Joan Solà i Cortassa

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Joan Solà i Cortassa (Bell-lloc d'Urgell, Pla d'Urgell, 10 de gener del 1940) és un lingüista català. El 1965 es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i el 1970 es doctorà en filologia catalana. El 1977 obtingué el títol de master en lingüística a la universitat de Reading (Anglaterra).

Ha estat professor a diversos centres docents des del 1965 (com la Universitat Autònoma de Barcelona) i des del 1984 és catedràtic de llengua i literatura catalanes de la Universitat de Barcelona. És membre de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Va ser codirector de les Obres Completes de Pompeu Fabra i director de la Gramàtica del català contemporani, treballa actualment com ponent en la Gramàtica normativa de l'Institut d'Estudis Catalans, del qual n'és membre des del 1999. Ha publicat nombrosos articles i estudis, preferentment sobre temes de sintaxi i d'història de la llengua catalana.

Taula de continguts

[edita] Premis

Entre els premis obtinguts, cal mencionar el Premi a la investigació lingüística de la Fundació Enciclopèdia Catalana (1991) i el Premi de recerca Crítica Serra d'Or per l'obra Història de la lingüística catalana, 1775-1900. Repertori crític (1999), el Premi Sanchis Guarner de la Fundació Jaume I per la Gramàtica del català contemporani o la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, per la seva tasca de recerca sincrònica i diacrònica en la llengua catalana, així com per la persistent tasca social de divulgació dels coneixements sobre aquesta llengua.[1]

El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 2009 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Lleida i va rebre el premi d'Honor de les Lletres Catalanes, un guardó que concedeix l'associació Òmnium Cultural en reconeixement a la trajectòria cívica i al prestigi de l'obra publicada[2].

[edita] Obres

  • Estudis de sintaxi catalana (1972-1973)
  • A l'entorn de la llengua (1977)
  • Del català incorrecte al català correcte (1977)
  • "Ser" i "estar" en el català d'avui (1981)
  • Sintaxi generativa catalana (1986), en col·laboració amb S.Bonet,
  • Qüestions controvertides de sintaxi catalana (1987)
  • L'obra de Pompeu Fabra (1987)
  • Bibliografia lingüística catalana del segle XIX (1989), en col·laboració amb Pere Marcet
  • Lingüística i Normativa (1990)
  • La llengua, una convenció dialèctica (1993)
  • Sintaxi normativa: estat de la qüestió (1994)
  • Història de la lingüística catalana, 1775-1900 (1998), en col·laboració amb Pere Marcet
  • Gramàtica del català contemporani (2002) amb Maria-Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez-Saldanya

[edita] Referències

[edita] Enllaços externs