Fedó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Fedo d'Elis».
Plato's Academy mosaic from Pompeii.jpg
Part de la sèrie:
Els diàlegs de Plató
Primers diàlegs:
ApologiaCàrmidesCritó
EutífronAlcibíades I
Hípies majorHípies menor
LaquesLisis
Transitoris i diàlegs mitjans:
CràtilEutidemGòrgies
MenexenMenóFedó
ProtàgoresEl banquet
Diàlegs mitjans posteriors:
La RepúblicaFedre
ParmènidesTeetet
Últims diàlegs:
TimeuCríties
El SofistaEl Polític
FilebLleis
Obres d'autenticitat dubtosa:
Axioc - Alcione
ClitofontEpínomis - Erixias
DemòdocCartesHiparc
MinosRivals d'amorSísif
Alcibíades IITèages

El Fedó (Phaedon) o Quant a l'ànima (grec clàssic Φαίδων ἢ περὶ ψυχῆς), és un diàleg platònic que parla de la immortalitat de l'ànima,ambientat a les darreres hores de vida de Sòcrates, on hi apareixen bastants dels seus amics reunits a la presó d'Atenes (i on, com conta el diàleg, no hi va assistir Plató), a l'espera de la seva execució mitjançant la ingesta de cicuta. En aquest diàleg per primer cop Plató dóna a conèixer la teoria de les idees inteŀligibles, la teoria de la reminiscència, la immortalitat de l'ànima, la teoria de la reencarnació de l'ànima, el menyspreu vers allò corporal i sensible, i el viatge de l'ànima, entre altres temes.

Sòcrates defensa que l'ànima pertany al món de les Idees, de manera que hi ha una harmonia immortal entre aquestes i l'ànima.

Anècdota[modifica | modifica el codi]

Es diu que Cleombrot d'Ambràcia (Cleombrotus, Κλεόμβροτος), filòsof d'Ambràcia, es va llençar de les muralles després de llegir el Fedó de Plató, per canviar la seva vida per una millor.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Smith, William (ed.). «Fedó». A: A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology (en anglès). Boston: Little, Brown and Co., 1867, pàg. 191 (Vol. I,) [Consulta: 1 de març 2009]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]