Alt Urgell
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
 |
|||
| Comarca de Catalunya | |||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit territorial |
Espanya Catalunya Lleida Alt Pirineu i Aran |
||
| Capital | Seu d'Urgell | ||
| Gentilici | Urgellenc, urgellenca, urgellès, urgellesa |
||
| Superfície | 1447,48 km² | ||
| Altitud | n/d | ||
| Població (2008) • Densitat |
21.942 hab. 15,16 hab/km² |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Sistema polític Municipis Forma de govern • President: |
19 Consell comarcal Jesús Fierro i Rugall (CiU) |
||
| Web | |||
L'Alt Urgell (també anomenada Urgell o Urgellet) és una comarca de Catalunya que es troba als Pirineus. La capital comarcal és la Seu d'Urgell i altres poblacions importants són Oliana i Organyà. És una de les sis comarques de l'àmbit territorial de l'Alt Pirineu i Aran, amb 21.942 habitants és la més poblada de l'àmbit concentrant el 30% de la població de l'àmbit.
És la segona comarca més gran de Catalunya, desprès de la Noguera, i una de les que té menys població. Tot i que tan sols té 19 municipis està formada per un gran nombre de pobles però que per la seva mida es veuen agrupats en municipis que solen ser bastant extensos.
L'Alt Urgell té una forma allargada, com una mena de piràmide invertida. La llargada li és donada pels 46 km del riu Segre, que rega la vall principal i és l'eix de la comarca, mentre que suggereixen l'amplada de la capçalera els 22 km del riu de Lavansa, els 16 km del riu de Pallerols i els 12 km de la Valira, que corren pel seu sector de més al nord, fins a ajuntar-se amb el Segre.
La Seu d'Urgell ha estat sempre la capital natural, ocupa una espaiosa i estratègica esplanada de muntanya, la plana de la Seu, on conflueixen les principals vies naturals dels Pirineus. Aquesta estratègica situació i sobretot el desenvolupament d'Andorra han tingut una gran influència en la capital i una gran part de la comarca, que són el pas obligat per a accedir-hi.[1]
Taula de continguts |
[edita] Situació
L'Alt Urgell es troba a la zona nord-occidental de Catalunya, als Pirineus, concretament a la conca del Segre i és constituïda per un sistema de petites valls i riberes formades al llarg i a l'ambple d'aquest riu i els seus afluents. Li fan de límit les comarques de la Cerdanya, el Berguedà i el Solsonès per la banda de llevant, els dos Pallars per ponent, la Noguera per migjorn i Andorra per tramuntana.
És pot distinger entre tres sectors diferents. Al nord-est es troba la comarca natural del Baridà, dividida entre la Cerdanya i l'Alt Urgell. Seguint el curs del Segre, en aquesta zona força acongostat, s'arriba a l'estret de Mollet que suposa el límit entre el Baridà i l'Urgellet. L'Urgellet, com el Baridà, és una comarca natural i històrica que correspon a quasi tot l'Alt Urgell. Seguint el curs del riu, ja dins l'Urgellet, es troba l'estret de les Cabanotes, canal de la Quera, o el Forat de la Seu, aquesta zona el Segre segueix acongostat fins arribar a la plana de la Seu, la plana més gran de l'Urgellet i més poblada. L'altre sector situa el límit al grau d'Oliana, la fi de l'Urgellet i l'inici de la ribera d'Oliana, Peramola i Bassella. Aquest últim sector meridional de l'Alt Urgell està a mig pas dels Prepirineus i la Depressió central.
El nom de la comarca té el seu origen en la regió de l'Urgellet, i la ciutat d'Urgell (antic nom de la Seu d'Urgell) on es va formar el Comtat d'Urgell però que amb l'extensió d'aquest cap al sud, va subdividir el comtat i es va crear un vescomtat de l'Alt Urgell.
La situació privilegiada de la Seu d'Urgell en una de les cruïlles de comunicacions més importants del Pirineu català explica el seu paper històric excepcional i el del comtat d'Urgell com una de les claus de la reconquesta. Les petites planes o riberes obertes al voltant del Segre són separades per congosts.
En altitud se succeeixen com a clímaxs el carrascar, poc extens, les rouredes seques, el bosc de pi roig, que ocupa grans superfícies, i la vegetació subalpina i alpina. Les muntanyes desforestades es cobreixen de boixedes i de pasturatges secs.
[edita] Informe Roca
El Parlament de Catalunya va encarregar la revisió del mapa territorial a una comissió d'experts presidida per Miquel Roca amb la presència de quatre geògrafs. El gener del 2001 es va presentar l'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, conegut com l'Informe Roca. Aquest informe proposa la creació d'una nova comarca anomenada Segre Mitjà que inclouria els municipis del sud de l'Alt Urgell: Oliana, Peramola i Bassella, a més de canvis en els municipis:[2]
- Agregacions municipals per no arribar a 250 habitants:
- Estamariu al municipi d'Alàs i Cerc, sota el nom d'Alàs, Bescaran i Estamariu.
- Cabó al municipi d'Organyà.
- Ajuntar els municipis del Pont de Bar, Arsèguel i Cava, sota el nom de Baridà.
- Ajuntar els municipis de Josa i Tuixén i la Vansa i Fórnols, sota el nom de Tuixén i la Vansa.
- Suprimir els enclavaments de Conorbau i Baridà (Ribera d'Urgellet) per passar a les Valls d'Aguilar.
- Corregir altres disfuncionalitats:
- Cerc, la Bastida d'Hortons, el Ges, Ortedó, Lletó i Vilanova de Banat, tots ells al municipi d'Alàs i Cerc passarien al de la Seu d'Urgell.
- Bescaran, al municipi de les Valls de Valira passaria al municipi proposat d'Alàs, Bescaran i Estamariu.
- Unió del municipi de Fígols i Alinyà dins del d'Organyà.
- Freixa de la comarca del Pallars Sobirà i del municipi de Soriguera, només s'hi pot accedir des de les Valls d'Aguilar, i passaria a aquest municipi.
- Guils del Cantó i Pallerols del Cantó, ambdós al municipi de Montferrer i Castellbò passarien al municipi de Ribera d'Urgellet.
[edita] Història
[edita] Prehistòria i antiguitat
L'Alt Urgell o Urgellet ocupa només un sector del comtat d'Urgell abans de la seva expansió cap a la plana. L'Urgell històric era format per l'Alt Urgell, Andorra, gran part del Solsonès i una petita part de la Segarra i la Noguera.
A l'època neolítica es troben els primers vestigis de poblament a la comarca, agricultors que utilitzaven per als seus enterraments els sepulcres de fossa. El fenomen megalític es molt present i s'han calculat fins a 66 megàlits al sector del Segre central. Alguns de destacats són la cista megalítica del Coll de la Bernadella a Montan de Tost i la cambra simple, anomenada la Cabana del Moro, a Bescaran.
També es troben jaciments a Cabó i a Toloriu de l'edat de Bronze, i la necròpoli de Cabó. Es coneix un poblat ibèric a Castellciutat, anomenada Arse-durgui i fou reemplaçada per una ciutat romana anomenada Orgiao Orgellia, que es creu que fou capital d'un grup d'ilergets surdaons o dels ceretans augustans, que es barrejaven aquí amb els andosins (Andorra).
Es creu que pel gran nombres de noms pre-romans que hi ha en la toponímia local la població bascoide fou molt impermeable a la romanització.
[edita] Inicis del Comtat d'Urgell
L'escassa romanització també fou un obstacle per a la penetració del cristianisme i per això la diòcesi d'Urgell no es formà fins el segle VI. La localització de l'Urgell (Alt Urgell) lluny dels centres afectats pels dominis visigòtics i àrab va fer que la diòcesi i el futur Comtat d'Urgell i també el de la Cerdanya es poguessin mantenir amb continuïtat i que per petició pròpia dels urgellencs passaria a l'obeiència dels francs.
El Comtat d'Urgell es va crear poc abans del 789, després que la ciutat de Girona passés a integrar-se al regne dels francs. Probablement el canvi de domini del Comtat d'Urgell i Cerdanya es feu d'una forma similar i sense violència, com també l'invasió sarraïna fins el retorn del general Abd al-Malik el 793 de retorn de Girona i Narbona devastar la Cerdanya i l'Urgellet, com també la ciutat d'Urgell.
Borrell I d'Osona fou desposseït el 820 dels comtats d'Urgell i de Cerdanya-Conflent i foren donats al comte Asnar I Galí, succeït pel seu fill Galí I Asnar i aquest últim fou foragitat per Sunifred I d'Urgell-Cerdanya, investit per Lluís el Piadós el 834.
El comtat passa a Guifré el Pilós (870-97) i comença la línia hereditària de comtes privatius, al deixar el llegat del Comtat d'Urgell separat del de Cerdanya. Es va trencar així el nomenament dels comtes per part dels reis francs. La primera dinastia comtal, composta de vuit Ermengols, va fer avançar la frontera del comtat fins a Sanaüja i Torà i per bona part del Solsonès al llarg del segle X. Poc desprès de l'any 1.000, i al llarg del segle XI es reconqueria Ponts, la vall d'Artesa de Segre, Cubells i Camarasa, Agramunt i la serra d'Almenara fins a tocar el Comtat d'Osona, que entretant s'havia estès vers Cervera, Tàrrega i Anglesola, que formaran el límit de l'Urgell Mitjà i el Baix Urgell, sotmès als comtes urgellesos. També es va ampliar per ponent cap a les valls de Meià, Àger i Santa Linya.
El 1105 es conquereix Balaguer i el comtat canvia de centre polític, dels Pirineus a les planes, deixant així l'antic centre de la vall de la Valira i on prengué cada vegada més relleu el paper del Bisbe d'Urgell i la casa dels Caboet i els vescomtes de Castellbò.
[edita] Plenitud de l'època comtal
Les disputes entre els Caboet i llurs successors, els vescomtes de Castellbò, amb els bisbes d'Urgell per la senyoria d'Andorra, que continuaren fins al segle XIII, quan el vescomtat pertanyia ja a la casa comtal de Foix, prepararen de fet la separació de les valls d'Andorra de la resta del comtat d'Urgell, separació que esdevingué definitiva a partir de la segona meitat del segle XVI. En la divisió del Principat de Catalunya en vegueries, vigent el 1304, l'Alt Urgell restà exclòs d'aquestes demarcacions reials; cap al 1365, tanmateix, el territori era unit a la vegueria de Cervera. Una vegueria d'Urgell aparegué a la fi de l'edat mitjana, la qual incloïa la part de l'antic comtat d'Urgell compresa a la vall del Segre aigua amunt de Rubió d'Agramunt. En crear-se més endavant la vegueria d'Agramunt, l'Alt Urgell fou agregat a la vegueria de Puigcerdà, que esdevingué després del 1716 corregiment de Puigcerdà.
[edita] Història per municipis
L'edat mitjana és, no obstant això, l'època que ens permet aprofundir en la història d'aquest territori, formant part del comtat d'Urgell i essent el centre històric d'aquest. D'entre les figures medievals més excel·lents és necessari destacar a Sant Ermengol, bisbe d'Urgell de 1010 fins 1035, personatge clau en la història de la Seu d'Urgell i les terres de la seva diòcesi.
Des de mitjans del segle X, la vall pertanyia a la família dels Caboet, que posseïen també extensos territoris, com les valls de Sant Joan i d'Andorra. Aquest llinatge es va unir amb el dels Castellbò en el segle XII.
El comte d'Urgell havia estat senyor de l'actual municipi de Coll de Nargó, una part del qual (els antics termes de Nargó i Montanissell) van passar després als Caboet i, d'aquests, al vescomtat de Castellbò. El territori de Gavarra, on tenia importants possessions el cavaller Arnau Mir de Tost, va arribar a les mans de la cabilda de la catedral d'Urgell.
La vila d'Estamariu apareix documentada des del segle IX. Va pertànyer al vescomtat de Castellbò.
En la vall de Fígols, durant l'edat mitjana, tenien possessions els senyors de Caboet i també el bisbe d'Urgell i el priorat d'Organyà. El Castell d'Alinyà, en canvi, pertanyia als Cardona. A Fígols va néixer el poeta i divulgador cultural Josep Grau i Colell (1937-1995.)
Durant l'edat mitjana, Tuixent va pertànyer a la cabilda de la catedral d'Urgell. Per la seva banda, el castell de Josa va passar de mans de famílies nobles de Cerdanya als barons de Pinós. El cavaller Ramon de Josa, aliat dels Castellbò, va ser acusat, com aquests, de protegir i practicar la doctrina càtara. L'actual terme de Montferrer i Castellbò va pertànyer al vescomtat de Castellbò, que, amb el matrimoni del vescomte Arnau amb Arnaldeta de Caboet, va passar a posseir també la vall de Cabó. Els seus dominis s'estenien pels termes d'Organyà, Fígols, Coll de Nargó, Adraén i les valls de Sant Joan, a més de les possessions Pallaresos de la vall d'Àsua, Vall Ferrera i Gerri de la Sal. El matrimoni de la filla d'Arnau, Ermessenda, amb el comte Roger Bernat II de Foix va unir ambdues cases senyorials. De l'enfrontament dels Foix i els Castellbò amb el Bisbat d'Urgell van néixer els famosos pareages, origen de la independència d'Andorra.
El castell i la vila d' Oliana havien format part de les possessions del comtat d'Urgell i després va passar a les mans dels Cardona, qui, al començament del segle XV, van cedir els drets a la cabilda de la catedral d'Urgell. Entre els fills il.lustres d' Oliana mereix un esment especial el pedagog, historiador, musicòleg i sacerdot Albert Vives.
En època medieval, es van disputar la vila el priorat d'Organyà i els comtes de Foix, vescomtes de Castellbò. Els dos bàndols contendents van arribar finalment a un acord de condomini, segellat en l'any 1232 amb la signatura d'un pareage.
En el segle XI, Peramola pertanyia al cavaller Arnau Mir de Tost. Més endavant, el castell de la vila va ser centre de la baronia de Peramola, jurisdicció que comprenia la gairebé totalitat de l'actual municipi.
Pont de Bar havia format part del comtat d'Urgell. Sant Ermengol, el bisbe sant, va morir en l' any 1035 al caure al Segre mentre visitava les obres del pont que ell mateix havia manat construir. Les inundacions de 1982 van destruir una gran part del poble, que seria reconstruït, uns anys després, en un paratge pròxim.
La major part de l'actual terme de Ribera d'Urgellet havia pertangut, durant l'època medieval, al capítol de la catedral d'Urgell. Esment a part mereix el mític cavaller Arnau Mir de Tost, que va conquistar als sarraïns la vall d'Àger.
- La Seu d'Urgell
Seu episcopal des de principis del segle VI, La Seu d'Urgell va exercir un rol preeminent en la formació de la denominada Catalunya antiga. Destruïda pels sarraïns en l'any 793, la vila, originàriament emplaçada a Castellciutat, va crear un raval en el pla, on en 839 es va consagrar la primera catedral. Els bisbes d'Urgell, que van liderar el creixement econòmic i comercial de la ciutat i del conjunt de la diòcesi, es van enfrontar amb els vescomtes de Castellbò i comtes de Foix, que posseïen Castellciutat.
- Les Valls d'Aguilar
Durant l'època medieval, l'actual terme dels Valls d'Aguilar va pertànyer al vescomat de Castellbò.
En l'actual municipi de Les Valls de Valira van tenir extenses possessions els comtes d'Urgell, que van cedir al capítol de la catedral d'Urgell i aquest els va infeudar als senyors de Caboet, d'on van passar al vescomtat de Castellbò.
Durant l'època medieval, La Vansa va pertànyer al comtat d'Urgell i als Pinós i després va passar al capítol de la catedral d'Urgell, excepte l' antic terme de Adraén, que pertanyia al vescomtat de Castellbò.
[edita] Clima
El clima de la comarca és del tipus mediterrani, transformat per la muntanya, per això la a major part de la població es concentra a les riberes.
Les precipitacions són escasses, al voltant dels 700 mm anuals, bé que augmenten considerablement amb l'altitud. A l'estiu, el màxim de pluges correspon a les muntanyes; el mínim és a l'hivern a tota la comarca. És un clima, per tant, sec i fred a l'hivern, fresc i plujós a la primavera i començament d'estiu, calorós i sec al final d'estiu i començament de tardor, i fresc i humit a la tardor. La vegetació és continental, en gran part submediterrània.
[edita] Conreu i ramaderia
La Vinya dels Pirineus fou important i habitual durant molt segles fins que la fil·loxera a finals del segle XIX va provocar la desaparició d'aquest cultiu. Mentre a d'altres indrets de Catalunya es van recuperar, a l'Alt Urgell es va introduir la vaca de llet[3]. La vaca de llet fou introduïda per Josep de Zulueta que va impulsar el canvi agrari. Així es van substituir les vinyes i els camps de cereals (conreu de secà) pels prat de dall[4]. Es va crear la Cooperativa Lletera Cadí coneguda per la mantega i els formatges de l'Alt Urgell i la Cerdanya.
En són proves les terrasses que encara es troben als pobles alt urgellencs del Pont de Bar i Calvinyà, a prop de la Seu d'Urgell, entre altres. El Pont de Bar és un exemple de l'aprofitament de la terra amb el cultiu de la vinya. Les seves terrasses pugen encara des de la ribera del Segre fins els pobles d'Aristot i Castellnou de Carcolze, encimbellats a la muntanya.
Al Pont de Bar també es troba el Museu de la vinya i el vi de muntanya o Museu de la vinya i el vi de Pont de Bar ubicat a l'antic cortal de Cal Teixidoret, a l'entrada del nou poble (reconstruït desprès dels aiguats del 1982). A dalt s'exposa tot allò que fa referència al cultiu de la vinya, mentre que al pis de sota està dedicat a l'elaboració del vi.
[edita] Demografia
Durant la segona meitat del segle XIV la població tingué un brusc i acusat descens (uns deu mil habitants el 1380) a causa de la pesta negra i els seus efectes associats. Al llarg del segle XVIII el cens de la comarca experimentà un notable creixement fins a 11.256 habitants el 1787.
El 1830 havia tornat a baixar, però ràpidament augmentà de nou, fins el 1857, i assolí 27 348 h. El s XIX acabà amb una nova reculada (18 898 h el 1900). Al llarg del s. XX la població de l'Alt Urgell conegué petites oscil·lacions fins a assolir 20 211 h el 1930 i 21 574 el 1950. A partir d'aquest any mantingué un comportament decreixent: 19 335 h el 1981, 19 010 h el 1991 i 20 936 el 2005.
El 2005 la Seu d'Urgell (12 317 h) concentrava prop del 58,8% de la població comarcal, i només un altre municipi, Oliana, amb 1 932 h. Organyà, amb 960 h, era el tercer nucli més poblat. En altres municipis com Cava, Coll de Nargó, Noves de Segre, Alàs i Cerc, Cabó i el Pont de Bar, la població continua disminuint. El despoblament afecta principalment els municipis més muntanyosos, que de fet agrupen només el 30% de la població total.
El 2005 l'estructura demogràfica de la comarca destacava pel seu envelliment, atès que el 12,4% del cens tenia menys de 15 anys (l'any 1981 la xifra era del 20%), la població adulta representava el 67,1% del total i el 20,5% sobrepassava els 65 anys. L'abandó progressiu de les zones més elevades i el despoblament dels nuclis menors ha fet reduir a més de la meitat el nombre d'entitats municipals, que el 1960 arribaven a prop de la quarantena.
Els pobles de l'Alt Urgell són constituïts per un nombre no gaire elevat de cases de pagès d'agrupament poc compacte. Les activitats agrícoles i ramaderes continuen tenint un pes important en l'economia comarcal, encara que els serveis cada vegada tenen més influència.
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Alàs i Cerc | 396 |
| Arsèguel | 97 |
| Bassella | 255 |
| Cabó | 104 |
| Cava | 55 |
| Coll de Nargó | 626 |
| Estamariu | 122 |
| Fígols i Alinyà | 265 |
| Josa i Tuixén | 172 |
| Montferrer i Castellbò | 983 |
| Oliana | 1.938 |
| Organyà | 959 |
| Peramola | 370 |
| Pont de Bar, el | 191 |
| Ribera d'Urgellet | 946 |
| Seu d'Urgell, la | 12.703 |
| Valls d'Aguilar, les | 314 |
| Valls de Valira, les | 875 |
| Vansa i Fórnols, la | 195 |
| Font: Municat | |
El 2005, la població activa estava formada per 8 756 persones, amb una taxa d'atur del 6,2%. Per sectors d'activitat, la població ocupada es distribuïa de la manera següent: el 9,3% treballava en l'agricultura (contra l'11,2% del 1996), el 13,9% en la indústria (19,8% el 1996), el 14,3% en la construcció (12% el 1996), i el 62,6% en els serveis (57% el 1996). El 2003, el total de terres conreades continuava minvant: 5 458 ha (3 636 ha de secà i 1 822 ha de regadiu), contra les 5 746 ha el 1999, i les 6 085 ha del 1989. Els conreus més importants són els farratges (1 954 ha) i els cereals, com ara l'ordi (1 109 ha), la civada (585 ha) i el blat (8 383 ha). A més d'aquests conreus hi té una certa tradició el conreu de la patata. Dominen, però, les grans superfícies de pastures, amb una extensió de 36 567 ha (1999), que juntament amb els conreus abans esmentats són la base alimentària de la ramaderia comarcal, el principal focus econòmic del sector primari.
Els regadius, que representen el 23,3% de les terres de conreu, s'estenen a les riberes fins als 740 m d'altitud, i assoleixen els 1 400 m en petites hortes de pobles. Els secans de blat arriben als 1 500 m; a més altura es cull gairebé exclusivament sègol, més resistent a la cruesa del clima.
El bestiar gros constitueix la part principal del cabal ramader de l'Alt Urgell. El bestiar porcí (34 525 caps el 2003, 36 156 caps el 1999) i l'aviram (244 593 caps el 1999), i l'oví (27 166 caps el 2003, 23 515 caps el 1999) i el cabrú (1 621 caps) han experimentat un creixement important els darrers anys. El bestiar boví (25 167 caps el 2003, 21 698 caps el 1999), és destinat principalment a la producció principal lletera (el 2003 es produïren a la comarca 64 270 tones de llet, xifra que suposa el 9,2% del total de Catalunya i la situa com a capdavantera al país). El bestiar equí, tradicional abans a la comarca, gairebé ha desaparegut.
La indústria comarcal és poca i molt concentrada a la Seu d'Urgell. Els principals sectors són l'agroalimentari (indústries càrnies i lleteres) i el metal·lúrgic. També es manté la tradició fustera de la comarca i l'aprofitament hidroelèctric dels rius. L'aprofitament industrial intensiu de la llet s'inicià l'any 1915 amb la fundació de la Cooperativa del Cadí, que d'una xifra inicial de 200 litres de llet diaris passà a la de 110 500 litres l'any 1984. L'any 1923 es fundaren les Lleteries de la Seu, que el 1972 produïen 35 000 litres diaris i el 1984 passaren a 80 000 litres de llet diaris; l'empresa, però, tancà, al final dels anys vuitanta. Aquest sector constituí el veritable motor de la transformació de la comarca, i totes les modificacions de l'agricultura han estat ocasionades pel ressorgiment ramader i per les seves necessitats. L'explotació del bosc encara perdura a la comarca, si bé ha perdut una bona part de la seva importància econòmica.
El Segre constituïa, en un principi, el camí de l'explotació del bosc, el qual, fins al començament del s XX, es feia mitjançant rais seguint el seu curs. La creació de rescloses modificà aquesta forma de transport i produí, al mateix temps, una baixa en els desboscaments, els quals foren represos amb nova intensitat i millors mitjans tècnics des del final de la guerra civil de 1936-39. L'aprofitament del bosc originà l'aparició de diverses serradores (la Seu d'Urgell, Adrall, Organyà).
El 1999 la superfície total de boscs a l'Alt Urgell era de 48 715 ha. Des dels anys vuitanta el sector que més s'ha desenvolupat ha estat el terciari, ja que ha augmentat considerablement el nombre i la qualitat de tots els serveis. Aquest augment es concentra sobretot a la Seu d'Urgell, gràcies, sobretot, a la dedicació al turisme i als esports relacionats amb la neu. Un dels factors que han incidit en el desenvolupament de la Seu ha estat la proximitat d'Andorra, que ha provocat el creixement de serveis turístics, duaners i de comerç, a més de constituir un important mercat de treball per a l'Alt Urgell.
Els serveis turístics que darrerament han augmentat més a la comarca són els relacionats amb la neu i l'agroturisme. L'eix principal de comunicacions ha estat marcat sempre per la vall del Segre, i les carreteres més importants són la de Lleida a Puigcerdà, la carretera d'accés a Andorra des de la Seu i tot un seguit de carreteres intercomarcals i pistes de muntanya. La inexistència de ferrocarril ha estat un fre important en el desenvolupament de l'Alt Urgell, que té a Puigcerdà l'estació més propera.
El 1982 s'inaugurà l'aeroport de la Seu d'Urgell-Andorra, catalogat com de tercer ordre, dins els termes municipals de Montferrer i el Ribera d'Urgellet. Tancat des del 1984, hom n'estudia la reobertura.
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[edita] Política
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Convergència i Unió | Jesús Fierro Rugall | 4.028 | 9 | ||
| Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal | Fermí Tordesillas Casals | 3.430 | 6 | ||
| Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal | Antoni Casanoves Alis | 1.776 | 3 | ||
| Partit Popular | Patricia Lanau Morales | 528 | 1 | ||
| Iniciativa per Catalunya - Esquerra Unida i Alternativa - Entesa pel Progrés Municipal | 476 | - | |||
| Altres | 221 | - | |||
| Vot en blanc | 303 | - | |||
| Total | 10.849 | 19 | |||
[edita] Vegeu també
- Comtat d'Urgell
- Urgellet
- Baridà
- Vinya dels Pirineus
- Cuina de l'Alt Urgell
- Formatge de l'Alt Urgell i la Cerdanya
- Llista de banderes municipals de l'Alt Urgell
[edita] Enllaços externs
- Pàgina oficial del Consell Comarcal de l'Alt Urgell
- Informació dia a dia de la comarca
- Catalunya des del Palau Robert - Dades de la Generalitat sobre la comarca.
- Dades de la comarca des de la Diputació de Lleida
- Informació general sobre la comarca
- Alt Urgell
- Web de la comarca de l'Alt Urgell (en català i castellà)
[edita] Referències
- ↑ GGCC, l'Alt Urgell: Situació i presentació.
- ↑ Text de l'informe Roca (
PDF) - ↑ Museu del vi de muntanya, Pont de Bar
- ↑ Historia de la Seu d'Urgell
|
|||||||
