enviar set nois i set noies a Creta, destinats a ser menjats pel Minotaure. Quan arribà l'hora de satisfer el tribut per tercer cop, els atenencs començaren a murmurar contra Egeu, de manera que Teseu s'oferí voluntari per anar a Creta. En partir, el vaixell de Teseu rebé dues veles: una blanca per si Teseu aconseguia matar el Minotaure, i una negra per si l'aventura no acabava bé.

En arribar a Creta, Teseu proposà a Minos que si aconseguia matar el monstre, els catorze joves quedarien lliures i Atenes exempta del tribut, cosa que Minos acceptà. Ariadna, filla de Minos, s'havia enamorat de Teseu i, a canvi de la promesa que es casaria amb ella i la trauria de Creta, es decidí a ajudar-lo. Li donà un cabdell de fil que li havia donat l'inventor Dèdal (constructor del Laberint) perquè, després de matar el Minotaure, pogués sortir del Laberint on estava tancat el monstre.

Després de matar el Minotaure en un combat cos a cos (ja que els joves havien d'entrar desarmats al Laberint), Teseu aconseguí sortir del Laberint gràcies al cabdell d'Ariadna, i fugí amb ella i els altres joves. En una parada a l'illa de Naxos, Teseu abandonà Ariadna, que en aquell moment estava dormint. Algunes versions afirmen que Teseu abandonà Ariadna perquè estimava una altra dona, Egle, filla de Panopeu, mentre que d'altres diuen que ho havia fet per ordre de Dionís, que s'havia enamorat d'Ariadna.

Retorn a Atenes[modifica | modifica el codi]

Quan Teseu tornava a Atenes, es va oblidar de canviar les veles negres per les blanques, ja que estava distret pensant en Ariadna. Egeu, que estava esperant el seu fill, va pensar que aquest havia mort, i es llançà a la mar, que des de llavors té el nom de mar Egea. Plutarc descrigué que el vaixell de Teseu s'havia conservat fins als temps històrics, substituint gradualment totes les parts, i que els filòsofs van discutir sobre si encara era el vaixell original. Aquesta qüestió encara es coneix com el «vaixell de Teseu».

Teseu esdevingué el rei d'Àtica, i unificà la regió constituint Atenes com la seva capital. Construí diversos edificis, encunyà moneda i dividí la societat en tres classes: nobles, artesans i pagesos. A més, instaurà la democràcia de l'era clàssica. També conquerí la ciutat de Mègara, i reformà els Jocs Ístmics a Corint, en honor de Posidó.

Amazones[modifica | modifica el codi]

Després que Heracles obtingués en un dels seus dotze treballs el cinturó de l'amazona Hipòlit, Teseu, que va participar en l'expedició, segresta a una amazona anomenada Antíope, o bé Menalipa o bé Hipólito. Les amazones atacaren aleshores Atenes per rescatar la raptada, però van ser derrotades pels atenesos, morint en algunes versions l'amazona raptada durant l'atac.

Teseu es va casar amb Antíope, amb Menalipa o amb Hipòlit, tenint un fill anomenat Hipólito. Però després acabaria casant-se amb Fedra, després d'haver abandonat a la seva anterior esposa. En la versió en la qual Teseu està casat amb Hipólito i l'abandona, aquesta va intentar venjar portant a les amazones al casament de Teseu i Fedra amb la intenció de matar tots, encara que va fracassar al ser assassinada pels convidats de Teseu.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teseu Modifica l'enllaç a Wikidata