Pallars Sobirà

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Pallars Sobirà és una comarca pirinenca que limita (en sentit horari i començant pel nord) amb França, Andorra, l'Alt Urgell, el Pallars Jussà, l'Alta Ribagorça i la Vall d'Aran. A l'edat mitjana el comtat de Pallars Sobirà incloia també la Vall Fosca, que actualment forma part del Pallars Jussà.

El seu relleu està vertebrat per la Noguera Pallaresa i els seus afluents, que el drenen de nord a sud fins al congost de Collegats, que travessa la Serra del Boumort al límit de la comarca amb el Pallars Jussà.

Al nord-est compta amb el cim culminant de Catalunya, la Pica d'Estats.

La major part del seu territori està protegit. Cal ressenyar l'existència de les següents àrees :

Taula de continguts

[edita] Història

El poblament del Pallars es remunta a la prehistòria, de la que ens han arribat nombrosos testimonis en forma de monuments megalítics.

La presència romana sembla que no hi fou gaire intensa, a diferència de la Vall d'Aran, tot i que les darreres troballes arqueològiques comencen a indicar el contrari.

Ja en època medieval i a partir de la desarticulació del món romà, foren les comunitats muntanyenques les que explotaren els recursos de la muntanya.

En els temps de les invasions musulmanes, el territori fou sotmès a poca cosa més que al pagament de tributs o impostos territorials.

Després de la conquesta i el domini dels comtes de Tolosa, s'inicià el Comtat de Pallars Sobirà, que seria la més longeva de tots els comtats catalans i que s'acabaria l'any 1487 amb la caiguda del castell de València d'Àneu i la fi del domini d'Hug Roger III.

La crisi general de l'ordre feudal té la seva continuïtat en l'edat moderna i en la transformació del comtat pallarès en un marquesat en mans de la casa dels Cardona. Aquest marquesat coexistia amb diversos senyorius, però tots plegats formaven part d'una estructura superior, reial, que serà la sotsvegueria de Pallars i que al segle XVIII es convertirà en el corregiment de Talarn.

Des de finals del segles XVIII fins al 1870 la població creix fins a arribar al seu sostre demogràfic de 20.348 habitants l'any 1860.

A partir del 1870 i fins al 1910 hi ha una crisi de l'economia de subsistència que hi havia hagut fins aquell moment i comença una davallada demogràfica i econòmica a causa de la desamortització civil de Madoz, la mala climatologia i l'arribada de la fil·loxera, entre d'altres.

Des del 1910 fins al 1960, i a causa de la implantació de les hidroelèctriques, s'inicia un procés de modernització de la societat tradicional, truncada per la guerra civil i la postguerra.

Des del 1960 fins al 1980 la comarca pateix una segona crisi provocada per la mecanització del camp i la industrialització de les ciutats, que duran el Pallars a una nova davallada demogràfica fins al punt de quedar-se sense la meitat de la població (5.247 habitants).

[edita] Municipis

Vista de la vall d'Àneu des de València d'Àneu
Municipi Habitants
Alins 257
Alt Àneu 450
Baix Pallars 406
Espot 359
Esterri d'Àneu 815
Esterri de Cardós 71
Farrera 112
Guingueta d'Àneu, la 370
Lladorre 225
Llavorsí 330
Rialp 662
Soriguera 341
Sort 2.264
Tírvia 130
Vall de Cardós 399
Font: Municat

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
827 888 983 10.122 12.163 18.762 15.322 13.878 12.990
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
12.475 13.634 12.507 10.483 10.223 10.240 7.700 5.247 5.474
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
5.495 5.623 5.815 5.865 6.050 6.301 6.666 7.067 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Pallars Sobirà
Al nomenclàtor trobareu els topònims relatius a: Pallars Sobirà

[edita] Vegeu també