Setge de Tortosa (1810)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Setge de Tortosa de 1810
Guerra del Francès
Jean Charles Joseph Remond (1795-1875
Quadre del Museu d'Història Militar de Versalles
Data 2 de gener de 1811
Localitat Tortosa
Resultat Victòria de l'exèrcit francès
Setge de Tortosa (1810) (Catalunya 1802-1812)
Setge de Tortosa (1810)
Setge de Tortosa (1810)
Coord.: 40° 48′ 46″ N, 0° 31′ 24″ E / 40.81278°N,0.52333°E / 40.81278; 0.52333
Bàndols
França Primer Imperi Francès Badera de guerra espanyola (1785-1931) Regne d'Espanya
Comandants en cap
França Louis Gabriel Suchet Bandera de guerra espanyola (1785-1931) Miguel de Lili e Idiaquez
Forces
10.000 8-000-9.000 regulars
Baixes
400 morts 1.200 morts

El Setge de Tortosa de 1810 va ser una acció militar d'encerclament de la Guerra del Francès (1808-1814) que culminaria amb l'ocupació francesa de la ciutat de Tortosa.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Ocupacions: Reus (26 de febrer de 1809), Girona (11 de desembre de 1809), Gandesa (2 d'abril de 1810), Lleida (maig de 1810), Mequinensa i Morella (el juny de 1810) i finalment Ulldecona el 3 de juliol de 1810.

La ciutat inicià preparatius previs a l'arribada del conflicte. S'actuà necessàriament sobre les muralles de la ciutat greument danyades pels enfrentaments bèl·lics del segle XVIII. El 20 de desembre de 1809 a més a més van sortir de Tortosa 10 "companyies de paisans" per a socòrrer a Girona. Assabentats fent camí de la caiguda d'aquesta ciutat lluitaren a Collsuspina (comarca d'Osona) i retornaren l'1 de febrer de 1810.

La ciutat i el setge[modifica | modifica el codi]

Vista de l'Arc de Triomf de París. Inscripcions de ciutats conquerides.

En el moment de l'assetjament la guarnició de Tortosa és de 8.000 a 9.000 mil homes de tropa i voluntaris. Tortosa té en aquells moments de 10 a 12 mil habitants.

Bloquejada la plaça des del 4 de juliol de 1810 amb l'aparició de la divisió de Laval[1] a la riba dreta de l'Ebre, s'iniciaren els primers enfrontaments.

El setge del general Louis Gabriel Suchet (Lió, 2/3/1770 - Marsella, 3/01/1826) va començar el 15 de desembre de 1810. Després d'intensos bombardejos, la nit de l'1 de gener de 1811, els francesos obriren diverses bretxes a la muralla. Llavors la ciutat capitulà i signà la rendició davant del III Exèrcit napoleònic.[2] Durant el període d'enfrontament hi va haver més d'un miler de morts per contra d'alguns centenars entre les tropes franceses.

Posteriorment va ser el torn de l'ocupació de Tarragona (28 de juny de 1811), de Sagunt (25 d'octubre de 1811) i de València (14 de gener de 1812).

Al començament de 1812 Napoleó annexà de fet el Principat de Catalunya a França. El territori de Catalunya va dividir-se llavors en quatre departaments i Tortosa va convertir-se en sotsprefectura (Sous-Préfecture de Tortose) del Departament de les Boques de l'Ebre que tenia a Lleida com a prefectura o capital.

L'ocupació francesa de la ciutat es va mantenir fins a l'evacuació del 18 de maig de 1814.

D’aquells fets van esdevenir herois[3] i relats populars com el del miracle de la bomba de la Capella de la Mare de Déu de la Cinta.[4]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. El general de divisió Anne Gilbert de La Val (Riom, 9/11/1762 – Móra d'Ebre, 06/9/1810) hauria resultat greument ferit en el xoc de Tortosa del 3 d'agost. El seu nom és un dels 660 que figuren inscrits a l'Arc de Triomf de l'Étoile de París (inscrit com a LAVAL). També hi figuren els generals Joseph ROGNIAT (1776-1840) i Pierre Joseph HABERT (1773-1825).
  2. El general Suchet entró el 2 de este mes en Tortosa, la cual se ha rendido á discreción, como también todos sus castillos (Gaceta de Madrid núm. 31, de 31/01/1811, pàgina 124; on se cita una “guarnición de 9.400 hombres" i la captura de "170 cañones”).
  3. Francesc-Agustí Arandi (14 anys); Càndida Mola, la Titaia; Josepa Curto; Agustina Saragossa Domènech (Agustina d'Aragó), etc.
  4. 30 de desembre de 1810; Catedral de Tortosa.

Bibliografia disponible:

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]