Garrotxa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Garrotxa
Localització
Localització de la Garrotxa
Comarca de Catalunya
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit territorial
Espanya
Catalunya
Girona
Comarques gironines
Capital Olot
Gentilici Garrotxí, garrotxina
Superfície 735,39 km²
Població (2009)
  • Densitat
55.339 hab.
75,25 hab/km²
Coordenades 42° 10′ 17″ N, 2° 33′ 17″ E / 42.17139,2.55472Coord.: 42° 10′ 17″ N, 2° 33′ 17″ E / 42.17139,2.55472
Organització
Municipis
Forma de govern
• President:

21
Consell comarcal
Joan Espona i Agustín (CiU)
Codi Idescat 19
PIB per capita 25,5 milers €/hab
Web

La Garrotxa és una comarca gironina prepirinenca que limita amb les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès, el Pla de l'Estany, l'Alt Empordà i el Vallespir. Té una extensió de 735,39 km² i una població de 55.439 habitants (2010). Comprèn l'alta conca del Fluvià i les capçaleres dels rius Brugent i Llémena. El nom "garrotxa" significa terra aspra, trencada, de mala petja. Possiblement aquesta comarca agafa el nom d'aquesta paraula, ja que el seu relleu és molt muntanyós, amb bells paratges com els que es troben a la zona volcànica d'Olot, capital de la comarca, de gran interès geològic i natural.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El territori no és homogeni i es pot considerar, tant des del punt de vista físic com humà, dues subcomarques: el sector que s'estén al nord de la vall del Fluvià, denominat freqüentment alta Garrotxa, i el que ocupa la part meridional, conegut correntment per comarca d'Olot.

Vista del castell de Santa Pau

Al sector occidental, la cubeta d'Olot-Santa Pau, la presència de materials volcànics contribueix a donar acusada personalitat al paisatge. Les formes que més ressalten en el paisatge són els cons volcànics, uns 40, entre els quals destaquen el Croscat i el volcà de Santa Margarida.

El Fluvià, de règim mediterrani, té un cabal no gaire important (1,07 m3/s a Olot).

La Garrotxa contrasta amb les comarques veïnes per l'elevada humitat. La pluja anual oscil·la al voltant dels 1000 mm. Es diu: Si no plou a Olot, no plou enlloc. Pel que fa a les temperatures, a Olot la mínima de gener és de 0,09 °C, i la màxima d'agost, de 27,7 °C. Les freqüents formes de cubeta hi ocasionen inversions tèrmiques, i el relleu a l'alta Garrotxa i al Puigsacalm, particularment, una variant climàtica de muntanya, amb importància de les precipitacions de neu.

La vegetació segueix les línies del clima. Hi ha un sector de caràcter mediterrani, que s'estén per l'alta Garrotxa i est de la comarca, mentre que la resta és coberta per vegetació submediterrània que passa a atlàntica en els punts més humits.

Població i activitat[modifica | modifica el codi]

Municipi Habitants
Argelaguer 423
Besalú 2.265
Beuda 153
Castellfollit de la Roca 997
Maià de Montcal 378
Mieres 320
Montagut i Oix 940
Olot 32.337
Planes d'Hostoles, les 1.809
Preses, les 1.686
Riudaura 429
Sales de Llierca 133
Sant Aniol de Finestres 306
Sant Feliu de Pallerols 1.335
Sant Ferriol 205
Sant Jaume de Llierca 794
Sant Joan les Fonts 2.697
Santa Pau 1.567
Tortellà 749
Vall de Bianya, la 1.304
Vall d'en Bas, la 2.680
Font: Municat
Mapa municipal de la Garrotxa

Els nuclis de població concentrada són molt poc importants. El 1986 el 9,4% de la població activa treballava en el sector primari, el 59,4% en el sector secundari i el 31,2% restant en el terciari. La superfície conreada ha anat disminuint. Així i tot, és la primera comarca productora de blat de moro de secà de Catalunya. La ramaderia presenta una forta expansió i una acusada modernització tècnica, particularment pel que fa al porcí i el boví. La indústria va rebre un impuls decisiu després del 1940. Actualment el sector tèxtil, sobretot el de filats i gèneres de punt, l'alimentari (la indústria càrnia) i el metal·lúrgic (la metal·lúrgia de transformació) són els més importants. En un segon lloc hi ha els sectors de les arts gràfiques i el paper, i el químic i el dels plàstics. L'activitat industrial es concentra a la ciutat d'Olot i els municipis veïns de Sant Joan les Fonts i Besalú.

Zona volcànica de la Garrotxa[modifica | modifica el codi]

Grederes del volcà del Croscat

La zona volcànica de la Garrotxa és a la Serralada Transversal, on hi ha una quarantena de cons volcànics, en bon estat de conservació i amb importants corrents de lava basàltica.

El focus principal és al pla d'Olot i als seus vessants (el camp de lava ocupa una gran part del pla, uns 25 km²), on la lava va afluir seguint la vall del Fluvià i va arribar fins a Sant Jaume de Llierca.

Un altre sector important és a la vall tectònica del riu Ser, al peu de l'escarpament de falla de les serres del Corb i de Finestres, on hi ha els volcans més importants (Santa Margarida i el Croscat). La lava va seguir aquí la vall del riu fins al molí de Gibert, passat el Sallent de Santa Pau.

Finalment un tercer grup està constituït per una sèrie de volcans a la vall del Llémena i la vall del Brugent.

En aquesta última hi trobem diversos cons volcànics, com per exemple el del volcà sant Marc, el Traiter i Can Tià. Pel que fa a les colades de lava, recorren tot el curs fluvial, iniciades a la vall de Sant Iscle i arribant fins més enllà del poble de les Planes, concretament fins al gorg de santa Margarida.

Al sector d'Olot també hi va haver erupcions antigues, ja que hi ha còdols de basalt als materials pliocènics de la vall del Fluvià.

En les erupcions modernes es reconeixen diferents fases, totes enquadrades dins el Quaternari mitjà.

Pel que fa a les formes de relleu, a més dels cons volcànics de tipus estrombolià, dels quals n'hi ha amb cràter central (Montsacopa, Santa Margarida), amb cràters laterals (Garrinada), constituïts per escòries petites i uniformes (Montsacopa) o per materials grossers (Montolivet, Croscat), hi ha taules de lava, posades en relleu per l'erosió fluvial diferencial, com a Castellfollit de la Roca o a Sant Joan les Fonts, on es pot veure la constitució interna consolidada en prismes allargats.

Són abundants, al sector del Ser, les acumulacions de lapil·lis anomenades també grederes i, prop d'Olot, les formacions de laves poroses, consolidades en sectors d'aiguamolls, com en el Boscdetosca.

L'any 1982, la zona compresa entre les valls del Fluvià i del Ser i la capçalera de les valls d'Aiguavella i Sant Iscle va ser declarada, per la Generalitat de Catalunya, Paratge Natural d'Interès Nacional. Per la mateixa llei van ser declarades Reserves Integrals Geobotàniques la major part dels cons volcànics i la Fageda d'en Jordà.

Tota aquesta zona volcànica està protegida com a Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, que inclou els 40 volcans de la zona, amb una extensió de 12.007 ha (120,07 km²).

Vegetació[modifica | modifica el codi]

La vegetació més representativa dels vessants més assolellats de la zona els ocupen els alzinars. Els roures predominen a la resta de zones, i les fagedes i les vernedes es troben als sectors més humits.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Cuina de la Garrotxa

Els dolços són un dels puntals més representatius de la gastronomia de la garrotxa, tenint com a més famosos els tortells adobats, les coques de llardons, els xuixos, les galetes i els bescuits olotins. A Besalú s'elaboren uns dolços anomenats modernistes.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
1.300 1.464 1.610 11.993 27.900 42.891 36.591 38.126 35.944 38.900
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
41.048 40.480 40.739 39.775 40.777 44.001 44.929 46.765 46.099 47.063
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
46.708 46.919 47.464 48.796 50.616 52.834 54.437 55.439 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política i govern[modifica | modifica el codi]

El Consell Comarcal de la Garrotxa és l'òrgan d'administració i govern de la comarca. Actualment està presidit per Joan Espona, alcalde de Sant Joan les Fonts, de Convergència i Unió.

L'11 d'octubre de 2012, la Garrotxa es declara Territori Català Lliure proclamant així la seva independència sobre l'estat espanyol.[1]

Turisme Garrotxa[modifica | modifica el codi]

Turisme Garrotxa és l'ens de promoció turística de la Garrotxa, constituït com a associació sense ànim de lucre. Creat l'any 1996, impulsa el desenvolupament del turisme sostenible i respectuós amb el medi ambient a la comarca de la Garrotxa, basant-se en la Carta Europea de Turisme Sostenible,[2] de la qual exerceix de fòrum comarcal[3] (punt de trobada entre el sector públic i privat).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Comarquescatalunyapetit.jpg
Al nomenclàtor trobareu els topònims relatius a: Garrotxa
Portal

Portal: Garrotxa

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: la Garrotxa