Werner Jaeger

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Werner Jaeger.


Werner Jaeger, (Lobberich, Renania, 30 de juliol de 1888 - Boston, 19 d'octubre de 1961), filòleg clàssic alemany. Va estudiar a la seva ciutat natal i en el Gymnasium Thomaeum de Kempen, després va passar a la Universitat de Marburg. Es va doctorar a la Universitat Humboldt de Berlín el 1911 amb una tesi sobre la Metafísica d'Aristòtil, Studien zur Entstehungsgeschichte der Metaphysik des Aristoteles; Docent a Berlín el 1913, va ser deixeble allà del professor Ulrich von Wilamowitz-Moellendorff (1914).

L'aportació més important serà la descoberta dels errors d'Andrònic de Rodes quant aquest ordenà els textos d'Àristòtil com la Metafísica, la Física, la Política...

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Emendationum Aristotelearum specimen. Dissertatio inauguralis, Berolini 1911
  • Entstehungsgeschichte der Metaphysik des Aristoteles, 1912.
  • Humanismus und Jugendbildung, 1921
  • Edición de Gregorii Nysseni Opera, 1/11, 1921-1922.
  • Aristoteles, Grundlegung einer Gesch. s. Entwicklung, 1923.
  • Stellung und Aufgaben der Universitat in der Gegenwart, 1924.
  • Antike und Humanismus, 1925.
  • Platons Stellung im Aufbau der griechischen Bildung (1928)
  • Paidea, Die Formung des griechischen Menschen, I, II, III, 1933-47 (Paideia: els ideals de la cultura grega, 1933, 1943–4), tres vols.
  • Humanistische Reden und Vortrage. 1937.
  • Demosthenes, The Origin and Growth of his Policy, 1938.
  • Demóstenes: l'agonía de Grècia
  • The Theology of the Early Greek Philosophers, 1948 (La teología dels primers filòsofs grecs, 1952).
  • Semblanza de Aristóteles.
  • Early Christianity and Greek Paidea, Cambridge, Mass. Harvard Univ. Press, 1961.

Referències[modifica | modifica el codi]