Cràtil (diàleg)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Plato's Academy mosaic from Pompeii.jpg
Part de la sèrie:
Els diàlegs de Plató
Primers diàlegs:
ApologiaCàrmidesCritó
EutífronAlcibíades I
Hípies majorHípies menor
LaquesLisis
Transitoris i diàlegs mitjans:
CràtilEutidemGòrgies
MenexenMenóFedó
ProtàgoresEl banquet
Diàlegs mitjans posteriors:
La RepúblicaFedre
ParmènidesTeetet
Últims diàlegs:
TimeuCríties
El SofistaEl Polític
FilebLleis
Obres d'autenticitat dubtosa:
Axioc - Alcione
ClitofontEpínomis - Erixias
DemòdocCartesHiparc
MinosRivals d'amorSísif
Alcibíades IITèages

Cràtil (Κρατυλος) és el nom d'un diàleg escrit per Plató l'any 360 aC aproximadament. Hermògenes li demana a Sòcrates que intervingui en la discussió que manté amb Cràtil sobre si el significat de les paraules ve donat de forma natural (com postula Cràtil) o si per contra és arbitrària i depèn de l'hàbit dels parlants (com proposa Hermògenes). Cràtil és una de les primeres obres filosòfiques de l'antiga Grècia en tractar matèries etimològiques i lingüístiques.

Cràtil sosté la concepció presocràtica que la paraula conté certs sons que expressen l'essència del que s'ha anomenat. Així, diu «Qui coneix els noms coneix també les coses». Segons aquesta tesi, hi ha lletres idònies per a coses toves, altres per coses líquides, etc.

La tesi d'Hermògenes és molt diferent. Afirma que la relació entre el nom i l'anomenat ve donada pel costum i la convenció. Els noms no expressen l'essència de les coses, i poden substituir-se per altres si els que fan servir la paraula així ho acorden.

Sòcrates no es mostra d'acord amb cap de les dues propostes. Durant més de la meitat del diàleg, analitza com s'han format les paraules, respecte al que declara: «De fet, de tant donar-li la volta als noms a tort i a dret, no seria en absolut estrany que la nostra llengua antiga, enfront de l'actual, no es diferenciés en res de la bàrbara». De les etimologies que proposa, només unes poques són certes.


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Diàlegs, vol. IV (Cràtil, Menexen), intr. i trad. de Jaume Olives Canals, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1952.