Isaac Albéniz i Pascual

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Isaac Albéniz)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Isaac Albéniz
Isaac Albéniz el 1901
Isaac Albéniz el 1901
Nom real: Isaac Albéniz Pascual
Estil: Romanticisme
Naixença: 29 de maig de 1860
Camprodon, Catalunya
Defunció: 18 de maig de 1909 (als 48 anys)
Kanbo, Aquitània, França

Obres destacades

Isaac Albéniz (Camprodon, Ripollès, 29 de maig de 1860 - Cambo-les Bains, Aquitània (França), 18 de maig de 1909) va ser un compositor i intèrpret de piano català de renom internacional. Va escriure obres per a piano, sis òperes (més una d'inacabada i tres d'esbossades) i més de dues dotzenes de cançons, així com diversos temes orquestrals i de cambra. La península Ibèrica i els seus paisatges foren per a ell font d'inspiració inexhaurible.

Albéniz va morir relativament jove, als 49 anys, però la seva vida va ser intensa i va estar marcada per un constant anar i venir entre nombroses ciutats. Aquest caràcter obert, plural i divers, es reflecteix en les seves amistats, entre les quals destaca la de Fernández Arbós, Granados, Dukas i els pintors modernistes Ramon Casas o Santiago Rusiñol.

Gràcies als seus esforços com a empresari, director, pianista i compositor, es convertí en el primer músic català que aconseguí fama internacional. La seva música per a piano, sobretot la col·lecció de poemes simfònics Iberia, va ampliar el camp tímbric del piano i la seva expressivitat.[1]

El fons personal d'Isaac Albéniz es conserva a la Biblioteca de Catalunya i al Museu de la Música de Barcelona, que obtingué la donació de la néta del compositor (inclou documentació biogràfica, exemplars manuscrits originals i objectes personals).

Biografia[modifica | modifica el codi]

Una infància moguda[modifica | modifica el codi]

Monument a Isaac Albéniz a Camprodon

El seu pare Àngel Albéniz era funcionari de duanes de l'estat destinat a Camprodon; la seva mare era Dolors Pascual, originària de Figueres. Al cap de pocs mesos d'haver nascut, la família Albéniz es traslladà a Barcelona, on començà els estudis de música i piano amb el mestre Narcís Oliveras i, més tard a París, amb Antoine François Marmontel primer i al Conservatori un cop complert els vuit anys que exigien. Va ser un nen prodigi que va debutar com a pianista amb tan sols quatre anys, en un recital al Teatre Romea de Barcelona interpretant una fantasia sobre I vespri siciliani de Verdi. Amb 8 anys féu concerts a moltes ciutats catalanes.

El 1869, el seu pare és represaliat i va a parar a l'oficina de duanes del port d'Almeria, lloc que perd per les seves implicacions polítiques. La família torna cap a Barcelona, malgrat que Albéniz (que té vuit anys) és aleshores a Madrid, on sí que és acceptat malgrat l'edat. Al Conservatori de Madrid tingué Eduardo Compta com a professor. El mes de juliol, nou canvi de domicili, ara a Càceres. Isaac va de Càceres a Madrid regularment fins que se li acaba el destí al seu pare, per tal d'assistir a les classes de solfeig de Feliciano Primo, i de piano per Manuel Mendizábal.

Poc després, el pare torna ser destinat a Madrid, on es trasllada una altra vegada tota la família. Isaac viatjà per diferents ciutats castellanes, interpretant un repertori musical no gens fàcil, d'autors com Scarlatti, Bach, Mozart, Beethoven, Schumann i Chopin. També inicià una vida aventurera que el dugué de maneres molt diverses per Europa i Amèrica. És en aquells moments, ja amb catorze anys, que la seva germana Blanca se suïcida al Parc del Retiro de Madrid, on era membre del cor del teatre de la Sarsuela.

El 1872 va protagonitzar una segona fuga i marxà a Amèrica per visitar Argentina, el Brasil i Puerto Rico.[2] Tres anys més tard, el 1875, el seu pare és nomenat Interventor general de correus a L'Havana, Cuba, però novament tornarà a perdre aquest treball i tota la família haurà de retornar a Madrid al cap d'un any. Però per a Isaac totes aquestes circumstàncies no són res més que una genial manera de donar-se a conèixer i de visitar un nou país. Durant aquest període actuà a ciutats com San Juan de Puerto Rico, Santiago de Cuba, així com a locals diversos de L'Havana. També aprofità l'estada a Cuba per anar als Estats Units, on amb uns quants estalvis es proposà completar la seva formació. És en Amèrica on probablement escriu les seves famoses cançons amb textos de Bécquer, les quals han arribat de manera irregular i fragmentades i encara han estat recuperades íntegres en dates recents: la seva primera edició discogràfica data de 2014 i en el seu llibret a les mans del productor Borja Costa (en el llibret "Rhymes by G.A.Bécquer: Complete Edition" hi ha un bon estudi sobre les confusions que han existit entre les diferents versions de la partitura, ja que Albéniz va escriure dues versions, una per a cant i una altra per recitador i piano, gènere de moda en aquells anys en la música de saló, aportant igualment informació rellevant pel que fa a la influència que el jove Albéniz va tenir l'ambient de la música americana en la seva estada a Cuba.

Protecció reial[modifica | modifica el codi]

Albéniz vist per Ramon Casas (MNAC).

Posteriorment es traslladà a Leipzig, on estudià amb Salomon Jadassohn i Carl Reinecke. Sense diners, retornà a Espanya. A l'any següent (1876) el prestigi d'Albéniz es va difonent entre dels cercles aristocràtics de Madrid. En aquest fet hi té una intervenció cabdal la figura de Guillermo Morphy Ferris, comte de Morphy i secretari particular d'Alfons XII), el qual, entusiasmat pel seu talent, li obrí les portes de la Cort. Morphy, crític, musicòleg i compositor, influí perquè li fos atorgada una pensió reial per a estudiar al Conservatori reial de Brussel·les (1879), on perfeccionà els estudis de solfeig i piano.

Segons el seu diari, l'any 1880, Albéniz rep lliçons de Liszt, lliçons que es van impartir per tota Europa, i que el compositor català va rebre en formar part de la cort d'estudiants que acompanyaven Lizst en els seus desplaçaments. L'amistat que va sorgir d'aquesta relació duraria fins a la mort de l'hongarès el 1886. Algunes interpretacions posteriors dubten de la validesa d'aquests fets argumentant que Liszt residia a Weimar en aquella època.

Fou guardonat amb el premi extraordinari de piano atorgat per Planté, Rubinstein i Von Bülow. Continuà l'activitat concertística per la península i per Amèrica.

Retorn a Barcelona[modifica | modifica el codi]

Isaac Albéniz i Enrique Fernández Arbós, el 1889

El 1883 s'establí a Barcelona, on es va casar amb Rosina Jordana, alumna seva, i amb la qual va tenir tres fills. Després de casar-se, estabilitzà durant un període llarg la seva vida a Tiana (Maresme). A Barcelona va estudiar composició amb Felip Pedrell, el qual li transmeté els seus coneixements del folklore espanyol i l'inspirà per escriure música com ara la Suite Española, Op. 47 (1886). El cinquè moviment d'aquesta suite, anomenada Asturias (Leyenda), és probablement avui dia el més famós del repertori de guitarra clàssica, encara que originàriament fos compost per a piano i més tard transcrit per a guitarra. Moltes de les seves altres composicions també van ser transcrites per a guitarra, sobretot per Francesc Tàrrega. Albéniz una vegada va declarar que preferia les transcripcions de guitarra de Tàrrega als seus treballs originals de piano.

Fotografia d'Issac Albéniz feta a Foto Esplugues

Cada vegada més, Albéniz incorporava les seves pròpies composicions en els seus recitals. El 1885 es traslladà a Madrid on els seus treballs van ser publicats pels principals editors musicals d'aquella època: Benito Zozaya i Antonio Romero. Amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona (1888), féu un seguit de concerts. Reprengué els viatges vers Cuba, Mèxic i l'Argentina amb la finalitat de fer recitals de piano al continent americà. Viatjà amb el violinista Enrique Fernández Arbós per Bèlgica, Alemanya i Àustria, amb gran èxit. Durant la dècada dels vuitanta alternà les actuacions per Europa amb activitats a Barcelona, on aviat fou considerat un puntal de la música.

La reputació d'Albéniz com a pianista i compositor va continuar creixent. A la primavera de 1889 va viatjar a París per assistir als Concerts Colonne que interpretaven el seu Concert per a piano, op. 78. Des de París va continuar fins a Anglaterra, on les seves interpretacions van ser molt reeixides. El 1890 es va posar en contacte amb l'empresari Henry Lowenfeld, el qual va contractar els serveis d'Albéniz com a intèrpret i compositor. Com a resultat, Albéniz es va traslladar al costat de la seva família (la seva esposa Rosina i els seus tres fills) a Londres i a través de Lowenfeld finalment es va ficar al món del teatre musical: va treballar per al Teatre Líric i més tard per al Teatre Príncep de Gal·les. El 1891 fa un concert en el Saint James Hall on féu el seu debut el violoncel·lista William Henry Squire.[3]

A petició de Lowenfeld, Albéniz va compondre The magic Opal, comèdia lírica en l'estil de Gilbert i Sullivan, estrenada al Líric el 19 de gener de 1893. Va ser traduïda posteriorment al castellà per Eusebio Sierra i presentada a Madrid el 1895 com La Sortija; aquell mateix any, la seva sarsuela San Antonio de la Florida amb llibret de Sierra va ser també interpretada a Madrid.

Contracte amb Money-Coutts[modifica | modifica el codi]

Els seus contactes teatrals a Londres van cridar l'atenció del poeta i dramaturg amateur i hereu d'una fortuna bancària de la cèlebre firma de Coutts and CO, Francis Burdett Money-Coutts, que havia comprat accions i el juliol de 1894 va adquirir el contracte que Albéniz tenia amb Lowenfeld. Coutts, el suport financer del qual permetria a Albéniz viure confortablement la resta de la seva vida, estava interessat a escriure llibrets. La seva col·laboració amb el compositor va produir Henry Clifford (estrenada al Liceu el 1895), Pepita Jiménez (també estrenada al Liceu el 1896), i Merlin (composta entre 1898 i 1902 però no produïda en vida d'Albéniz), la primera òpera d'una proposada trilogia titulada King Arthur (Lancelot va quedar incompleta el 1903, i Genevre, no es va arribar a escriure). Per tant, durant aproximadament una dècada, Albéniz va dedicar tot el seu talent i energia a la creació i a la producció de música per a l'escenari. Durant aquest temps va estar traslladant-se des de Londres a París.

París[modifica | modifica el codi]

Gabriel Fauré al piano, el director Léon Jehin, amb Isaac Albéniz i la seva dona Clara Sansoni

A la capital francesa es va posar en contacte amb Vincent d'Indy, Ernest Chausson, Charles Bordes i més tard amb Paul Dukas i Gabriel Fauré, establint així estrets llaços amb la comunitat musical francesa. Des de 1898 fins al 1900 va ensenyar piano avançat a la Schola Cantorum, on entre els seus alumnes va tenir Deodat de Severac i René de Castéra,[4] però a causa de la seva pobra salut el 1900 va tornar al càlid clima barceloní. Va començar un feixuc treball al costat d'Enric Morera per a la promoció d'obres líriques catalanes. Quan, tanmateix, els seus esforços no van aconseguir que els seus propis treballs teatrals fossin produïts, va tornar a París, on la seva música era acceptada, elogiada i interpretada.

Albéniz amb la seva filla Laura

La residència d'Albéniz a París va començar a ser un refugi per a artistes espanyols (entre els que hi havia Joaquín Turina i Manuel de Falla), on trobaven suport i ànim pel seu propi esforç. La preocupació d'Albéniz per les formes musicals més llargues va produir un canvi en el seu estil de composició des del bàsicament lleuger -peces atractives de la seva primerenca carrera- cap a un art més complex. I encara que no va deixar d'interpretar, les seves aparicions van disminuir quan va començar a deixar-se absorbir per la composició i producció de les seves obres operístiques.

D'aquest període ens vénen les cançons Il en est de l'amour i Deux morceaux de prose de Pierre Loti (Crépuscule et Tristesse) així com aquests grups de poemes de Coutts: Per a Nellie (un conjunt de sis cançons); Art thou gone for ever, Elaine, Six Songs (de les quals només han sobreviscut Will you be mine? i Separated), i Two Songs (The Gifts of the Gods i The Caterpillar). D'aquest període també existeix una mostra d'obertura d'una cançó per a posar música al text de la faula de Jean de La Fontaine Conseil tenu par les rats, el fragment que conclou una cançó de Coutts, Laugh at loving, i referències a altres cançons de Coutts per a les quals no s'ha trobat la música.

A mesura que Coutts va començar a cansar-se d'escriure llibrets, Albéniz a poc a poc va tornar al piano i al seu nadiu paisatge d'inspiració. La Vega (1896-1898) presagiava el seu posterior estil, que va florir en la seva obra mestra Iberia (1905-1908). La textura composicional i el llenguatge que defineix Iberia són característics de Quatre mélodies (dels poemes de Coutts), l'últim treball vocal i les últimes peces completes d'Albéniz.

Darrers dies a Cambo-les-Bains[modifica | modifica el codi]

Ex libris Isaac Albéniz fet per Ismael Smith ca. 1921.

A causa de la nefritis que patia, l'1 d'abril de 1909, abandona París on aleshores vivia, i amb tota la família s'instal·la al balneari de Cambo-les-Bains (als Pirineus atlàntics francesos) en busca d'un clima més adequat.

Un mes després va rebre una emotiva visita d'Enric Granados, el qual li va tocar la barcarola Mallorca, que era una petita peça concebuda durant un viatge fet per ells dos a les Balears, una mena de recordar sense dir res. Aquest dia que va transcórrer en companyia de Granados va ser dels darrers que Albéniz es mantingué lúcid. Morí cap a les 8 de la tarda del dia 18 d'aquell mes de maig de 1909 quan faltaven pocs dies perquè complís 49 anys.

Les restes d'Albéniz van partir cap a Barcelona, on arribaren en tren el dia 5 de juny a un quart de vuit del vespre a l'estació de França. La seva mort va ser molt sentida i se li tributà una solemne cerimònia de rebuda que es perllongà fins l'endemà. La Banda Municipal de Barcelona tocà la marxa fúnebre d'El capvespre dels déus de Wagner, l'Orfeó Català cantà diversos passatges del Rèquiem de Fauré i la Marxa fúnebre de la sonata núm. 2 de Chopin.

Tomba d'Isaac Albéniz al cementiri de Montjuïc

Després dels solemnes funerals, la comitiva recorregué els carrers engalanats amb banderes catalanes a mig pal i va fer una emocionant parada davant del Liceu. Més de vint mil persones s'uniren al condol.[5] Més tard va ser enterrat al cementiri de Montjuïc.

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

A la dècada de 1930, a proposta de la Junta de Museus, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar la realització i col·locació d'un bust d'Isaac Albéniz al Pavelló Reial de Montjuïc, que en honor del compositor català passà a anomenar-se Pavelló Albéniz. L'encàrrec fou adjudicat als escultors barcelonins Enric Casanovas i Roy i Mateu Fernández de Soto.[6]

El 1996 hom va batejar l'asteroide (10186) Albéniz en honor seu.

Obres[modifica | modifica el codi]

En negreta, les obres més destacades. A partir de: Justo Romero. Albéniz (Península, 2002).

Període Títol Instrumentació Parts / Indicacions Estrena
OBRES SIMFÒNIQUES
1886 ca. Suite característica
Orquestra (partitura perduda)
Scherzo - En la Alhambra - Rapsodia cubana (a partir d'algunes peces per a piano) Saragossa, 1886. Albéniz, dir.
1888-89 Escenes simfòniques catalanes 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots, 4 trompes, 3 trombons, tuba, timbals, percussió, celesta, harpa, corda Fête villageoise catalane - Idilio - Serenata - Finale: Baile campestre Madrid, Teatro de la Comedia, 7-3-1889. Orq. de la Sociedad de Conciertos; Tomás Bretón, dir.
1890 L'automne-Valse
Orquestra (partitura perduda)
Versió orquestral de la peça per a piano (de 1890) Madrid? Per la Sociedad de Conciertos, Tomás Bretón, dir.
1896-97 La Alhambra 2 flautes, flautí, 2 oboès, corn anglès, 2 clarinets, clar. baix, 2 fagots, contrafagot, 4 trompes, 2 trompetes, 3 trombons, tuba, timbals, percussió, harpa, corda La vega - Lindaraja - Generalife - Zambra - Alarme! - [Sense títol] Obra inacabada: n'hi ha fragments de La vega (90 compasos, després passats a la versió pianística) i Generalife (26 compasos, a partir del "Prélude" d'Espagne: souvenirs per a piano).
1898 Petite suite Sérénade Lorraine Inacabada: fragment
1899 Rapsòdia almogàver 2 flautes, flautí, 2 oboès, corn anglès, 2 clarinets, clar. baix, 2 fagots, contrafagot, 4 trompes, 4 trompetes, 3 trombons, tuba, timbals, percussió, 2 harpes, corda Inacabada: fragment (8 compasos), després reaprofitat a Catalonia
1899 Catalonia: suite populaire pour orchestre en trois parties 2 flautes, flautí, 2 oboès, corn anglès, 2 clarinets, clar. baix, 2 fagots, contrafagot, 4 trompes, 4 trompetes, 3 trombons, tuba, timbals, percussió, 2 harpes, corda París, Nouveau-Théâtre, 28-5-1899. Orc. de la Société des concerts de Paris; Albéniz, dir.
1905 Guajira: chant populaire cubaine 2 flautes, flautí, 2 oboès, corn anglès, 2 clarinets, clar. baix, 2 fagots, 2 trompes, 2 trompetes, 3 trombons, timbals, 2 harpes, corda Inacabada: fragment (2 compasos)
1907 Iberia (versió orquestral d'I. Albéniz) Orquestra: 2 flautes, flautí, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots, 4 trompes, 2 trompetes, 2 trombons, tuba, timbals, percussió, harpa, corda Evocación (partitura perduda) - El Puerto Niça, 2-1907. Orchestre de Léon Jehin; L. Jehin, dir.; 22-3-2001, Gijón, Teatro Jovellanos; Orq. Sinfónica del Principado de Asturias; José de Eusebio, dir.
MÚSICA CONCERTANT
1887 Rapsòdia espanyola per a piano i orquestra, opus 70 Orquestra: 2 flautes, flautí, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots, 2 trompes, 2 trompetes, 3 trombons, timbals, percussió, corda (partitura perduda; instrumentació reconstruïda per Jacinto Torres (1997); altres orquestracions per George Enescu (1911), Alfredo Casella (1922) i Cristóbal Halffter (1960)) Madrid, Salón Romero, 21-3-1887. Orq. Sociedad de Conciertos; T. Bretón, dir.; Albéniz, piano
1885-87 Primer concert per a piano i orquestra en la menor, opus 78 (Concert fantàstic) Orquestra: 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots, 2 trompes, 2 trompetes, 3 trombons, timbals, corda (l'orquestració va ser feta, en realitat, per Tomás Bretón) Allegro ma non troppo - Andante - Allegro Madrid, Salón Romero, 21-3-1887. Orq. Sociedad de Conciertos; T. Bretón, dir.; Albéniz, piano
1892 Segon concert per a piano i orquestra Orquestra Allegretto Inacabat: n'hi ha 79 compasos
MÚSICA DE CAMBRA
1883 Suite de concert (perduda) 2 violins, viola, violoncel, contrabaix, piano Scherzo - Serenata morisca - Capricho cubano Santander, Casino del Sardinero, 8-1883. E. Fernández Arbós, violí; Albéniz, piano
1890 Berceuse (perduda) Violí i piano (a partir de la Berceuse de Rêves per a piano) Leeds, 13-1-1891. Edgar Haddock, violí; Albéniz, piano
1890 Berceuse, opus 102 Violí o violoncel i piano Trobada per Jacinto Torres el 1994
MÚSICA INSTRUMENTAL
1869 Marxa militar Piano
1881 Pavana fàcil per a mans petites Piano 1881?
1882 Serenata napolitana (perduda) Piano Màlaga, 19-4-1882? I. Albéniz, piano
1882 Pavana-capricho, opus 12 (publicada com a Pavane espagnole) Piano Màlaga, 19-4-1882. I. Albéniz, piano
1882 Esudi impromptu, opus 56 Piano Alacant, Teatro-Circo, 26-8-1882. I. Albéniz, piano
1882 Barcarola, opus 23 (Barcarolle catalane) Piano Barcelona, Teatre Tívoli, 2-2-1883. I. Albéniz, piano
1884 Seis pequeños valses, opus 25 Piano Leggiero - Melancolico - Ben ritmado - Allegretto - Con brio - Allegro molto
1884 Sonata per a piano, núm. 1, opus 28 Piano Scherzo Inacabada: només se'n publicà el scherzo; orquestrada el 1886, passà a formar part de la Suite característica
1885 Estudi de concert, opus 29 Piano
1885 ca. Serenata àrab Piano (potser és part de la desapareguda Suite morisca, del mateix any)
1885 Estudi de concert en mi menor, opus 21 (Publicat el 1886 com a Deseo, opus 40) Piano
1885 ca. Primera suite antiga, opus 54 Piano Gavota - Minuetto Madrid, Salón Romero, 21-3-1886. I. Albéniz, piano
1885 ca. Seis mazurcas de salón, opus 66 (les dues primeres, publicades separadament el 1890 com a opus 140) Piano Isabel - Casilda - Aurora - Sofía - Christa - María
1883-94 Primera suite espanyola, opus 47 Piano Granada (serenata) - Cataluña (corranda) - Sevilla (sevillanas) - Cádiz (canción) - Asturias (leyenda) - Aragón (fantasía) - Castilla (seguidillas) - Cuba (capricho). (Cádiz, Asturias, Aragón i Castilla no van arribar a escriure's: l'editor de 1911 va afegir quatre peces diferents, canviant-ne el títol, per a completar la suite; respectivament, són: Serenata espanyola op. 181, Prélude de Chants d'Espagne op. 232, Danza española núm. 1 op. 164, i Seguidillas de Chants d'Espagne) Madrid, Salón Romero, 24-1-1886 (Sevilla). I. Albéniz, piano
1886 Angustia: romanza sin palabras Piano
1886 Segona suite antiga, opus 64 (Suite ancienne) Piano Zarabanda - Chacona Madrid, Salón Romero, 21-3-1886. I. Albéniz, piano
1886 Set estudis en els tons naturals majors, opus 65 Piano do major - sol major - re major - la major - mi major - si major - fa major
1886 Minuet en sol menor Piano Publicat com a part de Dix pièces en un recueil, 1922
1886 Tercer minuet Piano
1886 Rapsòdia cubana en sol major, opus 66 Piano
1886 Sis danses espanyoles Piano re major - si bemoll major - mi bemoll major - sol major - la bemoll major - re major
1886 Tercera suite antiga Piano Minuetto - Gavota
1886 Sonata núm. 3, en la bemoll major, opus 68 Piano Allegretto - Andante - Allegro assai Madrid, Salón Romero, 21-3-1887. Manuel Guervós, piano
1886 Rapsòdia espanyola, opus 70 2 pianos (n'hi ha versió per a piano i orquestra, i per a un piano) Allegretto ma non troppo - Andantino ma non troppo - Fortissimo I. Albéniz i un pianista no identificat, pianos
1887 Rapsòdia espanyola, opus 70 (reducció per a un piano) Piano Allegretto ma non troppo - Andantino ma non troppo - Fortissimo Madrid, Salón Romero, 28-3-1887. I. Albéniz, piano
1886-87 Recuerdos de viaje, opus 73 Piano En el mar (barcarola) - Leyenda (barcarola) - Alborada - En la Alhambra (capricho) - Puerta de Tierra (bolero) - Rumores de la Caleta (malagueña) - En la playa (aquesta peça va ser publicada per separat el 1892 com On the water) Madrid, Salón Romero, 21-3-1886. María Luisa Chevalier, piano
1887 Sonata per a piano núm. 4, en la major, opus 73 Piano Allegro - Scherzino - Minuetto - Rondó Madrid, Salón Romero, 21-3-1887. María Luisa Chevalier, piano
1887 Records: mazurca, opus 80 Piano
1887 Mazurca de saló en mi bemoll major, opus 81 Piano
1887 Sonata per a piano núm. 5, en sol bemoll major, opus 82 Piano I. Allegro ma non troppo - II. Minuetto "Del gallo" - III. Rêverie (Andante) - IV. Allegro Barcelona, 1888 (abans?). I. Albéniz, piano
1888 Vals champagne: vals de saló Piano Barcelona, Pavelló de França de l'Exposició Universal, 22-9-1888. I. Albéniz, piano
1888 Dotze peces característiques, opus 92 Piano Gavota - Minuetto a Sylvia - Barcarola (Ciel sans nuages) - Plegaria - Conchita (polka) - Pilar (vals) - Zambra - Pavana - Polonesa - Mazurka - Staccato (capricho) - Torre Bermeja (serenata) Barcelona, 15-8-1888 (les 11 primeres peces); París, Salle Érard, 25-4-1889 (Torre Bermeja). I. Albéniz, piano
1888 Amàlia: mazurca de saló, opus 95 Piano I. Albéniz, piano
1888 Ricordatti: mazurca de saló, opus 96 Piano
1888 Sonata per a piano núm. 7, opus 111 Piano Minuetto Inacabada
1888 La fiesta de aldea Piano
1889 ca. Segona suite espanyola, opus 97 Piano Zaragoza (capricho) - Sevilla (capricho)
1889 Serenata espanyola, opus 181 Piano (el 1911 va ser publicada com a part de Primera suite espanyola, op. 47 amb el títol de "Cádiz") Londres, Saint James' Hall, 14-3-1891. I. Albéniz.
1889 ca. Cádiz-gaditana Piano
1889 ca. Dues danses espanyoles, opus 164 Piano Aragón - Tango en la menor
1890. España: seis hojas de álbum, opus 165 Piano Preludio - Tango - Malagueña - Serenata - Capricho catalán - Zorcico
1890 L'automne-valse, opus 170 Piano
1890 ca. Zambra granadina, en re menor Piano Londres, Saint James' Hall, 12-2-1891. I. Albéniz.
1890 Mallorca (barcarola), opus 202 Piano Londres, Saint James' Hall, 7-11-1890. I. Albéniz.
1890-91 Rêves (Somnis), opus 201 Piano Berceuse - Scherzino - Chant d'amour Londres, Saint James' Hall, 14-3-1891 (Berceuse), 21-11-1891 (Scherzino), 27-1-1892 (Chant). I. Albéniz.
1891 Zorcico Piano
1892 Les saisons (també conegut com a Album of miniatures) Piano Le printemps - L'étè - L'automne - L'hiver Anglaterra. 1892? I. Albéniz
1891-94 Chants d'Espagne, opus 232 Piano Prélude - Oriental - Sous le palmier - Córdoba - Seguidillas
1896-97 Espagne: souvenirs Piano Prélude - Asturies París? I. Albéniz
1897 La vega Piano París, Société nationale de musique, 21-1-1899. José Viana da Motta
1903 Tres improvisacions en fa sostingut menor Piano Tiana, casa Albéniz, 1903. I. Albéniz (n'hi ha enregistrament en cera)
1905-08 Iberia: 12 nouvelles impressions en quatre cahiers Piano
"Primer quadern" Evocación - El Puerto - El Corpus en Sevilla París, Sala Pleyel, 9-5-1906. Blanche Selva, piano
"Segon quadern" Rondeña - Almería - Triana Donibane Lohizune, 11-9-1907 (Rondeña i Almería). Blanche Selva, piano; Barcelona, Teatre Principal, 5-11-1906. Joaquim Malats (Triana)
"Tercer quadern" El Albaicín - EL polo - Lavapiés París, Palau de la Princesa de Polignac, 2-1-1908. Blanche Selva, piano
"Quart quadern" Málaga - Jerez - Eritaña París, Société nationale de musique (Salon d'automne), 9-2-1909. Blanche Selva, piano
1907 Navarra Piano (completada per Déodat de Séverac el 1911; Jaume Pahissa va escriure un altre final) París, Société nationale de musique, 7-1-1912. Blanche Selva
1908 Yvonne en visite! Piano La révérence! - Joyeuse rencontre et quelques pénibles événements
1909 Azulejos Piano Preludio (completat per Enric Granados el 1910) Barcelona, Palau de la Música Catalana, 11-3-1911. E. Granados
MÚSICA ESCÈNICA
1881-82 Cuanto más viejo... (perduda) Sarsuela en un acte. Llibret de Mariano Zappino y Garibay Bilbao, Teatro Coliseo, 15-2-1882. I. Albéniz, dir.
1882 Catalanes de Gracia (perduda) Sarsuela: "juguete cómico-lírico en un acto". Llibret de Rafael Leopoldo Palomino de Guzmán Madrid, Teatro Eslava, 28-3-1882. I. Albéniz, dir.
1892 Poèmes d'amour: légendes bibliques Música incidental per a dotze "quadres vivents" de Paul Armand Silvestre; partitura per a flauta, oboè, trompa, harmoni, piano i corda Barnes (Anglaterra), Lyric Club, 20-6-1892
1892-93 The magic opal (partitura completa perduda; n'hi ha fragments i la de veu i piano) Òpera, comèdia lírica en dos actes. Llibret d'Arthur Law Londres, Lyric Theatre, 19-1-1893. Herbert Bunning, dir. (a Madrid, el 11-1894, al T. de la Zarzuela, com a La sortija)
1893 Poor Jonathan (partitura perduda; n'hi ha fragments) Opereta en dos actes. Llibret de Charles H. E. Brookfield, basat en l'opereta alemanya Der arme Jonathan de Karl Millöcker Londres, Prince of Wales' Theatre, 15-6-1893. I. Albéniz, dir.
1894 San Antonio de la Florida Sarsuela en un acte i dos quadres. Llibret d'Eusebio Sierra Madrid, Teatro Apolo, 26-10-1894. I. Albéniz, dir.
1893-95 Henry Clifford Òpera en tres actes. Llibret de Francis Burdett Money Coutts, basat a la novel·la The war of the roses Barcelona, Gran Teatre del Liceu, 8-5-1895 (en italià). I. Albéniz, dir.
1895 Pepita Jiménez Òpera, comèdia lírica en tres actes. Llibret de Francis Burdett Money Coutts, basat a la novel·la de Juan Valera Barcelona, Gran Teatre del Liceu, 5-1-1896 (en italià). Vittorio Vanzo, dir.
1902 La real hembra Sarsuela en tres actes, inacabada. Llibret de Cristóbal de Castro Només n'hi ha el preludi i les dues primeres escenes
1897-1902 Merlin Òpera en tres actes. Llibret de Francis Burdett Money Coutts (tercera part de la trilogia King Arthur) Barcelona, Teatre Tívoli, 18-12-1950 (abreviada i en castellà), Josep Sabater, dir.; Madrid, Auditorio Nacional, 20-6-1998 (versió de concert), José de Eusebio, dir.; Madrid, Teatro Real, 28-5-2003 (completa i escenificada), José de Eusebio, dir.
1902-04 Launcelot Òpera en tres actes. Llibret de Francis Burdett Money Coutts (segona part de la trilogia King Arthur). Inacabada Inacabada: hi ha la música dels dos primers actes (la del segon, orquestrada).
MÚSICA VOCAL
1886 ca. Cinco rimas de Bécquer, opus 7 Veu i piano; text de Gustavo Adolfo Bécquer Besa el aura que gime blandamente - Del salón en el ángulo oscuro - Me ha herido recatándose en la sombra - Cuando sobre el pecho inclinas - ¿De dónde vengo...?
1887 Seis baladas sobre textos de la Marquesa de Bolaños, opus 7 Veu i piano; text de Maria Paulina Spreca-Piccolomini, Marquesa de Bolaños Barcarola - La lontananza - Una rosa in dono - Il tuo sguardo - Morirò! - T'ho riveduta in sogno Madrid, Palau dels marquesos de Bolaños, 1887. M. P. Spreca-Piccolomini, veu; I. Albéniz, piano
1889 ca. Chanson de Barberine Veu i piano; text de Alfred de Musset
1896 To Nellie: sis cançons Veu i piano; text de Francis Burdett Money Coutts Home - Counsel - May-Day song - To Nellie - A song of consolation - A son (Love comes to all)
1896 Are thou gone forever, Elaine? Veu i piano; text de Francis Burdett Money Coutts
1896 Laugh at loving... Veu i piano; text de Francis Burdett Money Coutts (incompleta)
1896 Will you be mine? / Separated! Veu i piano; text de Francis Burdett Money Coutts 2 cançons que havien de formar part d'un cicle de sis: Six songs
1897 Deux morceaux en prose Veu i piano; text de Pierre Loti Crépuscule - Tristesse París, Société nationale de musique, 18-3-1899
1897 Il en est de l'amour Veu i piano; text de Charles Albert Costa de Beauregard
1897 The gifts of the gods Veu i piano; text de Francis Burdett Money Coutts
1903 The caterpillar Veu i piano; text de Francis Burdett Money Coutts
1908 Four songs Veu i piano; text de Francis Burdett Money Coutts In sickness and health - Paradise regained - The retreat - Amor, summa injuria
MÚSICA CORAL
1885 Domine in furore (psalm VI de l'Ofici de difunts) Cor a capella Madrid, Auditorio Nacional de Música, 21-4-1994. Coro Nacional de España, Adolfo Gutiérrez Viejo, dir.

Fons[modifica | modifica el codi]

La Biblioteca de Catalunya conserva una col·lecció de documents relacionats amb Isaac Albéniz. Inclou part del Fons personal Isaac Albéniz donat per la seva vídua, Rosina Jordana Lagarriga, a la Biblioteca de Catalunya l'any 1927. També inclou un bloc de correspondència i partitures que havia restat en possessió de la seva filla, la pintora Laura Albéniz. Entre la correspondència, es poden trobar cartes de Paul Dukas, Manuel de Falla, Gabriel Fauré, Enrique Fernández Arbós, Enric Granados, Francis Money-Coutts, Eugeni d'Ors, Felip Pedrell, Maurice Ravel, Blanca Selva i Déodat de Séverac, entre altres.[7]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alarcón Hernández, Joana; et al. Isaac Albéniz, artistes i mecenes. Barcelona: Museu Diocesà de Barcelona, 2009. ISBN 9788493689551
  • Albéniz, Isaac. Impresiones y diarios de viaje. [Madrid]: Fundación Isaac Albéniz, DL 1990. ISBN 847506311X
  • Amat Cortes, Joan. Isaac Albéniz, un català universal. [Barcelona]: Cevagraf, DL 1998.
  • Aviñoa, Xosé. Albéniz. Madrid; Barcelona [etc.]: Daimon, cop. 1986. ISBN 9686024867
  • Aviñoa, Xosé. La música i el Modernisme. Barcelona: Curial, 1985. (Biblioteca de cultura catalana (Curial Edicions Catalanes); 58). ISBN 8472562530
  • Aviñoa, Xosé. Modernisme i Modernistes - Musica i Modernisme: Definició i Període -. Lunwerg editores, 2001.
  • Clark, Walter A. Isaac Albéniz : retrato de un romántico. Madrid. Turner Música, 2002. (Turner Música). 8475065066
  • Costa, Borja. Rhymes by G.A.Bécquer: Complete Edition. Low Whistle Records, 2014
  • Gauthier, André. Albéniz. Madrid: Espasa Calpe, 1978. (Clásicos de la música). ISBN 8423953300
  • Guerra y Alarcón, Antonio. Isaac Albéniz. Notas crítico-biográficas de tan eminente pianista. [S.l.]: Fundación Isaac Albéniz, DL 1990. ISBN 8475063128
  • Heras, Antonio de las. Vida de Albéniz. Barcelona: Ediciones Patria, [1942].
  • Iglesias, Antonio. Isaac Albéniz : su obra para piano. 2 vols. Madrid: Alpuerto, DL 1987. ISBN 8438101208
  • Kalfa, Jacqueline. Isaac Albéniz (1860-1909) : la vocation de l'Espagne. Paris: Séguier, 2000. (Carré Musique; 4). ISBN 2840491826 (francès)
  • Marco, Thomas. Spanish Music in the Twentieth Century. 1993. (anglès)
  • Martorell, Oriol; Valls, Manuel. Síntesi històrica de la música catalana. Sant Cugat del Vallès: Els llibres de la frontera, 1985.
  • Montero Alonso, José. Albéniz, España en "suite". Madrid: Editorial Silex, 1988.
  • Morales, Luisa; Clark, Walter A. Antes de Iberia : de Masarnau a Albéniz : actas del Symposium FIMTE 2008 = Pre-Iberia : from Masarnau to Albéniz : proceedings of FIMTE Symposium 2008. Garrucha: Leal; [Granada]: Centro de Documentación Musical de Andalucía, cop. 2009. (Series FIMTE; 3). ISBN 9788461353316
  • Pedrell, Felip. Concierto de Albéniz. Madrid: Fundación Isaac Albéniz, 1990.
  • Pérez Senz, Javier. Isaac Albéniz, 1860-1909. Cents anys : un geni romàntic. Barcelona: Institut de Cultura, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2008. (Quaderns de l'Auditori; 7). (català)(castellà)(anglès)
  • Reverter, Arturo. Albéniz-Arbós, historia de una amistad. Madrid: Scherzo, 1989.
  • Romero, Justo. Isaac Albéniz. Barcelona: Península, 2002. (Guías Scherzo; 14). ISBN 8483074575
  • Ruiz Albéniz, Victor. Isaac Albéniz. Madrid: Comisaría General de Música, 1948.
  • Salazar, Adolfo. "Isaac Albéniz y los albores del renacimiento musical en España", en Revista de Occidente, t. 12 (Madrid, 1926), pp. 99–107.
  • Sempronio. Retrats de Ramon Casas. Barcelona: Edicions Polígrafa, 1970.
  • Torres, Jacinto. Las claves Madrileñas de Isaac Albéniz. Imprenta Artesanal de Madrid, 2009.
  • Torres Mulas, Jacinto. Catálogo sistemático descriptivo de las obras musicales de Isaac Albéniz. Madrid : Instituto de Bibliografía Musical, DL 2001. ISBN 8460728544
  • Villalba, Luis. Imagen distanciada de un compositor-pianista. Madrid: Fundación Isaac Albéniz, 1990.
  • Albéniz : edición conmemorativa del centenario de Isaac Albéniz 1909-2009. [Madrid]: Ministerio de Cultura, Sociedad Cultural de Conmemoraciones Culturales, DL 2009.
  • Albéniz : leyendas y verdades : Conde Duque. Sala de las Bóvedas del 11 de noviembre de 2009 al 31 de enero de 2010. Madrid: Centro Cultural del Conde Duque. Ayuntamiento de Madrid, Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales, 2009. ISBN 9788496102514

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Burrows, John. Música clásica. Espasa Calpe, 2006. ISBN 84-670-2098-9. 
  2. [enllaç sense format] http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0001732&BATE=Isaac%2520Alb%25C3%25A9niz%2520i%2520Pascual
  3. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 9, pàg. 1457 (ISBN 84-239-4579-0)
  4. Anne de Beaupuy, Claude Gay & Damien Top : René de Castéra (1873-1955), un compositeur landais au cœur de la Musique française, Éditions Séguier, Paris, 2004
  5. Verdaguer, Mario. Medio siglo de vida íntima barcelonesa. Universitat Illes Balears, 2008. ISBN 8487570186. 
  6. gencat.cat, De Montjuïc a la plaça de les Glòries: el trasllat del bust d'Albéniz
  7. Memòria digital de Catalunya

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isaac Albéniz i Pascual