El 5 de març és el seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 301 dies per finalitzar l'any.
- Països Catalans
- Resta del món
- 1766, Nova Orleans, Louisiana espanyola: Antonio de Ulloa hi arriba com a primer governador espanyol de la colònia.
- 1793, Lieja, Valònia, Bèlgica: els austríacs ocupen la ciutat després de derrotar els francesos (Guerres de la Revolució Francesa).
- 1821, Estats Units: per segona vegada, investeixen James Monroe president.
- 1842, Texas, Mèxic: mig miler d'efectius de l'exèrcit mexicà liderats per Rafael Vásquez ocupen San Antonio (Texas) i creuen el Río Bravo, però se n'hauran de retirar al cap de pocs dies.[1]
- 1848, París, França: nomenen Louis Antoine Garnier-Pagès ministre de Finances.[2]
- 1849, Estats Units: investeixen Zachary Taylor president.
- 1860, Itàlia: els ciutadans de Parma, la Toscana, Mòdena i la Romanya (els Estats Pontificis excepte el Laci) accepten en referèndum d'unir-se al regne de Sardenya.
- 1917, Estats Units: per segona vegada, investeixen Woodrow Wilson president.
- 1918, Rússia: les autoritats comunistes traslladen la capital del país de Petrograd a Moscou.
- 1933, Estats Units: el president Roosevelt hi declara un festiu bancari: tanca tots els bancs del país i congela totes les transaccions financeres (la Gran Depressió) || Alemanya: s'hi celebren eleccions legislatives: els nazis hi obtenen el 44% dels vots.
- 1936, Eastleigh, Hampshire, Anglaterra: S'hi envola el primer avió Spitfire.
- 1940, la Unió Soviètica: membres del politburó soviètic signen una ordre per a l'assassinat de 40.000 polonesos, massacre de Katyn).
- 1958, Cap Canyaveral, Florida, EUA: S'enlaira la nau espacial Explorer II,[3] que no arriba a òrbita.
- 1960, Estats Units: llicencien de l'Armada Elvis Presley.
- 1970: Entra en vigor el Tractat de no proliferació d'armes nuclears després de ser ratificat per 43 estats.
- 1978, Vandenberg (comtat de Santa Barbara, Califòrnia, EUA: hi enlairen la nau espacial Landsat 3, destinada a obtenir imatges de la Terra des de l'espai.[4]
- 1979, Júpiter: hi esdevé la màxima aproximació al planeta de la sonda estatunidenca Voyager 1.
- 1982, Venus: hi arriba la sonda soviètica Venera-14.
- Països Catalans
- 1938, Badalona, Barcelonès: Jordi Dauder i Guardiola, actor català.
- 1943, València,Horta de València: Manuel Ángel Conejero, filòleg en llengua anglesa, actor i dramaturg valencià.
- 1967, Alacant, Alacantí: José Bordalás Jiménez, futbolista i entrenador valencià.
- Resta del món
- 1133, Le Mans, Sarthe, País del Loira, Regne d'Anglaterra: Enric II d'Anglaterra (m. 1189).
- 1324, Dunfermline, Fife, Escòcia: David II d'Escòcia (m. 1371).
- 1512, Rupelmonde, Flandes: Gerardus Mercator, cartògraf flamenc (m. 1594).
- 1575, Eton (Buckinghamshire), Anglaterra: William Oughtred,[5]matemàtic anglès (segons algunes fonts n. 1574; m. 1660).
- 1658, Sent Micolau de la Grava, la Gascunya, Occitània: Antoine Laumet de la Mothe Cadillac, explorador francès, fundador de Detroit (per això els automòbils Cadillac en prengueren el nom; m. 1730).[6]
- 1693, Basilea, Suïssa: Johann Jakob Wettstein, teòleg suís (m. 1754).
- 1696, Venècia, República de Venècia: Giovanni Battista Tiepolo, pintor italià (m. 1770).
- 1734, Iznang, Moos, Baden-Württemberg, Sacre Imperi Romanogermànic: Franz Anton Mesmer, desenvolupador de la hipnosi (m. 1815).
- 1748:
- 1958, Manchester, Anglaterra: Andy Gibb, cantant i compositor de música pop (m. 1988).
- 1605, Ciutat del Vaticà, Estats Pontificis: Ippolito Aldobrandini, que regnà com a papa amb el nom de Climent VIII (n. 1536).
- 1815, Iznang, Moos, Baden-Württemberg: Franz Anton Mesmer, desenvolupador de la hipnosi (n. 1734).[8]
- 1827:
- 1926, Tolosa de Llenguadoc, Llenguadoc, Occitània: Clément Ader, enginyer occità (n. 1841).
- 1940, Hong Kong, Regne Unit: Cai Yuanpei, pedagog i intel·lectual xinès (n. 1868).
- 1944, Drancy, Seine-Saint-Denis, Illa de França, França: Max Jacob, pintor, poeta i escriptor bretó en llengua francesa, després de ser-hi deportat pel règim nazi (n. 1876).
- 1953:
- 1955, Saratov, URSS: Antanas Merkys, polític lituà, president del país, on fou deportat per la Unió Soviètica (n. 1887).[9]
- 1963:
- 1967, Mont-real, Quebec: Georges Vanier, polític quebequès, governador general del Canadà (n. 1888).[11]
- 2013, Caracas, Veneçuela: Hugo Chávez, controvertit polític i militar veneçolà, president de Veneçuela des del 2 de febrer de 1999 fins a la seva mort (n. 1954).
Festes i commemoracions [modifica]
- ↑ De la Teja, Jesus. A Revolution Remembered: The Memoirs and Selected Correspondence of Juan N. Seguin (en anglès). State House Press, 1991, p.116. ISBN 0-938349-68-6.
- ↑ Vapereau, Gustave. Dictionnaire universel des contemporains (en francès), 1865, p.718.
- ↑ Diagram Group. Space and Astronomy: An Illustrated Guide to Science (en anglès). Infobase Publishing, 2006, p.104. ISBN 0816061688.
- ↑ Comiso, Josefino. Polar Oceans from Space (en anglès). Springer, 2010, p.82. ISBN 0387366288.
- ↑ Barber, Richard W. «William Oughtred». A: Brief lives (en anglès). Boydell & Brewer, 1982, p.227. ISBN 0851152066.
- ↑ Brown, Henry D. Cadillac and the founding of Detroit: commemorating the two hundred and seventy-fifth anniversary of the founding of the city of Detroit by Antoine Laumet de Lamothe Cadillac on July 24, 1701 (en anglès). Detroit Historical Society by Wayne State University Press, 1976, p.43. ISBN 0814315712.
- ↑ Highfill, Philip H.; Burnim, Kalman A.; Langhans, Edward A. A Biographical Dictionary of Actors, Volume 13, Roach to H. Siddons: Actresses, Musicians, Dancers, Managers, and Other Stage Personnel in London, 1660-1800 (en anglès). SIU Press, 1991, p.361. ISBN 0809315254.
- ↑ Tallis, Frank. Hidden minds: a history of the unconscious (en anglès). Arcade Publishing, 2002, p.16. ISBN 1559706430.
- ↑ «Antanas Merkys» (en lituà). Seimas, 2003-11-03.
- ↑ Everitt, Rich. Falling stars: air crashes that filled rock and roll heaven (en anglès). Pembroke Publishers Limited, 2005, p.24. ISBN 1551381850.
- ↑ Coucill, Irma. Canada's Prime Ministers, Governors General and Fathers of Confederation (en anglès). Harbor House, 2004, p.90. ISBN 1891799045.
