Berlín

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Berlin
Bandera de Berlín Escut de Berlín
(En detall) (En detall)
Localització
Germany Laender Berlin.png
Municipi d'Alemanya
Porta de Brandemburg
Porta de Brandemburg
Estat
• Estat federat
Alemanya
Berlín
Superfície 891,82 km²
Altitud 34 - 115 m
Població (2008)
  • Densitat
3.429.300 hab.
3.845,28 hab/km²
Coordenades 52° 31′ N, 13° 24′ E / 52.517, 13.4(i) 52° 31′ N, 13° 24′ E / 52.517, 13.4
Dirigents:
• Alcalde/essa:

Klaus Wowereit (SPD)
Codi postal 10001–14199
Matrícula B
Web

Berlín (en alemany Berlin [beɐ̯ˈlin]) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb els seus 3.429.300 habitants (09/2008)[1], anomenats berlinesos. Té una densitat de 3.845 hab/km². És travessada pels rius Spree i Havel, al nord-est d'Alemanya. Està voltada pel land de Brandenburg, tot i que no en forma part, sinó que la mateixa ciutat és un dels estats federats alemanys.

Documentada des del segle XIII, Berlín fou successivament la capital del Regne de Prússia (1701-1918), de l'imperi alemany (1871-1918), de la República de Weimar (1919-1933) i del Tercer Reich (1933-1945).[2]

Després de la Segona Guerra Mundial, la ciutat es dividiria en el Berlín Est, que es convertia en la capital de l'Alemanya de l'Est, i el Berlín Oest, que es convertia en un enclavament Occidental, envoltat pel mur de Berlín durant el període 1961-1989, mentre Bonn es convertia en la capital provisional d'Alemanya. Després de la reunificació alemanya del 1990, la ciutat recobrava el seu estatus de capital de tota Alemanya i oferia 147 ambaixades estrangeres.[3][4]

Berlín és un important centre de cultura, política, mitjans de comunicació, i ciència d'Europa.[5]La seva economia es basa principalmenten el sector serveis, incloent una gamma diversa d'indústries creatives, corporacions de mitjans de comunicació, serveis mediambientals, llocs de congrés i convenció. La ciutat és un centre continental pel transport aeri i ferroviari,[6][7] i és una de les destinacions turístiques més visitades de la Unió Europea.[8] Altres indústries inclouen telecomunicacions, optoelectrònica, tecnologia de la informació, indústria de l'automòbil, enginyeria biomèdica, i biotecnologia.

La metròpoli és la seu de cèlebres universitats, instituts d'investigació, esdeveniments esportius, orquestres, museus i personalitats.[9] el paisatge urbà i el llegat històric de Berlín n'ha fet una escena popular per a pel·lícules de produccions internacionals.[10] La ciutat és reconeguda per als seus festivals, arquitectura diversa, vida nocturna, arts contemporànies i una alta qualitat de vida.[11] Berlín ha evolucionat de tal manera que atreu a la joventut i els artistes atrets per un estil de vida liberal i zeitgeist.[12]

El setembre de 2009 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia en reconeixement del 20è Aniversari de la Caiguda del Mur i per la seva capacitat de construir, tancar cicatrius de la seva divisió i com a nus de concòrdia al cor d'Alemanya i Europa, contribuint a l'enteniment, la convivència, la justícia, la pau i la llibertat en el món.[13]

Taula de continguts

[edita] Organització política

Després de formar part de la Marca de Brandenburg, Berlín fou la capital del Reich i de Prússia, a més de ser una província prussiana, fins al 1945, i avui és una de les tres "ciutats estat" entre els 16 länder alemanys.

El parlament de la ciutat i de l'estat (de Berlín) s'anomena Abgeordnetenhaus. Berlín és governada per un Regierender Bürgermeister, que és alcalde de la ciutat i cap del Bundesland al mateix temps. Actualment, aquest càrrec l'ocupa Klaus Wowereit (SPD).

Des de l'1 de gener del 2001, Berlín se subdivideix en 12 districtes anomenats Bezirke, provinents de la reorganització dels 23 districtes precedents.

[edita] Història

Berlín es va fundar pels volts del 1200, és, doncs, bastant antiga, però malauradament no ens ha quedat gaire cosa d'aquelles velles comunitats. Al contrari, avui dia la impressió que un té quan visita Berlín és la d'una gran discontinuïtat, que reflecteix visiblement les moltes convulsions de la història alemanya del segle XX.

La primera evidència d'un assentament a l'àrea central de Berlín és una biga de fusta datada aproximadament de 1192.[14] La primera menció escrita de pobles a l'àrea de l'actual és de finals del segle XII. El lloc de Spandau és el primer esmentat el 1197, i Köpenick el 1209, tanmateix aquestes àrees no s'integraven a Berlín fins a 1920.[15] Per trobar esmentada la part central de Berlín s'ha de retrocedir a dues ciutats. Cölln en el Fischerinsel s'esmenta per primera vegada en un document de 1237, i a Berlín, a l'altre costat del Spree en el que s'anomena ara el Nikolaiviertel, s'hi fa referència en un document de 1244.[14]. Des del començament, les dues ciutats formaven una unitat econòmica i social. El 1307, les dues ciutats s'unien políticament.

El 1435, Frederic I es convertia en l'elector de Brandenburg, que governava fins al 1440.[16] El seu successor, Frederic II, establia Berlín com capital del marcgraviat, i els subsegüents membres de la família Hohenzollern governaren fins a 1918 a Berlín, primer com a electors de Brandenburg, després com a reis de Prússia, i finalment com a emperadors alemanys. El 1448 els ciutadans es rebel·laren en el que es va conèixer com la "Indignació de Berlín" contra la construcció d'un palau reial nou per l'elector Frederic II. La protesta no reeixí, tanmateix, i la ciutadania perdia molts dels seus privilegis polítics i econòmics. El 1451 Berlín es convertia en la residència reial dels electors de Brandenburg, i Berlín havia de deixar el seu estatus com a ciutat hanseàtica lliure. El 1539, els electors i la ciutat oficialment esdevenien luterans.[17]

Plànol de Berlín del 1688

[edita] Segles XVII a XVIII

Frederic el Gran fou un dels monarques del despotisme il·lustrat

La Guerra dels Trenta Anys entre 1618 i 1648 va tenir com a conseqüència la devastació de Berlín. Un terç de les cases quedaven destruïdes i la ciutat perdia la meitat de la població.[18] Frederic Guillem, conegut com el "Gran Elector", que havia succeït el seu pare Jordi Guillem com a governant el 1640, iniciava una política d'immigració que promovia la tolerància religiosa. Amb l'edicte de Potsdam el 1685, Frederic Guillem oferia asil als huguenots francesos. Més de 15.000 huguenots se n'anaven cap a Brandenburg, 6.000 dels quals s'instal·laven a Berlín. Cap al 1700, aproximadament un vint per cent dels residents de Berlín eren francesos, i la seva influència cultural a la ciutat era immensa. Molts altres immigrants provenien de Bohèmia, Polònia, i Salzburg.

Amb la coronació de Frederic I el 1701 com a rei (a Königsberg), Berlín es convertia en la capital del Regne de Prússia. El 1740 Frederic II, conegut com Frederic el Gran (1740-1786) arriba al poder. Berlín es convertia, sota el seu regnat, en un centre de la Il·lustració. Després de la victòria de França a la Guerra de la Quarta Coalició, Napoleó Bonaparte es dirigia a Berlín el 1806, però concedia l'autogovern a la ciutat. El 1815 la ciutat formava part de la nova província de Brandenburg.

La Revolució Industrial transformava Berlín durant el segle XIX; l'economia de la ciutat i la població s'expandiren extraordinàriament, i es convertia en el principal centre ferroviari i econòmic d'Alemanya. Els suburbis aviat es desenvoluparen i augmentaren l'àrea i la població de Berlín.

Berlín es convertia en la capital de l'imperi alemany el 1871 i s'expandia ràpidament en els anys següents. (El carrer Unter den Linden el 1900)

Després d'haver estat la residència dels reis de Prússia, Berlín va esdevenir gran al segle XIX, sobretot quan el 1871 fou proclamada capital de l'Imperi Germànic. Va mantenir l'estatus de capital també durant la República de Weimar i sota el règim nazi, raó per la qual fou un dels objectius principals dels atacs aeris aliats durant la Segona Guerra Mundial.

Després de la separació de la ciutat en dues meitats a la fi de la guerra, la part oriental de Berlín va esdevenir la capital de la República Democràtica Alemanya (RDA), mentre que la capital de la República Federal Alemanya es va traslladar a Bonn. Durant la Guerra Freda, el Berlín Oest fou una illa d'Occident enllà del "Teló d'acer". La confrontació entre els dos blocs va fer visible la separació de la ciutat, primer quan el 1948 es va haver d'abastir Berlín Oest mitjançant un pont aeri, i més endavant el 14 d'agost de 1961, quan el govern de l'Alemanya Oriental va alçar el Mur de Berlín. A conseqüència de la caiguda del mur el 1989 i amb la reunificació de les dues Alemanyes, Berlín ha tornat a ser la capital de l'Alemanya unida.

[edita] Arquitectura

L'esfera en la qual s'hi ubiquen un mirador i un restaurant

La Fernsehturm (Torre de TV) a l'Alexanderplatz, a Mitte, és la segona estructura més alta en la Unió Europea amb 368 m. Construïda el 1969, és visible des de la majoria dels districtes centrals de Berlín. La ciutat es pot veure des d'un mirador situat als 204 m. Comença aquí la Karl-Marx-Allee cap a l'est, una avinguda coberta d'edificis residencials monumentals, dissenyats en l'Estil de Classicisme Socialista de l'era de Stalin. Adjacent a aquesta àrea hi ha el Rotes Rathaus (Ajuntament), amb la seva arquitectura de maó vermell distintiva. Al davant hi ha una font de Neptú, que presenta una escena mitològica.

La East Side Gallery és una exhibició a l'aire lliure d'art pintat directament en les últimes porcions existents del Mur de Berlín. És l'evidència restant més gran de la divisió històrica de la ciutat. Ha sofert últimament una restauració.

La Porta de Brandenburg és una fita icònica de Berlín i Alemanya. També apareix a les monedes de l'euro alemany (10, 20, i 50 cèntims). L'edifici de Reichstag és la seu tradicional del Parlament alemany, renovat durant els anys 1950 dels greus danys de la Segona Guerra Mundial. L'edifici fou remodelat una altra vegada per l'arquitecte britànic Norman Foster durant els anys 1990 i presenta una cúpula de vidre sobre l'àrea de sessió, que permet l'accés públic lliure a les diligències parlamentàries i vistes magnífiques de la ciutat.

Fan frontera amb el Gendarmenmarkt, una plaça neoclàssica berlinesa el nom de la qual es remunta a l'ocupació napoleònica de la ciutat, dues catedrals similarment dissenyades, la catedral francesa amb la seva plataforma d'observació i la catedral alemanya. El Konzerthaus (Auditori), casa de l'Orquestra Simfònica de Berlín, s'aixeca entre les dues catedrals.

El Berliner Dom, una catedral protestant i la tercera església en aquest lloc, es localitzat a l'illa dels Museus prop del Berliner Stadtschloss i adjacent al Lustgarten. Una gran cripta alberga les restes d'alguns personatges de la família reial prussiana. Com molts altres edificis, patia importants danys durant la Segona Guerra mundial. La catedral de sant Hedwig és la catedral catòlica romana de Berlín.

La Unter den Linden és un gran avinguda de til·lers a l'est occidental de la Porta de Brandenburg fins al lloc de l'anterior Berliner Stadtschloss, i abans era el passeig dels primers ministres de Berlín. Molts edificis clàssics omplen el carrer i part d'Humboldt University s'hi localitza. Friedrichstraße era el carrer llegendari de Berlín durant el feliços anys vint. Combina tradicions del segle XX amb l'arquitectura moderna del Berlín d'avui.

La Potsdamer Platz és un barri sencer construït de zero després de 1995 després que la caiguda el mur.[19] A l'oest de Potsdamer Platz hi ha el Kulturforum, que allotja el Gemäldegalerie, i és flanquejat pel Neue Nationalgalerie i la Filharmònica. El Commemoratiu als Jueus Assassinats d'Europa, en commemoració de l'holocaust, se situa al nord.[20]

L'àrea al voltant de Hackescher Markt és el lloc de la cultura de la moda, amb incomptables botigues de roba, clubs, bars, i galeries. També inclou la Hackesche Höfe, un conglomeració d'edificis al voltant d'uns quants patis, reconstruït al voltant de 1996. Oranienburger Straße i la Sinagoga Nova pròxima eren el centre de cultura jueva abans de 1933, i torna a ser-ho avui.

[edita] La ciutat

El Mur de Berlín i la franja de seguretat

Tot i que Berlín posseeix un bon nombre d'edificis notables dels segles precedents, la ciutat d'avui dia està fortament caracteritzada pel paper clau que ha tingut en la història alemanya del segle XX. D'una banda, qualsevol govern que ha tingut la seu a Berlín: l'Imperi Germànic del 1871, la República de Weimar, l'Alemanya nazi, la RDA i ara l'Alemanya unida, ha portat a terme ambiciosos programes urbanístics. Cadascun amb el seu caràcter distintiu. D'altra banda, Berlín ha estat devastada pels bombardejos de la Segona Guerra Mundial, i molts dels edificis que van quedar drets foren enderrocats als anys 50 i 60, tant a l'est com a l'oest, per fer lloc per als nous programes arquitectònics. Si bé no ha quedat gran cosa del Mur de Berlín, és possible dir en quina part de la ciutat es troba només observant l'arquitectura dels edificis.

[edita] Berlín Oest

[edita] Mitte (centre històric i modern)

[edita] Museus

[edita] Teatres

[edita] Òperes

  • Deutsche Oper (l'Òpera Alemanya)
  • Staatsoper Unter den Linden (l'Òpera Estatal)
  • Komische Oper (l'Òpera Còmica)

[edita] Aeroports

[edita] Universitats

A Berlín hi estudien, en 17 universitats, gairebé 150.000 estudiants:

[edita] Clima

Berlín té un clima temperat segons el sistema de classificació de clima Köppen. Els estius són calorosos amb temperatures altes de mitjana 22-25 °C (mig 70) i les baixes de 12-14 °C. Els hiverns són freds amb temperatures altes de mitjana de 4 °C i les baixes de 2 a 0 °C. La primavera i la tardor són generalment suaus. La zona edificada de Berlín crea un microclima, amb calor emmagatzemada pels edificis de la ciutat. Les temperatures poden ser 4 °C més alts a la ciutat que en el àrees circumdants.[21]

La precipitacions anuals són de 571 mm, amb precipitacions moderades durant l'any. De desembre a març sol nevar, tot i que la neu sol desfer-se ràpidament.[22]

Nuvola apps kweather.svg Temperatures i precipitacions mitjanes de Berlín Weather-rain-thunderstorm.svg
Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Any
Mitjana més altes °C (°F) 3
(37)
4
(39)
9
(48)
13
(55)
19
(66)
22
(72)
24
(75)
24
(75)
19
(66)
13
(55)
7
(45)
4
(39)
13
(55)
Mitjana més baixes °C (°F) −2
(28)
−2
(28)
1
(34)
4
(39)
9
(48)
12
(54)
14
(57)
14
(57)
11
(52)
6
(43)
2
(36)
0
(32)
6
(43)
Precipitació mm (inches) 42
(1.65)
33
(1.3)
41
(1.61)
37
(1.46)
54
(2.13)
69
(2.72)
56
(2.2)
58
(2.28)
45
(1.77)
37
(1.46)
44
(1.73)
55
(2.17)
571
(22,48)
Font: worldweather.org 2007-07-26

[edita] Cultura

Berlin Mitte

Després de la caiguda del mur de Berlín el 1989, el centre de la ciutat (la part occidental de l'antic Berlín Est) albergava moltes cases parcialment destruïdes durant la Segona Guerra Mundial i no reconstruïdes mai més. Aquests edificis foren terreny adobat per a diverses menes de contracultura i cultura underground, igual com de molts clubs nocturns, inclòs el famós Tresor, un dels locals de música techno més importants del món. Berlín disposa d'un ric panorama artístic, però està experimentant una creixent pressió monetària, ja que els lloguers han augmentat des que el govern alemany ha tornat a tenir Berlín com a seu.

Els Palaus i parcs de Berlín han estat declarats patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

[edita] Referències

  1. Berlin-Brandenburg, Amt fuer Statistik. «Bevölkerungsstand in Berlin am 30. September 2008 nach Bezirken» (en German). Amt fuer Statistik Berlin-Brandenburg. Amt fuer Statistik Berlin-Brandenburg, 2008-09-30. [Consulta: 2009-04-09].
  2. «Documents of German Unification, 1848–1871». Modern History Sourcebook. [Consulta: 2008-08-18].
  3. «Berlin – Capital of Germany». German Embassy in Washington. [Consulta: 2008-08-18].
  4. «Diplomatic Berlin». Deutschland Online. [Consulta: 2009-03-07].
  5. «Berlin, the big canvas». International Herald Tribune. [Consulta: 2008-08-18]. Vegeu també: «Sites and situations of leading cities in cultural globalisations/Media». GaWC Research Bulletin 146. [Consulta: 2008-08-18].
  6. «ICCA publishes top 20 country and city rankings 2007». ICCA. [Consulta: 2008-08-18].
  7. «Berlin City of Design Press Release». UNESCO. [Consulta: 2008-08-18].
  8. «Touristen strömen weiter in Rekordzahl nach Berlin». Berliner Morgenpost. [Consulta: 2009-02-23].(alemany)
  9. «World Heritage Site Museumsinsel». UNESCO. [Consulta: 2008-08-18].
  10. «Hollywood Helps Revive Berlin's Former Movie Glory». Deutsche Welle. [Consulta: 2008-08-18].
  11. «The Club Scene, on the Edge». New York Times. [Consulta: 2008-08-18]. Vegeu també: «Ranking of best cities in the world». City mayors. [Consulta: 2008-08-18]. i «The Monocle Quality Of Life Survey» (PDF). www.denmark.dk. [Consulta: 2008-08-18].
  12. «For Young Artists, All Roads Now Lead to a Happening Berlin». New York Times. [Consulta: 2008-08-18]. Vegeu també: «Poor But Sexy». Newsweek. [Consulta: 2008-08-18].
  13. (castellà) Premi Príncep d'Astúries - Acta del Jurat
  14. 14,0 14,1 Plantilla:Citenews
  15. «Spandau Citadel». Berlin tourist board. [Consulta: 2008-08-18].
  16. «The Hohenzollern Dynasty». Antipas. [Consulta: 2008-08-18].
  17. «Berlin Cathedral». SMPProtein. [Consulta: 2008-08-18].
  18. «Brandenburg during the 30 Years War». WHKMLA. [Consulta: 2008-08-18].
  19. «Construction and redevelopment since 1990». Senate Department of Urban Development. [Consulta: 2008-08-18].
  20. «A Forest of Pillars, Recalling the Unimaginable». New York Times. [Consulta: 2008-08-18].
  21. www.weather.com
  22. «Climate figures». World Weather Information Service. [Consulta: 2008-08-18].

[edita] Ciutats agermanades amb Berlín

[edita] Enllaços externs

Commons-logo.svg
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Berlín
Viquipèdia:Llista d'articles que totes les llengües haurien de tenir#Geografia

En altres llengües