Batalla de Molins de Rei (1809)
| Guerra del Francès | |||
|---|---|---|---|
  Batalla de Molins de Rei (1809) Batalla de Molins de Rei (1809) (Catalunya 1802-1812) | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | març de 1809 | ||
| Coordenades | 41° 24′ N, 2° 00′ E / 41.4°N,2°E | ||
| Lloc | Molins de Rei | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Victòria francesa | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
.svg){kind=small}
1r Bruc · 2n Bruc · 1r Girona · Montgat · 2n Girona · Sant Cugat · Roses · Barcelona · Llinars · Molins de Rei (1808) · Castelló d'Empúries · Valls · Molins de Rei (1809) · 3r Girona · Hostalric − Mollet · Vic · Vilafranca · Manresa · Margalef · Lleida − La Bisbal − Sant Quintí · Tortosa − El Pla · Tarragona (1811) · Figueres · Montserrat · Cervera · Altafulla · Tarragona (1813) |
La batalla de Molins de Rei de 1809 fou un combat de la Guerra del Francès lluitat el març de 1809 al Baix Llobregat.
Antecedents[modifica]
Després de la derrota a la Batalla de Molins de Rei el desembre de 1808, la divisió de Joseph Chabran seguí pel camí d'Igualada fins a Martorell, i la de Louis François Jean Chabot fins a Sant Sadurní d'Anoia mentre la resta del 7è exèrcit es dirigia en direcció a Tarragona. Saint-Cyr estableix el quarter general a Vilafranca del Penedès mentre Souham arriba fins al Vendrell i la divisió Pino fins a Sitges i Vilanova.
El general Desveaux, amb 800 homes[1] continuà fins al Monestir de Montserrat, que prengueren, però foren perseguits pel sometent, destruint el destacament francès.[2]
Aprofitant l'absència de l'exèrcit francès, el març de 1809, els sometents intentaren bloquejar Barcelona de nou.[3]
Batalla[modifica]
El general Desveaux sortí de Barcelona el 5 de març amb infanteria, 100 cuirassers a cavall, i dos canons de 12 i dos obusos, en direcció a Molins de Rei, on els sometents i miquelets bloquejaven el pont de Carles III i estaven apostats a l'Ordal,[4] dispersant-los.
Conseqüències[modifica]
Els sometents comandats per Joan Clarós i Preses,[5] ajudats per una flota anglesa que bloquejava el port,[3] es van reunir la nit del 7 de març al Pla de Barcelona per atacar-la però el gruix del sometent, que havia de creuar el Besòs es trobaren amb una riuada provocada per una tempesta i els fou impossible la maniobra,[3] mentre Clarós era perseguit pels francesos.
Referències[modifica]
- ↑ Albareda, Anselm Maria. Història de Montserrat. L'Abadia de Montserrat, 2005, p.92. ISBN 8484157628.
- ↑ Muñoz i Maldonado, Josep. Historia política y militar de la Guerra de la Independencia de España contra Napoleón Bonaparte desde 1808 á 1814, escrita sobre los documentos auténticos del gobierno (en castellà). Impr. de D. José Palacios, 1833, p.190-191.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Ferrer (1815):p.157
- ↑ Ferrer (1815):p.150
- ↑ Balaguer, Víctor. Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón, escrita para darla a conocer al pueblo recordándole los grandes hechos de sus ascendientes en virtud, patriotismo y armas, y para difundir entre todas las clases el amor al país y la memoria de sus glorias pasadat por Victor Balaguer (en castellà). Salvador Manero, 1860, p. vol.5, p.465-466.
Bibliografia[modifica]
- Ferrer, Ramon. Barcelona Cautiva (en castellà). Oficina de Antonio Brusi, 1816, p.150.