Biblioteca de Catalunya
La Biblioteca de Catalunya, va ser creada l'any 1907 com a biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans. Fou oberta al públic el 1914, en temps de la Mancomunitat de Catalunya en la seva seu al Palau de la Generalitat. La seva actual directora és Dolors Lamarca, tot i que s'ha anunciat la seva propera destitució, a l'espera de nomenar un nou director.[1]
L'any 1931 va passar a ocupar bona part dels edificis de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, un conjunt del segle XV, propietat de l'Ajuntament de Barcelona. Actualment, la Biblioteca ocupa una superfície total de 8.820 m², i té un fons aproximat de tres milions d'exemplars, i apart de la seu central té altres locals externs, a Barcelona mateix i a l'Hospitalet de Llobregat.
Acull fons d'Enric Prat de la Riba, Marià Aguiló, Jacint Verdaguer, Isidre Bonsoms, Joaquim Furnó, etc.
Taula de continguts |
[modifica] Història
L'any 1907 el president de la Diputació de Catalunya Enric Prat de la Riba funda l'Institut d'Estudis Catalans des d'on es crea la Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans.
Els primers anys es dediquen a 'crear' la biblioteca, atès que, a diferència de les biblioteques nacionals de la resta d'Europa, que són la transformació de biblioteques reials, de monestirs o de col·leccions privades, en el cas de Catalunya es tracta d'una biblioteca creada des de zero pel poble culte, la burgesia.[2]
L'any 1914 Mancomunitat de Catalunya atorga a la Biblioteca el caràcter de servei cultural públic i n'obre l'accés al públic. En aquells moments, la seu de la biblioteca era al Palau de la Diputació (després de la Generalitat)
L'any 1917 es creen les seccions de Reserva Impresa i Col·leccions Especials, i de Música, que afavoreixen la incorporació i la catalogació d'importants peces i col·leccions patrimonials.
L'any 1923 es constitueix la secció d'Estampes, Gravats i Mapes, que reuneix el material gràfic, i on es custodia la col·lecció de matrius de gravat més nombrosa de l'estat espanyol.
L'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona com a seu de la Biblioteca l'any 1931, encara amb el Comte de Güell d'alcalde, però no és fins acabada la Guerra Civil Espanyola (1936-39), l'any 1940, que la institució, ara rebatejada pel règim franquista com a Biblioteca Central -nom que ja li havia donat la Dictadura de Primo de Rivera (1923-30)-, es trasllada a la nova seu.
El director fundador va ser Jordi Rubió i Balaguer, que fou desposseït del seu càrrec a l'adveniment del franquisme. Després la varen dirigir, entre altres, Felip Mateu i Llopis, Rosalia Guilleumas, Anscari M. Mundó o Manuel Jorba, i entre els seus conservadors més destacats hi ha hagut Pere Bohigas i Balaguer, Higini Anglès i Amadeu J. Soberanas.
L'any 1981 la Biblioteca de Catalunya esdevé biblioteca nacional de Catalunya, segons la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament, i assumeix la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya.
Des del 1994 s'estructurà en quatre grans Unitats, la Bibliogràfica, la Gràfica, l'Hemeroteca i la Fonoteca.
La Biblioteca va reformar l'any 1998 les naus gòtiques i va ampliar els seus espais, gràcies a la construcció del nou edifici de serveis.
En els anys 2000 va iniciar la digitalització dels seus fons en una aposta per l'accés per mitjà de les tecnologies de la informació. Actualment també col·labora en el projecte Europeana, de digitalització de patrimoni cultural europeu.
[modifica] Fonts
- Pere Bohigas (dir.): Cincuenta años de la antigua Biblioteca de Catalunya, Biblioteca Central de la Diputación de Barcelona, Barcelona 1968.
- Reis Fontanals, Marga Losantos: Biblioteca de Catalunya, 100 anys : 1907-2007, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 2007
[modifica] Vegeu també
[modifica] Referències
- ↑ Marimon, Sílvia. «La directora de la Biblioteca de Catalunya serà rellevada». Diari Ara [Barcelona], núm. (2011), p.31. ISSN 2014-010X.
- ↑ Alcázar Serrat, Ivan. «Biblioteques: nous papers. Una mirada arquitectònica». Cultura21.cat [Catalunya, País Valencià, les Illes Balears i Andorra], vol. 1, 2 (2007 - (II)), pàg. 78-84.
