Mosel·la (departament)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el departament francès. Si cerqueu el riu afluent del Rin, vegeu Mosel·la.
Mosel·la
Moselle
Escut del Mosel·la
(En detall)
Localització
Localització del Mosel·la a França
La Vall de l'Orne
La Vall de l'Orne
Estat
• Regió
• Districtes
• Cantons
• Municipis
França
Lorena
9
51
730
Capital Metz
Superfície 6.216 km²
Població (2011[1])
  • Densitat
1.045.146 hab.
168,14 hab/km²
Coordenades 49° 00′ N, 6° 42′ E / 49.0°N,6.7°E / 49.0; 6.7Coord.: 49° 00′ N, 6° 42′ E / 49.0°N,6.7°E / 49.0; 6.7
Organització
Consell General
• Presidència:

Mosel·la
Philippe Leroy
Codi INSEE 57
Districtes Boulay-Moselle
Château-Salins
Forbach
Metz-Campagne
Sarrebourg
Sarreguemines
Thionville-Est
Thionville-Ouest
Metz-Ville
Web

El Mosel·la (57) (en francès Moselle) és un departament francès situat a la regió de Lorena. De 1871 a 1918 va estar annexada a l'Imperi Alemany com a part de l'Alsàcia-Lorena.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El departament de Mosel·la limita a l'est amb el Baix Rin, al sud-oest amb Meurthe i Mosel·la, al nord-oest amb Luxemburg i al nord-est amb Alemanya (Estats federats de Sarre i Renània-Palatinat).

Les ciutats principals, a més de la capital Metz, són Boulay-Moselle, Château-Salins, Forbach, Sarrebourg, Sarreguemines i Thionville.

El sòl presenta moltes cadenes de pujols d'altures desiguals de 100 a 195 m i unes estan rematades de boscos i unes altres només produeixen ginestes i falgueres, i alguns altiplans es dediquen al cultiu.

Situat gairebé exclusivament el departament del Mosel·la sobre la conca del riu al que deu el seu nom, no té més que un sol pendent general de sud a nord i el riu Mosel·la corre per ell en l'adreça del pendent general de sud a nord i pansa per les poblacions de Metz i Thionville, sense rebre un altre afluent notable més que el Seille.

Fauna[modifica | modifica el codi]

En els boscos hi ha molta caça major i menor abundants en llops, guineus, mosteles, teixons i gats *monteses, amb pocs senglars.

En el riu Mosel·la abunden el barb, l'anguila, la tenca, l'esturió comú, la carpa i tota classe de peixos blancs. Al Sarre i també en el Mosel·la es pesquen salmons i llamprees. Els crancs del Sarre són molt apreciats. També en el Mosel·la es cria la breca, peix petit, les escates argentines del qual serveixen per fabricar les perless falses.

En el departament del Mosel·la ofereix molts avantatges a la cria d'abelles, i la mel de Mosel·la és molt apreciada, malgrat no igualar a les de Narbona.

Flora[modifica | modifica el codi]

L'arbre predominant als boscos locals és el roure.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Mosel·la és un departament densament poblat, el desenvolupament industrial del qual ha fet aparèixer nombroses ciutats mitjanes. A part de Metz, la ciutat principal que posseeix una llarga història, i l'aglomeració de la qual s'estén cada vegada més al llarg del Mosel·la, altres grans aglomeracions són Thionville i Forbach, que deuen la seva importància a l'hulla i a la siderúrgia. És el que explica també la reculada d'aquestes ciutats a partir dels anys 1970, amb la desindustrialització. Thionville sembla avui haver aconseguit la seva reconversió i trobat el creixement (la ciutat es beneficia de la seva proximitat amb el Gran Ducat de Luxemburg, que proporciona nombrosos llocs de treball). L'oest de la seva aglomeració, així com l'aglomeració de Forbach, estan encara en una relativa decadència.

Evolució demogràfica (població censada)
1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946
-- -- 589.120 633.461 693.408 696.246 622.145
1954 1962 1968 1975 1982 1990 1999
769.388 919.412 971.314 1.006.373 1.007.189 1.011.302 1.023.447

Història[modifica | modifica el codi]

mapa del Mosel·la entre 1790 i 1795, poc després de la seva creació
Evolució dels departaments d'Alsàcia i Lorena

Mosel·la va ser un dels 83 departaments creats durant la Revolució Francesa, el 4 de març de 1790 en aplicació de la Llei de 22 desembre 1789, amb la major part del nord de la província de Lorena. Un dels primers prefectes va ser el comte de Vaublanc el 1805-1814. El departament va patir diversos ajustaments de frontera fins al 1815, ja que les ciutats actualment alemanyes de Saarbrücken i Saarlouis n'eren membres fins a 1795. El departament es va dividir en quatre districtes: Metz (capital del departament), Briey, Sarreguemines i Thionville.

Aquest departament va desaparèixer el 18 de maig de 1871 després del Tractat de Frankfurt pel qual el nou Imperi Alemany, proclamat el 18 de gener passat al Saló dels Miralls de Versalles, se'n va annexar la major part juntament amb una part del departament de Meurthe i Vosges. Només l'extrem oest de la Mosel·la (l'actual districte de Briey) va romandre a França i juntament amb els municipis del departament de Meurthe formà el nou departament francès de Meurthe i Mosel·la.

Els territoris annexats incloïen no sols la part de parla alemanya de Lorena, amb Thionville, Boulay, Sarreguemines i Sarrebourg, on els habitants parlen platt, però també territoris on sempre s'havia parlat francès, com Metz o Saulnois amb Château-Salins. Els districtes existents des de la Revolució van ser redistribuïts: el districte de Metz es va convertir Stadkreis Metz i landkreis Metz. Finalment, el Bezirk Lothringen corresponent a l'actual departament de Mosel·la. Juntament amb Alsàcia va formar el Reichsland Elsass-Lothringen amb capital a Estrasburg. Així va néixer el mite de les províncies perdudes, anomenades "Alsàcia-Lorena" que en realitat corresponien a aquesta nova terra de l'Imperi o Reichsgebiet, les restes del qual romanen en la condició especial d'Alsàcia-Mosel·la. Quan la va esclatar la Primera Guerra Mundial els mosel·lans es van incorporar a les tropes alemanyes i va haver de lluitar per l'Imperi. Això explica l'especificitat dels monuments als caiguts en el departament, que sovint només portenn la inscripció de pedra "els nostres morts" en lloc de la tradicional "Morts per França".[2]

Entre l'armistici de l'11 de novembre de 1918 i la promulgació del Tractat de Versalles el 10 gener de 1920, Mosel·la fou legalment un territori ocupat de l'exèrcit francès. Quan el 1919 el Tractat de Versalles va concedir a França els territoris perduts de Lorena no va reconstituir els antics departaments, sinó que la "Bezirk Lothringen" es va convertir en el "nou" departament de Mosel·la, retenció dels antics districtes de Boulay-Moselle, Forbach, Metz, Sarreguemines i Thionville jutnament amb els de Château-Salins i Sarrebourg, que abans de 1871 pertanyia al departament de Meurthe. El departament de Meurthe i Mosel·la es va mantenir sense canvis, mantenint el districte "Mosel·la" de Briey.

El 30 % del departament es trobava entre la línia Maginot i la frontera alemanya.[3] Durant el mes de setembre de 1939 el 45 % de la població del departament (302.732 persones) van ser evacuades cap als departaments de Charente, Charente Marítim, Alta Viena, Viena i Alt Loira, que van acollir als menors d'edat.[4] L'ordre d'evacuació per als pobles fronterers com Oberdorff es va donar a partir de l'1 de setembre.[5] Dels aproximadament 300.000 evacuats, 200.000 van tornar després de la derrota.[6]

Durant la Segona Guerra Mundial, tot i l'armistici de 22 juny 1940, el Mosel·la va ser de nou annexat il·legalment, sense previ avís, al juliol d'aquest any al Tercer Reich. No fou incorporat a Alsàcia, que va patir la mateixa sort, sinó que es va integrar en el Gau Westmark, la "marca de Ponent", incloent també el Sarre i el Palatinat, amb capital a Saarbrücken. No obstant això, la importància de la població de parla francesa va portar al gauleiter Josef Bürckel a dur a terme expulsions en massa a França de tots els elements, anomenats "indesitjables", que no semblaven fidels. El bisbe de Metz, Joseph-Jean Heintz, expulsat des del mes d'agost, va ser la figura més emblemàtica. Aparentment millor tractats que els alsacians, el lorenesos expulsats es van felicitar per la seva sort quan els joves que havien quedat a Mosel·la van ser objecte de reclutament forçat a la Wehrmacht el 1942.

Igual que a la resta de França, es van organitzar diversos grups organitzats de resistència a l'annexió de facto, com va ser el cas del Grup Mario, dirigit pels mestre d'escola comunista Jean Burger "Mario", o el Grup Derhan format per gaullistes. Endemés dels Malgré-Nous, més de 10.000 mosel·lans, principalment treballadors, van ser deportats a camps de concentració als Sudets per oposar-se públicament a l'annexió el gener de 1943.[7] Sibé els pobles fronterers foren alliberats a començaments de setembre de 1944, tot el territori mosel·là no ho fou fins que el XX Cos d'Exèrcit Estatunidenc del general Walton Walker va prendre Metz el 22 de novembre. Tanmateix, alguns pobles no foren alliberats fins al març de 1945.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Frontera lingüística moselana.

El departament de Mosel·la no és homogeni culturalment, ja que es troba a cavall de les dues regions culturals que conformen la Lorena administrativa: la Lorena thiesa o Lorena alemanya (de parla germànica), i la Lorena francesa (de parla oïl). La frontera lingüística mosel·lana divideix el departament en dos parts gairebé iguals: a l'oest, el Mosel·la francòfon de Metz, i a l'est la Lorena germànica fronterera amb Alsàcia, Alemanya i el Gran Ducat de Luxemburg.

Metz i el Mosel·la francòfon s'identifica amb els seus veïns de Meurthe i Mosel·la i de Moisa per la cultura, l'arquitectura (excepte l'episodi que marca l'annexió de Metz a Alemanya) i el dialecte (el dialecte de Nancy és la mateixa família que el patois de Metz, tots dos dels quals són dialectes llatins). La pseudo-frontera "cultural" que separaria el Mosel·la llatí del Meurthe i Mosel·la és una il·lusió resultant de l'annexió de 1870.

Els etnòlegs i historiadors tracen la frontera lingüística 25 kilòmetres a l'est de Metz. Aquesta frontera és força definida. A 10 kilòmetres a l'est de Courcelles-Chaussy (Kurzel), la comuna de Fouligny (Fillingen) correspon a l'última vila de Mosel·la francòfona abans d'arribar a Mosel·la germanòfona. Després de Fouligny hi ha les comunes de Marange-Zondrange (Mëringen-Sonneringen), Zimming (Zéming) i Bambiderstroff (Bambidaschtroff). El canvi de toponímia és radical.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2011» (en francès). INSEE, 2013-12-31. [Consulta: 2014-01-03]. «Les poblacions legals 2011 entren en vigor l'1 de gener de 2014»
  2. Si uns 18.000 mosel·lans lluitaren en l'exèrcit francès, més de 380.000 alsacians-Lorenesos serviren en l'exèrcit alemany fins al final de la guerra. Llurs tombes són curades per la Volksbund Deutsche Kriegsgräberfürsorge«L'histoire de l'Alsace - Moselle de 1870 à nos jours».
  3. Bernard Le Marrec, Gérard Le Marrec, Les années noires, la Moselle annexée par Hitler, Éditions Serpenoises, 1990, (ISBN 2-87692-062), p.25
  4. Le Marrec, op.cit., p.27
  5. Eugène Jager i Victor Starck, a 39-45 dans nos villages, destin frontalier des communes de Château-Rouge, Heining, Oberdorff, Tromborn et Voelfing, 1997
  6. Le Marrec, op.cit, p.133
  7. Alfred Wahl (direcció), "Les résistances des Alsaciens-Mosellans durant la Seconde Guerre mondiale (1939-1945)", Metz, Centre régional universitaire lorrain d’histoire, 2006, informe del col·loqui organitzat el 19 i 20 de novembre de 2004 a Estrasburg per les Universitats de Metz i d'Etrasburg i la Fondation entente franco-allemande

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]