Fedó
 |
| Part de la sèrie: Els diàlegs de Plató |
| Primers diàlegs: |
| Apologia – Càrmides – Critó |
| Eutífron – Alcibíades I |
| Hípies major – Hípies menor |
| Ió – Laques – Lisis |
| Transitoris i diàlegs mitjans: |
| Cràtil – Eutidem – Gòrgies |
| Menexen – Menó – Fedó |
| Protàgores – El banquet |
| Diàlegs mitjans posteriors: |
| La República – Fedre |
| Parmènides – Teetet |
| Últims diàlegs: |
| Timeu – Críties |
| El Sofista – El Polític |
| Fileb – Lleis |
| Obres d'autenticitat dubtosa: |
| Axioc - Alcione |
| Clitofont – Epínomis - Erixias |
| Demòdoc – Cartes – Hiparc |
| Minos – Rivals d'amor – Sísif |
| Alcibíades II – Tèages |
El Fedó (Phaedon) o Quant a l'ànima (grec clàssic Φαίδων ἢ περὶ ψυχῆς), és un diàleg platònic que parla de la immortalitat de l'ànima,ambientat a les darreres hores de vida de Sòcrates, on hi apareixen bastants dels seus amics reunits a la presó d'Atenes (i on, com conta el diàleg, no hi va assistir Plató), a l'espera de la seva execució mitjançant la ingesta de cicuta. En aquest diàleg per primer cop Plató dóna a conèixer la teoria de les idees inteŀligibles, la teoria de la reminiscència, la immortalitat de l'ànima, la teoria de la reencarnació de l'ànima, el menyspreu vers allò corporal i sensible, i el viatge de l'ànima, entre d'altres temes.
Sòcrates defensa que l'ànima pertany al món de les Idees, de manera que hi ha una harmonia immortal entre aquestes i l'ànima.
Anècdota [modifica]
Es diu que Cleombrot d'Ambràcia (Cleombrotus, Κλεόμβροτος), filòsof d'Ambràcia, es va llençar de les muralles després de llegir el Fedó de Plató, per canviar la seva vida per una millor.[1]
Referències [modifica]
- ↑ Smith, William (ed.). «Fedó». A: A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology (en anglès). Boston: Little, Brown and Co., 1867, pàg. 191 (Vol. I,) [Consulta: 1 de març 2009].
Enllaços externs [modifica]
- Dossier sobre el diàleg Fedó Materials en català i espanyol. Textos de Ramon Alcoberro i altres autors.
