Joaquim Malats i Miarons
 |
Aquest article s'està elaborant i està inacabat. L'usuari Jessica Serrano hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Podeu ajudar i editar però, si us plau, comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal. Es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
Joaquim Malats i Miarons (Barcelona, 1872 - 1912) fou un pianista i compositor.[1]
Va estudiar amb Joan Baptista Pujol a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Després de debutar amb catorze anys (1886), va ampliar els seus estudis al conservatori de París, on va guanyar el primer premi de piano i el premi Diémer l'any 1903. Actuà a Europa i als Estats Units amb un èxit extraordinari. Estrenà una gran part de l'obra mestra d'Isaac Albéniz i Pascual «Iberia». Com a compositor va escriure Impresiones de España, suite per a gran orquestra, una Serenata española (Partitura), un trio per a piano, violí i violoncel, i diferents obres per a piano: masurques, danses, serenates, Babillage i Vals Caprice. En la seva tasca de professor va tenir alumnes avantatjats com el valencià Tomás Teran.
Al Museu de la Música de Barcelona es conserva un recull de premsa exhaustiu, un epistolari amb Isaac Albéniz i una àmplia col·lecció fotogràfica de retrats del pianista.
Referències [modifica]
- ↑ «Els intèrprets catalans». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Abril 2013].
Bibliografia [modifica]
- Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg MNAC). ISBN 84-8043-009-5.
