Alt Urgell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alt Urgell
Urgell
Escut de l'Alt Urgell
(En detall)
Localització
Localització de l'Alt Urgell
Comarca de Catalunya
Mapa acolorit de l'Alt Urgell
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit territorial
Espanya
Catalunya
Lleida
Alt Pirineu i Aran
Capital La Seu d'Urgell
Gentilici Urgellenc, urgellenca,
urgellès, urgellesa
Superfície 1447,48 km²
Població (2009)
  • Densitat
22.037 hab.
15,22 hab/km²
Coordenades 42° 14′ 19″ N, 1° 24′ 22″ E / 42.23861,1.40611Coord.: 42° 14′ 19″ N, 1° 24′ 22″ E / 42.23861,1.40611
Organització
Municipis
Forma de govern
• President:

19
Consell comarcal
Jesús Fierro i Rugall (CiU)
Codi Idescat 04
PIB per capita 21,2 milers €/hab
Web

L'Alt Urgell (també anomenat Urgell o Urgellet) és una comarca de Catalunya situada geogràficament als Pirineus i forma part de la província de Lleida i de l'àmbit funcional territorial de l'Alt Pirineu i Aran. La capital i la ciutat més poblada és la Seu d'Urgell, altres poblacions importants són Oliana i Organyà.

És la segona comarca més gran de Catalunya, després de la Noguera, i una de les que té menys població. Tot i que tan sols té 19 municipis està formada per un gran nombre de pobles però que per la seva mida es veuen agrupats en municipis.

La Seu d'Urgell ha estat sempre la capital natural, ocupa una espaiosa i estratègica esplanada de muntanya, la plana de la Seu, on conflueixen les principals vies naturals dels Pirineus. Aquesta estratègica situació i sobretot el desenvolupament d'Andorra han tingut una gran influència en la capital i una gran part de la comarca, que són el pas obligat per a accedir-hi.[1]

Geografia[modifica | modifica el codi]

L'Alt Urgell té una forma allargada, com una mena de piràmide invertida. La llargada li és donada pels 46 km del riu Segre, que rega la vall principal i és l'eix de la comarca, mentre que suggereixen l'amplada de la capçalera els 22 km del riu de Lavansa, els 16 km del riu de Pallerols i els 12 km de la Valira, que corren pel seu sector de més al nord, fins a ajuntar-se amb el Segre.

Situació[modifica | modifica el codi]

Sectors de l'Alt Urgell i la Cerdanya: El Baridà (blau), tons grocs: separació entre l'Urgellet i el sector meridional.

L'Alt Urgell es troba als Pirineus a la zona nord-occidental de Catalunya. Forma part de la conca del Segre i és constituïda per un sistema de petites valls i riberes formades al llarg i a ample d'aquest riu i els seus afluents. Limita amb les comarques de la Cerdanya, el Berguedà i el Solsonès per la banda de llevant, els dos Pallars per ponent, la Noguera per migjorn i Andorra al nord.

Es pot distingir entre tres sectors diferents: al nord-est es troba la comarca natural del Baridà, dividida entre la Cerdanya i l'Alt Urgell. Seguint el curs del Segre, en aquesta zona força acongostat, s'arriba a l'estret de Mollet que suposa el límit entre el Baridà i l'Urgellet. L'Urgellet, com el Baridà, és una comarca natural i històrica que correspon a quasi tot l'Alt Urgell. Seguint el curs del riu, ja dins l'Urgellet, es troba l'estret de les Cabanotes, canal de la Quera, o el Forat de la Seu, aquesta zona el Segre segueix acongostat fins a arribar a la plana de la Seu, la plana més gran de l'Urgellet i la zona més poblada. L'altre sector situa el límit al grau d'Oliana, la fi de l'Urgellet i l'inici de la ribera d'Oliana, Peramola i Bassella. Aquest últim sector meridional de l'Alt Urgell està a mig pas dels Prepirineus i la Depressió central.

El nom de la comarca té el seu origen en la regió de l'Urgellet, i la ciutat d'Urgell (antic nom de la Seu d'Urgell) on es va formar el Comtat d'Urgell però que amb l'extensió d'aquest cap al sud, va subdividir el comtat i es va crear un vescomtat de l'Alt Urgell.

Clima[modifica | modifica el codi]

Vistes del paisatge al municipi de la Vansa i Fórnols

El clima de la comarca és molt variable, donada la seva complicada orografia.

Mentre a les parts més meridionals de la comarca hi predomina el clima mediterrani, les zones més al nord i a major alçada predomina el clima d'alta muntanya. Entre aquests dos tant diferenciats, hi ha una transició de climes, condicionats bàsicament pels relleus de la zona.

Les precipitacions anuals són molt variables segons l'indret de la comarca. Les zones més plujoses de l'alta muntanya supera els 1000 mm anuals, al voltant dels 700 mm anuals precipita a les valls de l'extrem nord, i el mínim el trobem a la zona més meridional de la comarca amb registres inferiors als 650 mm. A l'estiu, el màxim de pluges correspon a les muntanyes; el mínim és a l'hivern a tota la comarca. És un clima, per tant, sec i fred a l'hivern, fresc i plujós a la primavera i començament d'estiu, calorós i sec al final d'estiu i començament de tardor, i fresc i humit a la tardor. La vegetació és continental, en gran part submediterrània.

Història[modifica | modifica el codi]

Pintura dels apòstols d'Argolell, al MNAC.

Prehistòria i antiguitat[modifica | modifica el codi]

L'Alt Urgell o Urgellet ocupa només un sector del comtat d'Urgell abans de la seva expansió cap a la plana. L'Urgell històric era format per l'Alt Urgell, Andorra, gran part del Solsonès i una petita part de la Segarra i la Noguera.

A l'època neolítica es troben els primers vestigis de poblament a la comarca, agricultors que utilitzaven per als seus enterraments els sepulcres de fossa. El fenomen megalític és molt present i s'han calculat fins a 66 megàlits al sector del Segre central. Alguns de destacats són la cista megalítica del Coll de la Bernadella a Montan de Tost i la cambra simple, anomenada la Cabana del Moro, a Bescaran.

També es troben jaciments a Cabó i a Toloriu de l'edat de Bronze, i la necròpoli de Cabó. Es coneix un poblat ibèric a Castellciutat, anomenada Arse-durgui i fou reemplaçada per una ciutat romana anomenada Orgiao Orgellia, que es creu que fou capital d'un grup d'ilergets surdaons o dels ceretans augustans, que es barrejaven aquí amb els andosins (Andorra).

Es creu que pel gran nombres de noms pre-romans que hi ha en la toponímia local la població bascoide fou molt impermeable a la romanització.

Inicis del Comtat d'Urgell[modifica | modifica el codi]

L'escassa romanització també fou un obstacle per a la penetració del cristianisme i per això la diòcesi d'Urgell no es formà fins al segle VI. La localització de l'Urgell (Alt Urgell) lluny dels centres afectats pels dominis visigòtics i àrab va fer que la diòcesi i el futur Comtat d'Urgell i també el de la Cerdanya es poguessin mantenir amb continuïtat i que per petició pròpia dels urgellencs passaria a l'obediència dels francs.

El Comtat d'Urgell es va crear poc abans del 789, després que la ciutat de Girona passés a integrar-se al regne dels francs. Probablement el canvi de domini del Comtat d'Urgell i Cerdanya es féu d'una forma similar i sense violència, com també la invasió sarraïna fins al retorn del general Abd al-Malik el 793 de retorn de Girona i Narbona devastar la Cerdanya i l'Urgellet, com també la ciutat d'Urgell.

Borrell I d'Osona fou desposseït el 820 dels comtats d'Urgell i de Cerdanya-Conflent i foren donats al comte Asnar I Galí, succeït pel seu fill Galí I Asnar i aquest últim fou foragitat per Sunifred I d'Urgell-Cerdanya, investit per Lluís el Piadós el 834.

El comtat passa a Guifré el Pilós (870-97) i comença la línia hereditària de comtes privatius, al deixar el llegat del Comtat d'Urgell separat del de Cerdanya. Es va trencar així el nomenament dels comtes per part dels reis francs. La primera dinastia comtal, composta de vuit Ermengols, va fer avançar la frontera del comtat fins a Sanaüja i Torà i per bona part del Solsonès al llarg del segle X. Poc després de l'any 1.000, i al llarg del segle XI es reconqueria Ponts, la vall d'Artesa de Segre, Cubells i Camarasa, Agramunt i la serra d'Almenara fins a tocar el Comtat d'Osona, que entretant s'havia estès vers Cervera, Tàrrega i Anglesola, que formaran el límit de l'Urgell Mitjà i el Baix Urgell, sotmès als comtes urgellesos. També es va ampliar per ponent cap a les valls de Meià, Àger i Santa Linya.

El 1105 es conquereix Balaguer i el comtat canvia de centre polític, dels Pirineus a les planes, deixant així l'antic centre de la vall de la Valira i on prengué cada vegada més relleu el paper del Bisbe d'Urgell i la casa dels Caboet i els vescomtes de Castellbò.

Plenitud de l'època comtal[modifica | modifica el codi]

Les disputes entre els Caboet i llurs successors, els vescomtes de Castellbò, amb els bisbes d'Urgell per la senyoria d'Andorra, que continuaren fins al segle XIII, quan el vescomtat pertanyia ja a la casa comtal de Foix, prepararen de fet la separació de les valls d'Andorra de la resta del comtat d'Urgell, separació que esdevingué definitiva a partir de la segona meitat del segle XVI. En la divisió del Principat de Catalunya en vegueries, vigent el 1304, l'Alt Urgell restà exclòs d'aquestes demarcacions reials; cap al 1365, tanmateix, el territori era unit a la vegueria de Cervera. Una vegueria d'Urgell aparegué a la fi de l'edat mitjana, la qual incloïa la part de l'antic comtat d'Urgell compresa a la vall del Segre aigua amunt de Rubió d'Agramunt. En crear-se més endavant la vegueria d'Agramunt, l'Alt Urgell fou agregat a la vegueria de Puigcerdà, que esdevingué després del 1716 corregiment de Puigcerdà.

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Consell comarcal[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Alt Urgell, 2007
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Convergència i Unió Jesús Fierro Rugall 4.028 9
Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal Fermí Tordesillas Casals 3.430 6
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal Antoni Casanoves Alis 1.776 3
Partit Popular Patricia Lanau Morales 528 1
Iniciativa per Catalunya - Esquerra Unida i Alternativa - Entesa pel Progrés Municipal 476 -
Altres 221 -
Vot en blanc 303 -
Total 10.849 19

Organització territorial[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Alàs i Cerc 359
Arsèguel 84
Bassella 249
Cabó 94
Cava 60
Coll de Nargó 583
Estamariu 126
Fígols i Alinyà 267
Josa i Tuixén 141
Montferrer i Castellbò 1.022
Oliana 1.903
Organyà 875
Peramola 361
Pont de Bar, el 176
Ribera d'Urgellet 955
Seu d'Urgell, la 12.468
Valls d'Aguilar, les 320
Valls de Valira, les 879
Vansa i Fórnols, la 206
Font: Dades INE 2013[2]

Informe Roca[modifica | modifica el codi]

El Parlament de Catalunya va encarregar la revisió del mapa territorial a una comissió d'experts presidida per Miquel Roca amb la presència de quatre geògrafs. El gener del 2001 es va presentar l'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, conegut com l'Informe Roca. Aquest informe proposa la creació d'una nova comarca anomenada Segre Mitjà que inclouria els municipis del sud de l'Alt Urgell: Oliana, Peramola i Bassella, a més de canvis en els municipis:[3]

Economia[modifica | modifica el codi]

La Vinya dels Pirineus fou important i habitual durant molt segles fins que la fil·loxera a finals del segle XIX va provocar la desaparició d'aquest cultiu. Mentre en altres indrets de Catalunya es van recuperar, a l'Alt Urgell es va introduir la vaca de llet.[4] La vaca de llet fou introduïda per Josep de Zulueta que va impulsar el canvi agrari. Així es van substituir les vinyes i els camps de cereals (conreu de secà) pels prat de dall.[5] Es va crear la Cooperativa Lletera Cadí coneguda per la mantega i els formatges de l'Alt Urgell i la Cerdanya.

En són proves les terrasses que encara es troben als pobles alt urgellencs del Pont de Bar i Calvinyà, a prop de la Seu d'Urgell, entre altres. El Pont de Bar és un exemple de l'aprofitament de la terra amb el cultiu de la vinya. Les seves terrasses pugen encara des de la ribera del Segre fins als pobles d'Aristot i Castellnou de Carcolze, encimbellats a la muntanya.

Al Pont de Bar també es troba el Museu de la vinya i el vi de muntanya o Museu de la vinya i el vi de Pont de Bar ubicat a l'antic cortal de Cal Teixidoret, a l'entrada del nou poble (reconstruït després dels aiguats del 1982). A dalt s'exposa tot allò que fa referència al cultiu de la vinya, mentre que al pis de sota està dedicat a l'elaboració del vi.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
810 1.067 1.461 8.968 12.145 28.296 23.643 21.897 19.083 19.709
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
20.181 20.933 19.274 22.134 20.948 19.897 19.828 19.167 18.991 18.802
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
19.006 18.950 19.315 19.848 20.315 21.257 21.942 22.005 21.386 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Llista de monuments de l'Alt Urgell

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. GGCC, l'Alt Urgell: Situació i presentació.
  2. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  3. Text de l'informe Roca Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  4. Museu de la Vinya i el Vi de Muntanya, Pont de Bar
  5. Historia de la Seu d'Urgell
  6. AADD. Guia de Museus i Equipaments Patrimonials de l'Alt Pirineu i Aran. Lleida: Garsineu Edicions, 2008, p.. ISBN 978-84-96779-45-7. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: l'Alt Urgell
Comarquescatalunyapetit.jpg
Al nomenclàtor trobareu els topònims relatius a: Alt Urgell