Saarland

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Land Saarland
Estat de Saarland
Bandera de Land Saarland Escut de Land Saarland
(En detall) (En detall)
Localització
Situació de Land Saarland
Bundesland d'Alemanya
Ajuntament de Saarbrücken
Ajuntament de Saarbrücken
Estat
• NUTS
Alemanya
Bandera d'Europa DEC
Capital Saarbrücken
Població més populosa Saarbrücken
Superfície 2568,70 km²
Població (2009)
  • Densitat
1.023.000 hab.
398,26 hab/km²
Coordenades
Organització
Org. territorial
Forma de govern
• Ministre-President:
• Viceministre-President:
• President del Landtag:

Representació
• Partits del govern
• Landtag




• Bundesrat


6 Lkr.
Bundesland
Annegret Kramp-Karrenbauer (CDU)
Heiko Maas (SPD)
Hans Ley (CDU)

 
CDU/SPD
CDU 19
SPD 18
Die Linke 8
Piraten 4
Grüne 2
3 (de 69)
ISO 3166-2 DE-SL
Web

Saarland (en alemany [ˈzaɐ̯lant]) és un dels 16 estats federats que formen Alemanya. La seva capital és Saarbrücken.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Té una superfície de 2.570 Km² i una població d'1.054.580 habitants (31 març de 2005). Limita amb Luxemburg, Renània-Palatinat (Rheinland-Pfalz) i la Lorena. Aquestes quatre entitats administratives s'han associat en l'anomenada "Gran Regió" o també "Saar-Lor-Lux", per facilitar la cooperació interregional trans-fronterera.

Saarland està dividit en sis districtes:

Districtes de Saarland

  1. Merzig-Wadern
  2. Neunkirchen
  3. Saarbrücken
  4. Saarlouis
  5. Saarpfalz
  6. Sankt Wendel

Les ciutats més importants de l'estat són: Saarbrücken, Saarlouis i Völklingen

Territori entre França i Alemanya[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Història de Saarbrücken

El territori va ser establert en 1920 d'acord amb el tractat de Versalles. Va abastar porcions la província de prussiana del Rin i la Renània-Palatinat. L'àrea va ser posada sota control de la Societat de Nacions i administrada a la pràctica per França per 15 anys, en contra els desitjos de gairebé tots els alemanys tant de l'interior com de l'exterior del territori.

El 1933, un nombre considerable d'alemanys contraris al règim nazi van refugiar-se a la regió, ja que era l'única part d'Alemanya fora del domini de Hitler. Aquests i alguns "anti-nazis" originaris de Saarland van fer una forta campanya perquè la regió restés com a territori francès. Però el sentiment que des de temps enrere hi havia contra França resultà massa difícil de canviar. Quan el termini de 15 anys va expirar, es va dur a terme un referèndum en el territori (13 de gener de 1935): 90,3% dels votants desitjaven re-unificar-se a Alemanya més aviat que seguir l'Alsàcia i ser part de França. El nazis va anomenar l'àrea "Westmark" (Marca Occidental).

Després de la Segona Guerra Mundial, Saarland va tornar a ser sota administració francesa. En 1954, França i Alemanya van desenvolupar un pla molt detallat, anomenat el "Saarstatut", per a establir un Saarland independent, però un segon referèndum va rebutjar aquest pla per 67,7%. El fet que França havia intentat impedir que es fes campanya contra aquest pla per mitjans no democràtics, no va ser gens ben rebut pels habitants de la regió i el rebutjaren en referèndum amb un resultat més clar que el que s'esperava. El tractat del Saar (27 d'octubre de 1956) permetia a la regió unir-se a Alemanya, fet que va produir-se l'1 de gener de 1957.

El franc francès va continuar com a moneda oficial a la regió un any més, fins que el marc alemany el va substituir el 1958. El tractat de Saar establí que el francès, i no l'anglès (com a la resta de la República Federal d'Alemanya), romangués el a primer idioma estranger ensenyat a les escoles de Saarland; aquesta disposició es segueix en gran part fins avui, encara que ja no és obligatòria.

Des de 1920 a 1935, i des de 1947 a 1959, els habitants de Saarland van utilitzar segells elaborats especialment per al territori.

Després de la segona guerra mundial i fins a la seva reincorporació a Alemanya, Saarland va participar com entitat independent en diferents institucions internacionals. Entre 1950 i 1956 va formar part del Consell d'Europa i la FIFA, i va prendre part als olimpíades de 1952 a Hèlsinki i als tornejos classificatoris del Mundial de Futbol de 1954 a Suïssa.

Caps de govern[modifica | modifica el codi]

Títols corresponents en cada període:

  • 1920-1935: president de la Comissió de Govern de la Societat de Nacions;
  • 1935-1945: Comissionat federal;
  • 1945-1946: president administratiu;
  • 1946-1947: president de la Comissió Administrativa;
  • des de 1947 fins avui: Ministre-president de Saarland (Ministerpräsidenten des Saarlandes).

Llista de caps de govern de Saarland:

  • 1920 - 1926: Victor Rault (França)
  • 1926 - 1927: George Washington Stephens (Canadà)
  • 1927 - 1932: Sir Ernest Colville Collins Wilton (Regne Unit)
  • 1932 - 1935: Geoffrey George Knox (Regne Unit)
  • 1935 - 1944: Josef Bürckel (NSDAP)
  • 1944 - 1945: Willi Stöhr (NSDAP)
  • 1945 - 1946: Hans Neureuther
  • 1946 - 1947: Erwin Müller
  • 1947 - 1955: Johannes Hoffmann (CVP)
  • 1955 - 1956: Heinrich Welsch (sense partit)
  • 1956 - 1957: Hubert Ney (CDU)
  • 1957 - 1959: Egon Reinert (CDU)
  • 1959 - 1979: Franz Josef Röder (CDU)
  • 1979 - 1985: Werner Zeyer (CDU)
  • 1985 - 1998: Oskar Lafontaine (SPD)
  • 1998 - 1999: Reinhard Klimmt (SPD)
  • 1999 - 2011: Peter Müller (CDU)
  • des de 2011: Annegret Kramp-Karrenbauer (CDU)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 49° 23′ 00″ N, 6° 50′ 00″ E / 49.3833°N,6.83333°E / 49.3833; 6.83333