Critó (diàleg platònic)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Plato's Academy mosaic from Pompeii.jpg
Part de la sèrie:
Els diàlegs de Plató
Primers diàlegs:
ApologiaCàrmidesCritó
EutífronAlcibíades I
Hípies majorHípies menor
LaquesLisis
Transitoris i diàlegs mitjans:
CràtilEutidemGòrgies
MenexenMenóFedó
ProtàgoresEl banquet
Diàlegs mitjans posteriors:
La RepúblicaFedre
ParmènidesTeetet
Últims diàlegs:
TimeuCríties
El SofistaEl Polític
FilebLleis
Obres d'autenticitat dubtosa:
Axioc - Alcione
ClitofontEpínomis - Erixias
DemòdocCartesHiparc
MinosRivals d'amorSísif
Alcibíades IITèages

El Critó és un diàleg escrit per Plató, amb Sòcrates i Critó d'Atenes com a interlocutors.

En aquesta obra, Critó, el dia abans de la mort de Sòcrates, es presenta a la seva cel·la i li ofereix de fugir d'Atenes, per tal d'evitar la condemna per impietat (i altres pressuposats delictes) a la qual ha estat sotmès. Però Sòcrates, argumentant que no es pot trencar les lleis "que van fer que ton pare es casés amb ta mare", es nega a escapar.

El diàleg Critó és dels primers temps de Plató, i prepara algunes de les bases per a les seves obres futures.

Primera part(43a-44b)[modifica | modifica el codi]

Sòcrates es desperta i veu a Critó, li pregunta com és que el guardià de la presó l'ha deixat passar. Critó li respon que de tant anar per allà s'ha fet amic seu, ja que ha rebut alguna gratificació per part seva. També li pregunta si fa gaire estona que és allà mirant-lo com dormia. Critó li respon que sí, però que no volia despertar-lo en aquesta situació. També, Critó, se sorprèn de la tranquil·litat amb qué Sòcrates espera la mort, i Sòcrates li respon que no seria normal a la seva edat anar ploriquejant perquè s'ha de morir. Després, Critó li comunica que el vaixell procedent de Delos (amb la vinguda del qual Sòcrates ha de morir) ja és a Súnion i, per tant, arribarà aquell mateix dia. Sòcrates li respon que ell no creu que retorni aquell dia sinó dos dies després perquè ha tingut un somni en el qual una dona vestida de blanc li diu que arribarà al tercer dia als camps fèrtils de Ftia (Ilíada 9, 363).

Segona part(44b-46a)[modifica | modifica el codi]

Després Critó intenta, mitjançant una sèrie d'arguments, convèncer a Sòcrates de què fugi. El primer que li diu és que si no se salvés es veuria privat d'un molt bon amic, el segon és que la gent no es creuria que en Sòcrates no ha volgut escapar i pensarien que, en realitat, els seus amics s'estimen més els diners que a Sòcrates, i això seria molt vergonyós. Després l'hi explica que si el que li preocupa són els sicofants, no ha de tenir por perquè són tan barats que no costaria res fer-los callar amb una mica de diners. També l'hi comenta que no té per què preocupar-se d'on anar, ja que pot anar a Tessàlia, on uns amics de Critó l'acolliran amb els braços oberts. A més, li diu que quedar-se allà seria com trair-se a si mateix. Després li parla dels fills, diu que no pot abandonar als seus fills, que els fills s'han de cuidar i no deixar-los sols. Finalment, li diu que seria de covards agafar el camí més fàcil (deixar-se morir) i no el més difícil, és a dir, salvar la vida.

Tercera part(46b-50a)[modifica | modifica el codi]

Més tard Sòcrates respon als arguments de Critó i dóna arguments de perquè no ha de marxar. El primer que diu Sòcrates és que tot el que havia dit durant el judici i durant tota la seva vida no pot, ara que les circumstàncies són desfavorables, tirar-ho per terra i fer-se enrere. També li diu que el més important no és viure sinó viure bé. Li diu també que mai s'ha de tornar una injustícia amb més injustícia, ja que la injustícia és més perjudicial per a qui la comet que per a qui la pateix.

Sòcrates, Critó i "les lleis"(50a-54d)[modifica | modifica el codi]

Finalment Sòcrates fa com si parlés amb les lleis, per fer entendre a Critó el seu punt de vista. El primer que "les lleis" li diuen a Sòcrates és que en certa manera si Sòcrates fugís seria com destruir la ciutat, perquè unes lleis que no es compleixen no són lleis i sense lleis no pot existir una ciutat. Després "les lleis" li pregunten, que té Sòcrates contra elles posat que sempre ha estat d'acord amb elles, no va posar cap objecció a les lleis que van permetre que el seu pare es casés amb la seva mare, ni a les lleis que el van educar. "Les lleis" també l'hi diuen que si alguna vegada no ha estat content amb elles o les ha cregut injustes podia haver-se'n anat i ningú li hauria prohibit, però no ho va fer i això fa pensar que les considera justes. També l'hi diuen "les lleis" que encara que fugi no se'n podrà anar a una ciutat amb bones lleis perquè hi arribarà com un enemic, perquè seria un destructor de lleis. I si se'n va a una ciutat amb males lleis no podrà viure com sempre, perquè quin sentit pot tenir parlar de la virtut havent fet una cosa tan injusta? I, respecte als fills, no els seria gens favorable viure en una ciutat sense cap tipus de llei i a més com estrangers. Per altra banda, podrien cuidar els seus fills els seus amics si va a Tessàlia, com si va a l'Hades.

Conclusió[modifica | modifica el codi]

Ja més tranquil, Critó accepta la decisió de Sòcrates.

Referències bibliogràfiques[modifica | modifica el codi]

  • Plató; Dialègs, vol. I: Defensa de Sòcrates. Critó. Eutífron. Laques Traducció: Joan Crexells; 2ª ed. a cura de Carles Riba Nº Col·lecció: 6.