Pirineus Orientals

Els Pirineus Orientals (en occità Pirenèus Orientals i oficialment en francès Pyrénées-Orientales) són el departament francès número 66 de la regió del Llenguadoc-Rosselló, a la frontera amb Catalunya. Limita al nord amb el departament de l'Aude, al nord-oest amb el departament de l'Arieja (Occitània), a l'oest amb el Principat d'Andorra, al sud amb les comarques catalanes de la Baixa Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà i a l'est amb la mar Mediterrània. La capital és Perpinyà.

Mapa municipal dels Pirineus Orientals

Extensió del català als Pirineus Orientals

Tret de la comarca occitana de la Fenolhèda, la resta (Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir i Alta Cerdanya) havien estat regides per la Generalitat de Catalunya. En conjunt, aquests territoris reben el nom de Catalunya Nord (Catalunya del Nord), no oficial a l'Estat francès, però oficialment utilitzat -i en català- en el preàmbul de la Carta en favor del català.

Aquesta Carta en favor del català, aprovada pel Consell General dels Pirineus Orientals el 10 de desembre del 2007, reconeix entre d'altres coses, la llengua catalana com a llengua històrica i, d'ara endavant, oficial al departament juntament amb el francès.

Els Pirineus Orientals es troben situats als estreps orientals dels Pirineus, que ocupen la meitat sud-occidental del departament, on destaquen els massissos del Carlit i el Canigó. Al nord, les Corberes el separen de l'Aude, i al sud el massís de l'Albera el separa de l'Alt Empordà. És travessat, de l'oest a l'est, per l'Aglí, la Tet i el Tec. Tocant al mar hi ha els estanys de Salses i Sant Nazari.

Amb una indústria poc desenvolupada (centrada sobretot a la rodalia de Perpinyà i dedicada principalment a la transformació de productes agrícoles), l'economia es basa en l'agricultura (principalment la vinya i la fruita) i, sobretot, el turisme, tant d'estiu com d'hivern. Llocs d'interès són la ciutat de Perpinyà, els monestirs de Sant Miquel de Cuixà i Sant Martí del Canigó, la catedral d'Elna, la vila fortificada de Vilafranca de Conflent, el castell de Salses, els pobles de Cotlliure i Castellnou dels Aspres, etc. Als Pirineus hi trobem les estacions hivernals de Cerdanya-Puigmal 2600, l'Espai Cambra d'Ase, Eina - Sant Pere dels Forcats, Font-romeu - Pirineus 2000, Portè-Pimorent, Capcir, Formiguera, la Llaguna, els Angles, Puigbalador-Riutort i Mosset.

Divisió administrativa

Aquest departament està subdividit en tres districtes (o arrondissements), que alhora es troben dividits en cantons i, aquests, en comunes o municipis.

• 

  Districtes del departament dels Pirineus Orientals

• 

  Cantons del departament dels Pirineus Orientals

• 

  Cantons de la vila de Perpinyà

Cantons del departament dels Pirineus Orientals

Catalunya en l'Imperi Napoleònic (1812-1814).
Departament dels Pirineus Orientals

• Districte de Prada de Conflent, amb 6 cantons:
  • cantó de Montlluís
  • cantó d'Oleta
  • cantó de Prada
  • cantó de Sallagosa
  • cantó de Sornhan (Sornià en català)
  • cantó de Vinçà
• Districte de Perpinyà, amb 20 cantons:
  • cantó de Canet de Rosselló
  • cantó de la Costa Radiant (amb capital a Sant Cebrià de Rosselló)
  • cantó d'Elna
  • cantó de la Tor de França
  • cantó de Millars
  • cantons de Perpinyà: enumerats de l'1 al 9
  • cantó de Ribesaltes
  • cantó de Sant Esteve del Monestir
  • cantó de Sant Llorenç de la Salanca
  • cantó de Sant Paul de Fenolhet (Sant Pau de Fenollet en català)
  • cantó de Tuïr
  • cantó de Toluges
• Districte de Ceret, amb 5 cantons:
  • cantó d'Argelers
  • cantó d'Arles
  • cantó de Ceret
  • cantó de la Costa Vermella (amb capital a Portvendres)
  • cantó de Prats de Molló

En total hi ha 3 districtes, 31 cantons i 226 municipis.

Vegeu també

• Consell General dels Pirineus Orientals.
• Eleccions al Consell General dels Pirineus Orientals.
• Eleccions legislatives als Pirineus Orientals.
• Departament de Montserrat.
• Departament del Ter.
• Boques de l'Ebre.
• Departament del Segre.
• Eleccions regionals als Pirineus Orientals 2010.

Enllaços externs

• Web del Consell general
• Comunes dels Pirineus Orientals en el transcurs del temps