Joan Coromines i Vigneaux

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Joan Corominas.
Joan Coromines i Vigneaux
Naixement 21 de març de 1905
Barcelona
Mort 2 de gener de 1997 (als 91 anys)
Pineda de Mar, Maresme
Sepultura Cementiri de Montjuïc
Activitat Lingüista
País Catalunya Catalunya
Obres principals Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (1980-1991)
Onomasticon Cataloniae (1989-1997)
Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana (1954-1957)
Premis Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1980)
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1984)
Premi Nacional a la Projecció Social de la Llengua Catalana (1995)

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997)[1] fou un lingüista català, autor del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de l'Onomasticon Cataloniae i del Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana. Coromines va ser un dels principals especialistes en lingüística romànica. Tenia un gran coneixement del català, occità i castellà, i també de la lingüística indoeuropea i aràbiga.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 21 de març del 1905 a la ciutat de Barcelona, fill del polític Pere Coromines i Montanya i de la pedagoga Celestina Vigneaux i Cibils. Era germà del matemàtic Ernest Corominas i de la psicòloga Júlia Coromines i Vigneaux. De molt jove ja va mostrar interès en la lingüística. Estudià a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, i va completar estudis en diverses ciutats europees. El 1930 començà a treballar a l'Institut d'Estudis Catalans i el 1931 publicà la tesi doctoral Vocabulario aranés. El mateix any comença a preparar l'Onomasticon Cataloniae.

L'esclat de la Guerra Civil (1936) el va trobar a Madrid fent oposicions a una càtedra de filologia provençal. L'11 de novembre del 1936 es casà amb Bárbara de Haro.[2] Després de la Guerra Civil Espanyola s'exilià en diversos països, fins que aconseguí una càtedra a la Universitat de Chicago el 1948, on serà conegut com a John Corominas.[3] Entre 1954 i 1957 va publicar el Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana.

Des de llavors, va tornant a Barcelona en diverses ocasions, i en 1963 hi passa uns mesos, que aprofita per adquirir un terreny al carrer de Cristòfor Colom, núm. 30, Pineda de Mar i començar en 1964 a edificar-hi una casa. El juliol de 1967 es jubila a Chicago i torna a Barcelona, on s'instal·la, però ja començant a fer llargues estades a Pineda, on troba més tranquil·litat per a treballar-hi i on viurà permanentnment els últims vint anys de vida.

Del 1980 al 1991 va preparar el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. El 1994 va acabar l'Onomasticon Cataloniae. Va passar els últims anys de la seva vida a Pineda de Mar, treballant intensament, i hi morí el 2 de gener del 1997.

Se n'instal·là la capella ardent al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat i fou enterrat al Cementiri de Montjuïc (Barcelona).

Coromines va mantenir posicions profundament catalanistes, va rebutjar una càtedra a Madrid, el nomenament per a ésser membre de la Real Academia Española i diversos premis del govern espanyol (com la Gran Creu d'Alfons X) a causa del tractament que rebia la llengua catalana a Espanya.

El mateix 1997, el 17 d'abril, es constituí la Fundació Pere Coromines d’Estudis Filosòfics, Històrics, Literaris i d’Investigació. L'acte tingué lloc a la casa de Pineda, però la seu de l'entitat es fixà a la casa pairal de la família de Sant Pol de Mar, on havia passat els estius fins a la Guera Civil. Un cop restaurada la casa de Sant Pol, hi foren traslladats els papers, biblioteca i pertinences de Coromines des de Pineda i des del pis de Barcelona.

El cedulari general de Coromines[modifica | modifica el codi]

El cedulari general és un fitxer de 36 calaixos amb un milió de cèdules, ordenades alfabèticament, amb la informació obtinguda a les enquestes orals i el buidatge sistemàtic de publicacions i documents manuscrits. Coromines el va recollir meticulosament, per a la preparació dels diccionaris etimològics castellà, aranès i català, (Onomasticon Cataloniae).

Després d'un recorregut per tots els continents, que el salvà de la Guerra Civil i de la Segona Guerra Mundial, es conserva a la Fundació Pere Coromines de Sant Pol de Mar.

Obres[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Joan Coromines i Vigneaux». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 28 de setembre de 2012].
  2. Fundació Pere Corminas
  3. Ell mateix feia servir aquest nom, ja que "Joan", en anglès, és nom femení, i no volia que es pronunciés malament el seu cognom.
  4. Joan Coromines (en castellà). Anthropos Editorial, 1990, p.6. ISBN 8476582501. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Joan Coromines i Vigneaux