Teetet
 |
| Part de la sèrie: Els diàlegs de Plató |
| Primers diàlegs: |
| Apologia – Càrmides – Critó |
| Eutífron – Alcibíades I |
| Hípies major – Hípies menor |
| Ió – Laques – Lisis |
| Transitoris i diàlegs mitjans: |
| Cràtil – Eutidem – Gòrgies |
| Menexen – Menó – Fedó |
| Protàgores – El banquet |
| Diàlegs mitjans posteriors: |
| La República – Fedre |
| Parmènides – Teetet |
| Últims diàlegs: |
| Timeu – Críties |
| El Sofista – El Polític |
| Fileb – Lleis |
| Obres d'autenticitat dubtosa: |
| Axioc - Alcione |
| Clitofont – Epínomis - Erixias |
| Demòdoc – Cartes – Hiparc |
| Minos – Rivals d'amor – Sísif |
| Alcibíades II – Tèages |
El Teetet és un diàleg escrit per Plató. Dins de l'obra d'aquest escriptor, se sol situar al Teetet en un grup de diàlegs posteriors a la publicació de La República.[1] Es considera el Teetet com un dels diàlegs tardans de Plató. Existeix una gran proximitat estilística i temàtica entre el Teetet i el Parmènides, ambdós diàlegs haurien estat escrits el 369/368 aC. A 183i-184a, Sòcrates es refereix a l'ocasió en la qual va conèixer als filòsofs eleàtics Parmènides i Zenó. Els especialistes sostenen que aquesta trobada és fictícia, i que la referència solament pot apuntar a la situació dramàtica del Parmènides, per la qual cosa, aquest últim diàleg hauria estat escrit poc abans.[2][3] El final del Teetet -Sócrates ha d'interrompre el diàleg per a donar comptes de la seva acusació, però promet reprendre-la l'endemà (210c)- dóna peu per a que a El Sofista , l'interlocutor de Sòcrates recordi que es retroben, complint amb l'acordat el dia anterior. A més, ambdós diàlegs són protagonitzats pels mateixos interlocutors (Sòcrates, Teodor de Cirene i Teetet') a qui s'afegix l'Estranger Eleata al Sofista. Aquest últim personatge cobra un valor fonamental també al diàleg El Polític. D'aquesta manera s'ha vist que el mateix Plató vincula aquests quatre diàlegs i dóna un ordre de lectura per als mateixos: 1r.Parmènides, 2n.Teetet, 3r.Sofista, 4t.Polític.[2]
Estructura i contingut [modifica]
El diàleg comença amb una breu introducció (142a-143d) en la qual dos personatges vinculats all cercle socràtic, Euclides i Terpsió, es troben i intercanvien observacions sobre una batalla que s'ha lliurat recentment a Corint, i sobre la destinació d'un dels ciutadans que va participar-hi, l'eminent matemàtic atenès Teetet.
A continuació, Euclides li lliura a Terpsió un manuscrit, en el qual ell havia registrat tots els detalls d'una conversa mantinguda entre Sòcrates, el matemàtic Teodor de Cirene i el seu deixeble Teetet, llavors un jove. Li hauria servit com a font el relat del mateix Sòcrates.[4]
La resta del diàleg (143d - 210d) consisteix en la lectura directa d'aquest escrit, que relata la trobada entre el filòsof i els dos matemàtics just el mateix dia en el qual el primer havia de declarar per l'acusació que s'havia aixecat contra ell, i que el duria més tard a la mort.[5]
Ometent les llargues i importants digressions que conté, el diàleg tracta sobre la natura del saber. En ell s'assagen tres definicions: el saber és percepció (151d - 186i); el saber és opinió veritable (187a - 201c), el saber és opinió veritable acompanyada d'una explicació (201c - 210b). Sòcrates acaba per reconèixer que cap de les tres definicions és adequada, cosa que li dóna al diàleg el seu caràcter aporètic, és a dir, que no resol el problema que el va suscitar.[6]
El problema central del diàleg sorgeix d'aquest caràcter, i que no apel·la, per a resoldre l'aporia, a la teoria de les formes, un tret més que vincula aquest diàleg amb aquells de la maduresa de Plató, en els quals tracta aquesta teoria de manera crítica.[7]
Referències [modifica]
- ↑ Jaeger, Paideia, III, 707.
- ↑ 2,0 2,1 Dt.. Isabel Santa Cruz, Introducción al Parménides, p. 9.
- ↑ Álvaro Vallejo Campos, Introducción al Teeteto, p. 139.
- ↑ Álvaro Vallejo Campos, Introducció al Teeteto, p. 145.
- ↑ Jaeger indica que aquest trobament de Sòcrates amb Teetet és igual de fictici que la trobada de Sòcrates, Parmènides i Zenó al Parmènides. Paideia, III, p. 709.
- ↑ Álvaro Vallejo Campos, Introducción al Teeteto, p. 146.
- ↑ Álvaro Vallejo Campos, Introducció al Teeteto, p. 142.
Bibliografia [modifica]
- Diàlegs, vol. XIV (Teetet), intr. i trad. de Manuel Balasch, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1995.
- Plató. Diálogos. Obra completa en 9 volúmenes. Volumen V: Parménides. Teeteto. (en castellà). Madrid: Editorial Gredos, 2003. ISBN 978-84-249-1279-6.
- Jaeger, Werner. «Libro Tercero. "En busca del centro divino "». A: Paideia: los ideales de la cultura griega (en castellà). (títol original Paideia, Die Formung des Griechischen Menschen), traducció de Joaquín Xirau. 2ª. Madrid: Fondo de Cultura Económica, ed. alem. 1933 , esp. 1942, 2º ed. en un volum 1962, p. 103-116 i 150-180. ISBN 950-557-175-5.
