Roní
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Lleida | |||
| Comarca | Pallars Sobirà | |||
| Municipi | Rialb  | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 1.080,9 m | |||
Roní és un poble del terme municipal de Rialp, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia al terme primigeni de Rialp.
Està situat a 1.080,9 metres d'altitud, en una petita elevació que és el final d'una carena que baixa del sud-est, el cim de la qual és la muntanya de Santa Fe. Domina la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, aigua avall de la confluència amb el Romadriu. És a l'extrem de ponent de la Costa de la Sola de la Sabata.
El poble s'ha modernitzat recentment, atesa la seva proximitat a les pistes d'esquí de Port-Ainé.
Roní té l'església de Sant Cristòfol, així com el petit santuari de Sant Miquel de Roní.
Etimologia[modifica]
Es tracta d'un topònim preromà, iberobasc, segons Joan Coromines.[1] L'eminent filòleg dona com a conjectures el basc erroi (corb), o bé arro (barranc), amb el sufix -ui, de caràcter col·lectivitzador.
Geografia[modifica]
El poble de Roní[modifica]
El poble és arraïmat en un coster, a l'extrem d'una petita carena, amb una diferència de 50 metres d'altitud entre les cases més baixes i les més altes. Estan organitzades pràcticament a partir d'un sol carrer central, el Carrer Major, amb una plaça al bell mig. L'església de Sant Cristòfol i el cementiri parroquial són a l'extrem nord-est del poble.
Les cases del poble[2][modifica]
|
|
Història[modifica]
Edat moderna[modifica]
En el fogatge del 1553, Roni i Berini declaren conjuntament 2 focs laics,[3] uns 10 habitants.
Edat contemporània[modifica]
Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[4] a Roní. Hi diu que és una localitat agregada al municipi de Rialp. Està situat a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, sobre un turó molt ventilat exposat al vent del nord. Tenia en aquell moment 25 cases i l'església parroquial de Sant Cristòfol, de la qual depèn l'església de Beraní. Les terres són en general aspres i muntanyoses, amb pocs arbres. S'hi collia sègol, patates i herba. S'hi criava tota mena de bestiar, especialment vacum. Hi havia molta caça de llebres i perdius. Comptava amb 14 veïns de cadastre (caps de casa) i 83 ànimes (habitants).
Comunicacions[modifica]
Roní no disposa de cap mena de mitjà de transport col·lectiu públic. S'hi accedeix per una pista rural asfaltada de 4,8 km. de recorregut, la Carretera de Roní, que arrenca del punt quilomètric 133,8 de la carretera C-13, a prop i al nord-est d'on la carretera passa de la riba dreta a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, al costat nord-est dels Xalets dels Notaris. Roní és a 6,7 quilòmetres del seu cap municipal, la vila de Rialp.
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Coromines, Joan. «Roní». A: Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de parla catalana. VI O-Sai. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1996. ISBN 84-7256-852-0.
- Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
- Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Rialb de Noguera». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
- Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
- Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roní |